Tiacloprid
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 252,0236 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₀H₉ClN₄S |
![]() | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | |
| Identificador InChI | Model 3D |
El tiacloprid és un insecticida de la categoria dels neonicotinoides. El seu mecanisme d'acció és similar al d'altres neonicotinoides i implica la disrupció del sistema nerviós de l'insecte mitjançant l'estimulació dels receptors nicotínics d'acetilcolina. El seu mecanisme d'acció és similar al d'altres neonicotinoides i implica la disrupció del sistema nerviós de l'insecte mitjançant l'estimulació dels receptors nicotínics d'acetilcolina. El tiacloprid va ser desenvolupat per Bayer CropScience per al seu ús en cultius agrícoles per controlar una varietat d'insectes xucladors i mastegadors, en els cultius agrícoles, principalment pugons i mosques blanques.[1][2] El seu nom sistemàtic és {(2Z)-3-[(6-cloropiridin-3-il)metil]-1,3-tiazolidin-2-il lidè}cinamida (C10H9ClN₄S).
El tiacloprid està prohibit a França des de l'1 de setembre de 2018.[3] Els 5 neonicotinoides prohibits a França són l'acetamiprid, la clotianidina, l'imidacloprid, el tiacloprid i el tiametoxam.[4]
Referències
- ↑ Ecotoxicology, 9, 3, 2000, p. 197–205. Bibcode: 2000Ecotx...9..197S. DOI: 10.1023/A:1008994705074. ISSN: 0963-9292.
- ↑ «Effects of Thiacloprid, a New Chloronicotinyl Insecticide, On the Egg Parasitoid Trichogramma cacaoeciae». Ecotoxicology, vol. 9, 3, 2000, p. 197–205. Bibcode: 2000Ecotx...9..197S. DOI: 10.1023/A:1008994705074. ISSN: 0963-9292.
- ↑ LOI No. 2016-1087 du 8 août 2016 pour la reconquête de la biodiversité, de la nature et des paysages, article 125, accessed 3 July 2019
- ↑ Décret n° 2018-675 du 30 juillet 2018 relatif à la définition des substances actives de la famille des néonicotinoïdes présentes dans les produits phytopharmaceutiques, accessed 3 July 2019
