Telargpalita
 Telargpalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Pd,Ag)₃(Te,Bi) |
| Epònim | argent, tel·luri, pal·ladi i composició química |
| Localitat tipus | mina Komsomol'skii, dipòsit de Cu-Ni de Talnakh, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BC.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BC.45 |
| Dana | 2.1.3.1 |
| Heys | 3.12.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 12,6Å; |
| Color | gris-plom |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Pb, Bi, Se |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1972-030 |
| Any d'aprovació | 1972 |
| Símbol | Tlp |
| Referències | [1] |
La telargpalita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom dels elements químics constituents: tel·luri, argent i pal·ladi.
Característiques
La telargpalita és un sulfur de fórmula química (Pd,Ag)₃(Te,Bi). Pot contenir petites quantitats de plom reemplaçant tel·luri i bismut. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com una espècie vàlida l'any 1972. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans arrodonits, normalment allargats, de fins a 200 micròmetres, dispersos i fent intercreixements als altres minerals sulfurs.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. És un mineral similar a la tel·luropal·ladinita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la telargpalita pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: UM2004-45-Se:AgHgPd, pal·ladseïta, miassita, UM2000-47-S:CuFePdPt, oosterboschita, chrisstanleyita, jagüeïta, keithconnita, vasilita, tel·luropal·ladinita, luberoïta, oulankaïta, temagamita, sopcheïta, laflammeïta i tischendorfita.
Formació i jaciments
Es troba en menes de sulfurs de coure i níquel metasomàticament alterats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcopirita, bornita, mil·lerita, braggita, plata, kotulskita o clausthalita.[2] Va ser descoberta l'any 1972 a la mina Komsomol'skii, al dipòsit de coure i níquel de Talnakh, a Norilsk (Taimíria, Rússia).
Referències
- ↑ «Telargpalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2016].
- 1 2 «Telargpalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 21 febrer 2016].