Thorvald Lammers
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 gener 1841  Modum (Noruega) | ||
| Mort | 8 febrer 1922 (81 anys) Aker (Noruega) | ||
| Sepultura | Cementiri del Nostre Salvador, 12293 (1922–) | ||
| Residència | Oslo | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, violinista, violista, pianista, biògraf, director de cor, musicòleg, cantant d'òpera, cantant | ||
| Activitat | 1873 - | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Alumnes | Adelheid Ott i Anna Winge | ||
| Veu | Baríton | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Mally Lammers (1881–valor desconegut) | ||
| Pare | Amund Lammers | ||
| Parents | Gustav Adolph Lammers, oncle patern | ||
Signatura  | |||
  | |||
Thorvald Amund Lammers (Modum (comtat de Buskerud), 15 de gener de 1841[1] - Aker (comttat d'Akershus,), 8 de febrer de 1922,[1] (actualment Oslo)) va ser un jurista, compositor, cantant d'òpera (baríton) i director de cor noruec. Va ser el cantant masculí més important de Noruega a finals del segle XIX i principis del segle XX. Thorvald Lammers estava casat amb la cantant Mally Lammers.[1]
Vida i obra
Primers anys i família
Thorvald Lammers era fill d'Amund Lammers (1804–71), director de les Fàbriques de Plata, més tard capatàs del districte miner de West Fjeld, i de Marie Pauline Schult (1816–90).[2] Thorvald Lammers, per tant, va passar la seva infància i joventut a Kongsberg.[3] Era nebot de Gustav Adolph Lammers.[4] A través de la seva esposa, era cunyat dels germans Sars i Eva Nansen, i gendre de Michael i Maren Sars.[5]
Adolescència i joventut
Thorvald Lammers va rebre classes de cant de la seva mare, que tenia una veu preciosa.[6] Va rebre classes de violí de l'organista Kleve, pare del compositor Halfdan Cleve.[3][7] Ja tocava el violí, la viola i el piano als deu anys. Va fer l'examen d'artium el 1858 i l'examen de dret el 1865.[3] Va treballar durant un temps com a advocat (1865–1866) i com a secretari judicial (1867–1870).[5]
Com a estudiant, Lammers va participar activament en la vida musical i va cantar en un cor sota la direcció de Johan Diederich Behrens. El seu professor de cant en aquell moment va ser Otto Winter-Hjelm.[7]
1870 a 1879
La veu del baríton Lammers va evolucionar positivament i, el 1870, amb l'ajut de la família d'artistes Arbo, va tenir l'oportunitat de viatjar a l'estranger.[7] El 1870, va estudiar amb Fritz Ahrlberg a Estocolm. Del 1871 al 1873, va romandre a Milà, on va estudiar primer amb Corsi i després amb Francisco Lamperti.[3][7] A l'hivern del 1873 al 1874, va actuar a Treviglio i Mòdena, i va interpretar les parts de baix en diverses òperes, com ara Norma i Il trovatore.[3] L'estiu del 1874, va tornar a casa.[3]
Del 1874 al 1877, va treballar al Teatre Christiania. Durant aquest període, va interpretar totes les parts principals de baix de les òperes que es representaven al teatre. Es tractava, entre d'altres, de Leporello, Figaro, Rocco (Fidelio), Caspar (Freischütz), Mefistofeles, Marcel (Les Huguenots de Giacomo Meyerbeer), Walter Fürst ([[[3]]]), Landgrave (Tannhäuser), Kalchas (Iphigénie en Tauride (Gluck)) i Bartholo (El barber de Sevilla).[3]
Quan el teatre es va incendiar, va haver de buscar alguna cosa més. A la tardor de 1877 va tenir papers com a convidat al Stora Teatern d'Estocolm (Leporello, Guillem Tell i Plumket).[3] A la primavera de 1878 va ser a Londres, i a l'hivern de 1878-79 a Alemanya. Aquesta última estada en particular va ser de gran importància per a ell, i va estudiar diversos mètodes de cant, teoria musical i música religiosa. També es va submergir en el gènere de les cançons romàntiques.[8] Edvard Grieg va ser un dels cantants que Grieg més apreciava al mateix temps que Lammers a Leipzig.[9] Lammers va ser un dels cantants que Grieg més admirava.[10]
A Leipzig, Grieg havia suggerit a Lammers que tornés a casa seva a Oslo i hi fundés un cor mixt. Lammers va seguir el suggeriment, i el 1879 va fundar la Societat Coral, més tard la Societat Cæcilia, que va dirigir durant trenta anys. El cor va fer el seu primer concert el 1880, amb el Rèquiem en do menor de Cherubini. També va ser el director de la societat de cant d'Ossian des de la seva fundació el 1892.
La batalla per l'espai a l'església
A la dècada de 1880, Lammers volia interpretar les Passions de Bach a l'església, però el Ministeri d'Afers Eclesiàstics, que no volia que les esglésies fossin sales de concerts, se li va negar. Només quan va apel·lar al rei va rebre permís.[11] El primer concert que va dirigir en una església va ser amb el Messies de Händel el 7 de maig de 1881 i la seva recentment fundada Societat Coral.[12][13] També va viatjar i va fer concerts d'església, on ell i Mally van interpretar himnes i música folklòrica religiosa, però se li van negar quan van voler interpretar el Draumkvedet (La cançó dels somnis).[11]
Thorvald Lammers va tenir un salari d'artista des de 1899.[5]
Llegat
Lammers va compondre diverses cançons i obres per a cors. També va ser important per a la música folklòrica noruega. Inspirat per les conferències de Moltke Moe a la dècada de 1890, va començar a cantar balades del Norske Folkeviser de M. B. Landstad en gires per gran part de Noruega. També va publicar dos fullets anomenats Norske Folkeviser: Tekst og toner (1901 i 1902) que van tenir diverses edicions.
Va publicar el llibre "Store Musikere" (Aschehoug & co, 1912). Comença amb J.S. Bach, de qui era un gran admirador, i acaba amb Schumann.
Va gravar 78 discos acústics per a Brødrene Johnsen A/S (The Gramophone Company) i Columbia.
Tomba
Està enterrat amb la seva dona al bosc d'honor de Vår Frelsers gravlund a Oslo.
Galeria d'imatges
Thorvald Lammers. Il·lustració de El viatge del món (1868–1923), 1884
Retrat de Thorvald Lammers (1896)
Thorvald Lammers (1895) dibuixat per Christian Krohg
Thorvald Lammers cap a 1910, autor desconegut, Museu d'Oslo
Treballs (selecció)
Obres musicals
Obres escrites
Referències
- 1 2 3 Norsk biografisk leksikon, nbl.snl.no[Hentet fra Wikidata]
- ↑ Falck-Muus, Rolf (1949). Bergsmannsutdannelsen i gamle dager: norske bergmenn til Sverige som ledd i utdannelsen. Stockholm. s. 120
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Elling, Catharinus: Thorvald
- ↑ Moe, Steinar. (2009, 13. februar). G A Lammers. I Norsk biografisk leksikon. Hentet 29. mars 2014 fra http://nbl.snl.no/G_A_Lammers
- 1 2 3 Bjørkøy, Svein. (2009, 13. februar). Thorvald Lammers. I Norsk biografisk leksikon. Hentet 25. januar 2015 fra https://nbl.snl.no/Thorvald_Lammers
- ↑ Kjente menn og kvinner: fra deres liv og virke. Oslo: Dybwad. 1927. s. 43.
- 1 2 3 4 Kjente menn og kvinner: fra deres liv og virke. Oslo: Dybwad. 1927. s. 44.
- ↑ Kjente menn og kvinner: fra deres liv og virke. Oslo: Dybwad. 1927. s. 45.
- ↑ Libæk, Rudolf J. (1979). Norges eldste oratoriekor Cæciliaforeningen gjennom 100 år: 1879 - 1979. [Oslo]: Cæciliaforeningen. s. 12.
- ↑ Grieg, Edvard (1843-1907) (1998). Brev i utvalg: 1862-1907. Oslo: Aschehoug. s. 32. ISBN 8203222463.
- 1 2 Skartveit, Andreas (12. august 2016). «Kampen om kyrkjerommet». Dag og tid. s. 21. «Songaren og kordirigenten Thorvald Lammers ville i 1880-åra framføre Bachs pasjonar i kyrkja. Det vart nekta av Kyrkjedepartementet og han måtte anke til kongen for å få lov.»
- ↑ Aftenposten 1881.05.06. Norge;Oslo;;Oslo;;;;. 6. mai 1881.
- ↑ Kjente menn og kvinner: fra deres liv og virke. Oslo: Dybwad. 1927. s. 41.
- 1 2 3 4 Katalog for blandet kor. Oslo: Norsk musikforl.
- ↑ Lammers, Thorvald (1841-1922) (sanger, komponist og dirigent) , Wergeland, Henrik (1808-1845) (dikter) (forsker, diplomat, humanist, oppdagelsesreisende). Mus.ms.a 6611 Thorvald Lammers: "Hymne", op. 24..
- ↑ [Lammers, Thorvald. Sanger. 1841-1922]. NO.[død lenke]
- ↑ Norske folkeviser: tekst og toner. Kristiania: Aschehoug. 1901.
- ↑ Norske folkeviser: tekst og toner. Kristiania: Aschehoug. 1902.
- ↑ Lammers, Thorvald (1912). Store Musikere: Skildringer fra Musikhistorien. Kristiania: Aschehoug.
- ↑ Lammers, Thorvald (1940). En tylft stev: for sang og piano : for en mellemstemme. Oslo: Norsk musikforlag.