Ti'inik
| |||||||||
| Tipus | poble  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||||||
| |||||||||
| País | Estat de Palestina | ||||||||
| Regió geogràfica | Cisjordània | ||||||||
| Governacions | Governació de Jenin | ||||||||
| Població humana | |||||||||
| Població | 1.298 (2017) | ||||||||
| Geografia | |||||||||
| Altitud | 185 m | ||||||||
| Dades històriques | |||||||||
| Anterior | |||||||||
Esdeveniment clau
| |||||||||
Ti'inik, també Ta'anakh, Ti’innik o Taanach (àrab: تعّنك, Tiʿnik; hebreu: תיעניכ) és una vila palestina de la governació de Jenin a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 13 kilòmetres al nord-oest de Jenin. Segons el cens de l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques (PCBS) tenia 1.095 habitants en 2007.[1] Ta'anakh, com es coneixia antigament, al segle XV aC apareix governada per Talwashur i després per Yashdata.[2]
Arqueologia
Just a l'est de Ti'inik es troba un monticle de 40 metres d'altura que era el lloc de la ciutat bíblica de Taanach[2] o Tanach,[2] una ciutat levítica assignada als kohathites.[3] Hi foren trobades dotze taules cuneiformes accàdies. Aproximadament un terç dels noms a les taules eren d'origen hurrites, indicant una significant presència ètnica septentrional.[4][5] El principal segueix sent visible actualment en un palau abbàssida del segle xi.[6]
Història
Ti'inik, com la resta de Palestina, fou un incorporada a l'Imperi Otomà en 1517, i en el cens de 1596, la vila apareix com a Ta'inniq, situada a la nàhiya de Sara al liwà de Lajjun. Tenia una població de 13 llars, tots musulmans. Pagaven taxes sobre els productes agrícoles com blat, ordi, cultius d'estiu, cabres i ruscs, a més dels ingressos ocasionals; un total de 7.000 akçe.[7]
En 1870 Victor Guérin va trobar que la vila consistia en 10 cases.[8] Va descriure amb més detall com: "Una vegada els costats del sud i tot l'altiplà superior del turó allargat en la que es troba el poble estaven cobertes d'edificis, com es demostra pels innombrables fragments de ceràmica escampats per terra, i els materials de tota mena que es van reunir a cada pas: les pedres més grans s'han dut a una altra banda. Per sota del poble hi ha una petita mesquita, que fou una antiga església cristiana. Es troba, de fet, est i oest, i totes les pedres amb què està construït pertanyen a les primeres construccions; algunes d'elles estan decorades amb escultures. Més endavant a la plana hi ha diverses cisternes tallades a la roca, i un pou, anomenat Bir Tannuk."[9]
En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina la descrivia com «un petit poble, que es troba al costat sud-est de la gran Tell o monticle del mateix nom vora la plana. Té oliveres al sud, i pous al nord, i està envoltat de tanques de cactus. Hi ha una cúpula blanca al poble. la roca sobre els costats del Tell s'extreu en alguns llocs, els pous són antics, i les tombes excavades a la roca es troben al nord, a prop dels peus del monticle.»[10]
Al cens de Palestina de 1922, realitzat per les autoritats del Mandat Britànic Ti'inik tenia 65 musulmans,[11] va disminuir lleugerament en el cens de 1931 a 64 musulmans, en un total de 15 cases.[12]
En 1945 la població era de 100 musulmans,[13] amb 32,263 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i població.[14] 452 dúnams eren usats per plantacions i terra de rec, 31,301 dúnams per cereals,[15] mentre que un total de 4 dúnams eren terra urbanitzable.[16]
Com a conseqüència de la guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ti'inik van passar a pertànyer a Jordània i després de la guerra dels Sis Dies de 1967, ha estat sota domini israelià.
Referències
- ↑ «Table 26 (Cont.): Localities in the West Bank by Selected Indicators, 2007» (en arabic) p. 106. Palestinian Central Bureau of Statistics, 2007. Arxivat de l'original el 2024-12-02. [Consulta: 17 maig 2017].
- 1 2 3 e.g. Nova Versió Internacional
- ↑ Joshua 21:25
- ↑ Gustavs, A. (1927) Die Personennamen in den Tontafeln von Tell Ta-annek. ZDPV 50, 1-18.
- ↑ Glock, A.E. (1971) A New Ta-annek Tablet. BASOR 204,17-30.
- ↑ Dave Winter Israel handbook: with the Palestinian Authority areas p644
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 159
- ↑ Guérin, 1875, p. 226
- ↑ Guérin, 1875, pp. 226 -228; as translated by Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 68
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 46
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Jenin, p. 30
- ↑ Mills, 1932, p. 71
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 17
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 55
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 99
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 149
Bibliografia
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4. (p. 743)
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S.. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
Enllaços externs
- The Archaeology of Ottoman Ti’innik
- Welcome To Ti'innik
- Survey of Western Palestine, Map 8: IAA, Wikimedia commons
| Ciutats |  | |
|---|---|---|
| Municipis |
| |
| Viles |
| |
