Afidoïdeus

Infotaula d'ésser viuAfidoïdeus
Aphidoidea Modifica el valor a Wikidata

Acyrthosiphon pisum Modifica el valor a Wikidata
Període
Permià Permià Modifica el valor a Wikidata – present
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHemiptera
SuperfamíliaAphidoidea Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802 Aphidoidea Modifica el valor a Wikidata
Famílies
  • Anoeciidae
  • Aphididae
  • Drepanosiphidae
  • Greenideidae
  • Hormaphididae
  • Lachnidae
  • Mindaridae
  • Pemphigidae
  • Phloeomyzidae
  • Thelaxidae

Els afidoïdeus (Aphidoidea) són una superfamília d'insectes hemípters del subordre dels esternorrincs, que inclou els populars pugons. Són de mida peita i s'alimenten xuclant la saba de les plantes,[1] perjudicant-les greument i essent vectors de virus de les plantes.[2]

Són un grup amb un gran èxit biològic.[3] Inclou 10 famílies i 4.400 espècies conegudes, 250 de les quals són plagues agrícoles i forestals. La seva mida varia entre d'un a deu mil·límetres.

Reproducció

Afidoïdeu parint
Afidoídeus joves sobre una fulla de rosa de Nadal Helleborus niger

Algunes espècies d'afidoïdeus tenen complexes i poc corrents adaptacions reproductives entre les quals s'inclouen tenir a la vegada reproducció sexual i reproducció asexual.[2][4]

Molts afidoïdeus tenen partenogènesi cíclica i viviparisme. A la primavera i l'estiu pràcticament només hi ha femelles, els ous passen l'hivern són de les anomenades femelles fundadores. A la tardor té lloc la reproducció sexual ovípara segurament causada pels canvis en el fotoperíode i la temperatura i la davallada en les fonts d'aliment.

Enemics naturals

Entre els seus enemics naturals es troben coleòpters (marietes), dípters (sírfids), vespes paràsites (Aphidoletes aphidimyza), aranyes cranc (tomisoïdeus)[5] neuròpters (crisòpids), i fongs entomopatògens com Lecanicillium lecanii i els Entomophthorales.

Distribució

Cosmopolita però especialment en zones temperades. Poden migrar a grans distàncies principalment transportat pel vent. Per exemple el pugó de l'enciam (Nasonovia ribisnigri) es creu que ha passat de Nova Zelanda a Tasmània d'aquesta manera.[6] Els pugons es dispersen també per transport humà de plantes infestades.

Relació amb fil·loxera i adèlgids

Afidoïdeus, adèlgids i fil·loxèrids estan estretament relacionats i s'ubiquen ja sigui en la superfamília Aphidoidea (Blackman i Eastop, 1994) o en dos superfamílies (Phylloxeroidea i Aphidoidea).[7]

Referències

  1. ↑ (McGavin, George C. Bugs of the World. Facts on File, 1993, p. 86.)
  2. 1 2 Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993, ISBN 0816027374
  3. ↑ Piper, Ross. Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals. Greenwood Press, 2007, p. 6–9. ISBN 978–0–313–33922–6.
  4. ↑ About 10% of aphid species produce generations that alternate between woody and herbaceous plants (page 87 of Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993).
  5. ↑ Photo de tomisoïdeu menjant Aphis asclepiadis, Anurag Agrawal, Phytophagy Laboratory, Department of Ecology and Evolutionary Biology and Department of Entomology at Cornell University.
  6. ↑ Courtney, Pip. «Scientist battles lettuce aphid». Landline, Australian Broadcasting Corporation, 30 octubre 2005. [Consulta: 1 gener 2007].
  7. ↑ Aphid Ecology - An optimization approach, Second Edition, A.F.G. Dixon, Springer; 2nd ed. edition (1997), ISBN 0412741806