Vasilita
![]() Grans de vasilita (gris acer) amb grans d'or (daurats) | |
| Fórmula química | (Pd,Cu)16(S,Te)₇ |
| Epònim | Vassil Atanasov (en) |
| Localitat tipus | Konstantinovo, Kameno Obshtina, Província de Burgàs, Bulgària |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BC.25 |
| Dana | 2.16.22.1 |
| Heys | 3.12.14 |
| Propietats | |
| Color | gris acer |
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1989-043 |
| Any d'aprovació | 1989 |
| Símbol | Vs |
| Referències | [1] |
La vasilita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de Vassil Atanasov (1933), professor de mineralogia.[2]
Característiques
La vasilita és un sulfur de fórmula química (Pd,Cu)16(S,Te)₇. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5. Va ser descoberta l'any 1989 a Konstantinovo (Província de Burgàs, Bulgària).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vasilita pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: UM2004-45-Se:AgHgPd, pal·ladseïta, miassita, UM2000-47-S:CuFePdPt, oosterboschita, chrisstanleyita, jagüeïta, keithconnita, tel·luropal·ladinita, luberoïta, oulankaïta, telargpalita, temagamita, sopcheïta, laflammeïta i tischendorfita.
Referències
- ↑ «Vasilite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Vasilite Mineral Data». [Consulta: 23 maig 2021].
