Tanc Crusader

Quan es va entendre que hi hauria retards en la introducció dels successors dels tancs creuer pesants (el Cavalier, el Centaur i el Cromwell) i la necessitat de tancs creuer, el Crusader va ser reforçat amb el canó de 6 lliures de 57 mm, el primer tanc britànic a muntar aquest canó. El treball de disseny per a una nova torreta va començar el març de 1941, però Nuffield no hi va participar fins a finals d'any, quan van adaptar la torreta existent amb un nou mantell i escotilla.

La torreta també va rebre un ventilador extractor per eliminar els fums del tret del canó. El canó més gran restringia l'espai de la torreta, de manera que la tripulació es va reduir a tres, amb el comandant també actuant com a carregador del canó, una funció que abans realitzava l'operador de ràdio. L'espai auxiliar de la torreta es va dedicar a l'emmagatzematge de municions.

El Crusader III també va veure la introducció del motor Liberty Mk. IV, que va solucionar molts dels problemes de fiabilitat que s'havien trobat anteriorment. Això va incloure les bombes d'aigua actualitzades posteriorment del motor Mk. III, juntament amb una transmissió per eix que substituïa la transmissió per cadena per als ventiladors de refrigeració.

La producció va començar el maig de 1942 i 144 estaven completes al juliol.^[4] El Crusader III va entrar en acció per primera vegada, amb uns 100 participants, a la Segona Batalla d'El Alamein a l'octubre de 1942.

El Crusader es va convertir en un lloc d'observació blindat mòbil per a la direcció de l'artilleria. La torreta es va fixar al seu lloc, es va treure el canó i es va col·locar un canó fictici per donar-li el mateix aspecte exterior d'un tanc normal. Sense necessitat de municions, l'interior es va dedicar a les ràdios, dues ràdios número 19 i la ràdio número 18, taulers de mapes i equips relacionats. L'Artilleria Reial podia llavors operar el tanc OP al front entre les unitats de combat dirigint el foc d'artilleria en el seu suport.^[5]

El Crusader III també es va utilitzar per crear canons antiaeris autopropulsats. El primer va ser el Crusader III, AA Mk I, que va substituir el canó de 6 lliures de la torreta tancada per un canó antiaeri Bofors de 40 mm amb carregador automàtic i muntatge motoritzat en una torreta oberta. La tripulació era de quatre persones: comandant del canó, col•lector de canó, carregador i conductor. Estava pensat per a l'ús d'unitats antiaèries orgàniques en formacions blindades.

Després de les proves, va ser substituït pel Crusader III, AA Mk II, que estava armat amb dos canons Oerlikon de 20 mm per a ús antiaeri.^[6] El prototip va aparèixer de Morris Motors l'estiu de 1943, i el model pilot es va lliurar per a proves al juny. El gruix del blindatge de la torreta era de 30 mm a la part davantera, 14 mm als costats i 17 mm a la part posterior. Els canons estaven allotjats en una petita torreta poligonal de múltiples costats amb blindatge pesat, però amb poca visibilitat situacional per detectar avions que s'acostaven. La tripulació era de quatre persones: el comandant/artiller,^[d] dos carregadors i el conductor. El tanc portava 600 cartutxos de munició, en carregadors de 60 cartutxos.

Després d'avaluacions, el tanc va ser redissenyat urgentment com el Crusader III, AA Mk III. El Mk III diferia del Mk II:

• Una torreta millorada amb "llavis" elevats a l'obertura de la torreta i un marc de punteria més estret.
• Una metralladora Vickers K addicional del calibre .303 (7,7 mm) amb jaqueta blindada, entre els canons de 20 mm.^[6]
• La posició de la ràdio, que es va traslladar al buc per alliberar espai dins de la torreta. El conductor ara també actuava com a operador de ràdio, en lloc del comandant.

Després del fracàs del Crusader AA Mk I, l'Artilleria Reial va crear un nou projecte basat en el xassís del Crusader, oficialment anomenat Canó AA SP de 40 mm (erugues). El disseny era un canó Bofors de 40 mm muntat directament sobre el sostre del buc del Crusader III amb el seu blindatge estàndard. Un altre projecte similar va ser el Canó AA SP de 20 mm (erugues), que muntava tres Oerlikons de 20 mm^[e] en lloc dels Bofors. Tots dos es van produir en quantitats molt limitades i van ser utilitzats pels regiments LAA (SP). Estaven pensats com a espai provisional per garantir la cobertura antiaèria en els desembarcaments immediats del Dia D, però es van conservar al cap de platja fins a finals de 1944.^[f] Després que el xassís del Crusader es desgastés, els suports antiaèries es van transferir a camions.^[7]

El tractor de canó Crusader va sorgir de la necessitat d'un vehicle erugat que pogués remolcar el pesat canó antitanc QF de 76,2 mm i 17 lliures, que va donar lloc al Crusader II, Gun Tractor Mk I. Era un buc de tanc Crusader amb una superestructura quadrada simple que substituïa la del tanc del canó. L' estructura de 14 mm (0,55 polzades) de gruix protegia el conductor i la tripulació del canó, formada per sis persones. El tractor també portava municions a la part posterior i dins de la zona de la tripulació.

Tot i que era gairebé tan pesat com el tanc de canó, encara era capaç d'assolir una alta velocitat i estava oficialment limitat a 43 km /h. Això encara era dur per als canons remolcats de 17 lliures. Es van utilitzar al nord-oest d'Europa des del desembarcament de Normandia de 1944 fins al final de la guerra el 1945.

Els tancs Crusader podien estar equipats amb un accessori de rodets antimines (AMRA) Mk Id, un dispositiu de neteja de mines que consistia en quatre rodets pesants suspesos d'un marc. El pes dels rodets es podia augmentar omplint-los d'aigua, sorra, etc.

Els Crusaders es van utilitzar per a experimentació, com ara un kit de flotació, que consistia en dos pontons units als costats del buc, pales especials unides a erugues per propulsar el vehicle a l'aigua i un capó sobre les preses d'aire del motor i les reixetes de refrigeració.

Amb les forces de l'Eix al nord d'Àfrica havent rebutjat els britànics fins a la frontera amb Egipte i la resta de blindats britànics eren una força mixta de tancs més antics amb alguns tancs d'infanteria Matilda, els tancs van ser enviats a corre-cuita a través del Mediterrani en l'Operació Tigre i l'Operació Empalme, arribant el 12 de maig de 1941. Hi havia prou Crusaders per equipar el 6è Reial Regiment de Tancs (6è RTR), que juntament amb els tancs creuers més antics del 2n Reial Regiment de Tancs (2n RTR) va formar la 7a Brigada Blindada. La resta dels tancs eren tancs d'infanteria Matilda per a la 4a Brigada Blindada, donant a la 7a Divisió Blindada quatre regiments de tancs.

Tot i que hi va haver pressió de Londres perquè la 7a Divisió Blindada entrés en acció, l'equipament per al desert i l'entrenament van retardar el primer ús dels Crusaders fins a l'Operació Battleaxe, un intent d'alleujar el setge de Tobruk al juny. A mesura que la brigada recorria el flanc, els Crusaders van ser sorpresos per canons antitancs ocults i van perdre 11 tancs. El 6è RTR va perdre més tancs a causa de l'acció i els defectes en la retirada durant els dos dies següents. La 7a Brigada Blindada va ser reequipada amb més Crusaders, però com que la brigada s'havia ampliat amb l'addició del 7è d'Hússars, no hi havia prou Crusaders per substituir els tancs creuers més antics.

La 22a Brigada Blindada, formada per tres regiments blindats inexperts equipats amb Crusaders, va ser transferida al nord d'Àfrica per augmentar la força del 7è Blindat a tres brigades blindades. ^[g] El 8è d'Hússars es va afegir a la 4a Brigada Blindada, però aquests van haver de ser equipats amb tancs lleugers M3 Stuart, ja que encara no hi havia creuers suficients. La 22a Brigada Blindada va poder participar en l'Operació Crusader el novembre de 1941.

A l'Operació Crusader, els dos cossos britànics estaven disposats de manera que no es podien donar suport mútuament, però s'esperava que, com que els britànics superaven en nombre les forces alemanyes i italianes en tancs, les batalles de tancs contra tancs es decidirien a favor seu. En els combats, Rommel no va posar els seus tancs en acció en massa contra els britànics, i el gran nombre de canons antitancs alemanys que treballaven ofensivament amb els tancs i la infanteria van resultar eficaços^[9] Els alemanys estaven equipats principalment amb el PaK 38, un canó de canó llarg de 50 mm amb un abast de 1.000 iardes (910 m). El canó de 2 lliures (40 mm) del Crusader era tan eficaç com el canó curt de 50 mm del Panzer III, tot i que era superat en abast pel canó curt de 75 mm del Panzer IV.^[10] Els italians estaven equipats principalment amb canons antitanc de 47 mm i els tancs M13/40 armats amb aquest canó van tenir un bon rendiment contra els Crusader. A la primera batalla de Bir el Gobi, els italians van destruir 52 Crusaders.

Tot i que el Crusader era més ràpid que qualsevol dels tancs als quals s'oposava, el seu potencial estava limitat per un canó QF de 2 lliures relativament lleuger, un blindatge prim i problemes mecànics. Una limitació tàctica particular era la manca d'un projectil d'alt explosiu per a l'armament principal (aquests existien però mai es van subministrar). Les forces de tancs de l'Eix van desenvolupar un mètode extremadament eficaç per fer front a les forces de tancs atacants retirant-se darrere d'una pantalla de canons antitanc ocults. Els tancs perseguidors podien ser atacats per l'artilleria. Amb els canons antitanc alemanys fora de l'abast de les metralladores dels tancs i sense un projectil d'alt explosiu per respondre al foc, els tancs es van quedar amb les opcions igualment desagradables de retirar-se sota foc o intentar superar la pantalla dels canons.

El Crusader va demostrar que era propens a "cremar-se" quan rebia impacte, un problema que es va identificar com a degut al fet que la munició s'encenia amb metall calent que penetrava a les prestatgeries no protegides. La part inferior angulada de la torreta creava trampes de tret que desviaven els projectils cap avall, a través del sostre del buc.

El Crusader va resultar poc fiable al desert. Això va començar amb el seu transport des de Gran Bretanya fins al nord d'Àfrica. Una preparació i un maneig deficients van causar problemes que s'havien de rectificar abans que poguessin ser passats als regiments i que això devorés el subministrament de peces de recanvi. Un cop en ús, la sorra provocava erosió al sistema de refrigeració i les tensions dels durs viatges a través del país provocaven fuites d'oli entre el bloc del motor i els cilindres.^[11] Com que hi havia pocs transportadors de tancs o vies fèrries al desert, els tancs havien de recórrer llargues distàncies per les seves vies, cosa que provocava un desgast addicional.

A finals de 1941, només hi havia una brigada, la 2a, que operava només amb Crusaders. El març de 1942, van arribar els tancs mitjans Grant construïts pels Estats Units i van substituir un de cada tres esquadrons de Crusader. Mentre que el Grant, amb el seu eficaç canó de 75 mm, donava una millor potència de foc contra els canons antitanc i la infanteria, tenia un millor blindatge i era més fiable mecànicament, era més lent, cosa que limitava els Crusaders quan havien d'operar junts.^[12] A partir del maig de 1942, es van lliurar els Mk III (amb el canó de 6 lliures de 57 mm). Dels 840 tancs disponibles per als britànics, 260 eren Crusaders. Els tancs alemanys als quals s'enfrontaven eren de tipus millorats amb blindatge frontal endurit, que feia que els projectils de 2 lliures es trenquessin en lloc de penetrar.

Com a part de les operacions d'engany britàniques, els Crusaders podien rebre un "Sunshade", que era una estructura metàl•lica amb una lona que disfressava el tanc com un camió per a reconeixement aeri alemany. També es van desplegar tancs falsos.

Més tard en la campanya, es va millorar el transport marítim, Nuffield va enviar un equip d'enginyers a Egipte i les tripulacions van ser millors a l'hora de prevenir problemes, però la reputació del Crusader no es va poder recuperar.

Després que Montgomery assumís el comandament, el desequilibri entre els blindats britànics i alemanys es va corregir amb un millor control i l'addició de més tancs Grant i Sherman subministrats pels americans. El Crusader va ser substituït a la línia principal de batalla i utilitzat per a "esquadrons lleugers" que intentaven flanquejar l'enemic quan s'enfrontava a les unitats més pesades.^[13] La 9a Divisió d'Infanteria Australiana va operar amb els Crusaders per a reconeixement i enllaç.

El Primer Exèrcit va desembarcar com a part de la campanya de Tunísia; algunes de les seves unitats utilitzaven els Crusader i aquests van entrar en acció a partir del 24 de novembre. No eren únicament regiments de Crusader, sinó tancs mixtos de Crusader i Valentine; dins de cada esquadró, dues tropes eren Crusader III, i hi havia Crusader II CS adjunts al quarter general de l'esquadró. Aquestes unitats de la 26a Brigada Blindada es van utilitzar com una columna blindada independent, "Blade Force", amb la 78a Divisió d'Infanteria.^[h] Les operacions de la Blade Force es van dur a terme en un terreny diferent del desert de les campanyes anteriors i els combats van tenir lloc amb un nombre menor de vehicles. Aquestes accions van ser similars al que es veuria més tard a Europa.^[14] El 1r Exèrcit es va convertir a Sherman durant la campanya de Tunísia, però els Crusaders van romandre en ús amb el Vuitè Exèrcit durant més temps. Els Crusaders van completar la resta de la campanya del nord d'Àfrica, participant a la batalla de la Línia Mareth i la batalla de Wadi Akarit. Les seves últimes accions van ser l'Operació Vulcan i l'Operació Strike, que van veure la derrota total de l'Eix a Tunísia.

Després de la finalització de la Campanya del Nord d'Àfrica, la disponibilitat de millors tancs, com el Sherman i el Cromwell, va relegar el Crusader a tasques secundàries, com ara muntatges antiaeris o tractors de canó. En aquestes funcions, va servir durant la resta de la guerra. El Crusader, juntament amb el Covenanter, va equipar regiments al país; particularment els de l'11a Divisió Blindada. Es va desenvolupar una excavadora Crusader però no es va utilitzar operativament. Un d'aquests tancs excavadora es va convertir per retirar municions després d'un incendi a la Royal Ordnance Factory Kirkby.

Els canons antiaeris Crusader van ser dissenyats per al seu ús al nord-oest d'Europa, però donada la superioritat aèria aliada, cap de les versions antiaèries va veure gaire acció contra avions, però algunes (especialment amb la 1a Divisió Blindada Polonesa) es van utilitzar contra objectius terrestres (principalment objectius vulnerables i/o infanteria). Les tropes antiaèries (adjuntes a esquadrons del Quarter General) es van dissoldre després del desembarcament de Normandia.^[4]

Un operador de ràdio/carregador d'armes dels AA Crusader va relatar haver arribat a Normandia amb els Crusaders a mitjans de juliol de 1944, però van canviar a Cromwell força ràpidament:

Els tractors de canó Crusader operaven amb regiments de canons antitanc Ordnance QF de 17 lliures i 76,2 mm adjunts a divisions blindades i al XII Cos. Una d'aquestes unitats va ser el 86è Regiment Antitanc, Artilleria Reial, que formava part del XII Cos. El 86, el tractor de canó Crusader va substituir els anteriors tractors d'artilleria Morris C8 en dues de les quatre bateries. Els veterans de la unitat van informar que el Crusader era popular entre les tripulacions i que sovint el conduïen antics conductors del Cos Blindat destinats a l'Artilleria Reial a causa de la seva experiència de conducció. Alguns veterans del 86è Regiment van afirmar que van treure els "reguladors" que normalment limitaven la velocitat dels tancs i van atribuir a un Crusader buit velocitats de fins a 89 km/h. També van afirmar que podien superar les motocicletes de la Policia Militar, que estaven limitades a una velocitat de guerra de 80 km/h a causa de la gasolina de baixa qualitat.

Es va utilitzar un Crusader per provar el motor Rolls-Royce Meteor de 600 CV (450 kW), la potència augmentada respecte al motor Liberty estàndard donava una velocitat màxima superior a 64 km/h.

Després de la guerra, es va modificar un Crusader amb un canó mitjà de 5,5 polzades (140 mm) instal·lat a la part davantera del vehicle, mirant cap enrere. Només es va fer amb finalitats de prova, com a part del projecte del canó autopropulsat FV305.

La torreta d'un tanc Crusader va ser utilitzada pel Cos Expedicionari Francès de l'Extrem Orient per defensar la ciutat de Hanoi al començament de la primera Guerra d'Indoxina.^[16]