Topazia Alliata

Plantilla:Infotaula personaTopazia Alliata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (102 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, marxant d'art, pintora, galerista Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Alliata (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFosco Maraini (1935–1955) Modifica el valor a Wikidata
FillsDacia Maraini, Yuki Maraini, Toni Maraini Modifica el valor a Wikidata
PareEnrico Maria Alliata di Villafranca Modifica el valor a Wikidata

Topazia Alliata (Palerm, 5 de setembre de 1913 - Roma, 23 de novembre de 2015) va ser una princesa, pintora, galerista, comissària i marxant d'art, escriptora i viticultora italiana.[1][2][3]

Biografia

Alliata va néixer a Palerm, filla del príncep Enrico Maria Alliata di Villafranca, duc de Salaparuta (1879–1946), membre d'una coneguda família aristocràtica siciliana d'origen toscà, els Alliata, propietaris dels vins Corvo i últim senyor dels cellers de Casteldaccia; i d'Oria Maria Amelia, «Sonia» Ortúzar Ovalle de Olivares (1892–1981), filla d'un diplomàtic xilè. Nascuda i criada a París, Oria Sonia Ortúzar va ser de jove una cantant d'òpera, alumna d'Enrico Caruso.[1][2]

Topazia Alliata cresqué en un entorn familiar aristocràtic ple d'estímuls culturals. Tanmateix, en una actitud de ruptura amb el seu entorn, va decidir seguir un camí diferent: de ben jove es va incorporar a un moviment pictòric d'avantguarda i va exposar quadres, no sense generar un cert escàndol a la societat benestant de Palerm de l'època. Després de fer el batxillerat artístic, Topazia Alliata va estudiar Belles Arts a l'Acadèmia de Belles Arts de Palerm, on va ser companya d'estudis de Basilio «Nino» Franchina i Renato Guttuso, que la va retratar en diverses de les seves primeres pintures,[1] i va assistir a la Escola de Dibuix de Nu de l'Acadèmia de Belles Arts de Palerm.[4] A l'exposició del 2016 Una vida per a l'art: Topazia Alliata, muntada amb motiu del primer aniversari de la mort de l'artista al Palau Sant'Elia de Palerm, es van exposar les seves obres, així com les dels seus amics pintors.[5][6]

Malgrat que la família havia escollit per a ella un comte anglès com a marit, Topazia va preferir un intel·lectual florentí aleshores desconegut, que esdevindria un dels etnòlegs més rellevants del segle xx, Fosco Maraini, i s'hi va casar, a Florència, el 1935.[7] El 1938 Maraini va ser convidat a ensenyar literatura italiana a Hokkaido i es van traslladar al Japó amb la seva primera filla, Dacia Maraini, nascuda a Fiesole. Les seves altres dues filles van néixer allí: Yuki Maraini (per al registre italià, Luisa), que va néixer a Sapporo l'any 1939, i Antonella, coneguda com a Toni Maraini, que va néixer a Tòquio l'any 1941. Aquell mateix any es van traslladar a Kyoto, on Maraini va ser contractat per ensenyar a la Universitat de Kyoto.[1]

El Japó es va implicar en la Segona Guerra Mundial com a aliat de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, formant part de les anomenades Potències de l'Eix. L'any 1943, després de la seva negativa a jurar fidelitat a la República de Salò fundada per Mussolini, la família va ser deportada a un camp de concentració de Nagoya, on era l'única dona i ells els únics infants que estaven retinguts en aquest camp.[1]

Topazia Alliata amb les seves filles Dacia, Yuki i Toni al final de la segona guerra mundial al camp de concentració de Nagoya, al Japó.

Van ser alliberats al final de la guerra el setembre de 1945, i van tornar a Itàlia el 1946, establint-se a Bagheria, a la monumental finca familiar de Villa Valguarnera. El mateix any moria el seu pare i Topazia el succeí al capdavant dels cellers de Casteldaccia. Va ser la creadora del vi Colomba platino, un blanc elaborat encara avui sota la marca Corvo.[8] En un moment extremadament difícil, a la Sicília de la postguerra, va fer tot el possible per revifar la fortuna de l'empresa, però malgrat els esforços no va poder impedir-ne la venda, que va tenir lloc uns anys més tard, l'any 1959.[2]

Topazia Alliata amb la seva família: Fosco Maraini, Dacia, Yuki i Toni (dècada de 1960)

En aquells anys Topazia Alliata era propera a Danilo Dolci, pare de la no-violència i la lluita contra la màfia, però no va afiliar-se mai oficialment a cap partit polític. Tot i que va deixar de pintar, va mantenir-se en contacte amb els seus amics artistes des de la seva joventut. Al Circolo della cultura de Palerm va organitzar esdeveniments i exposicions, intentant apropar a la ciutat i a l'illa de Sicília personalitats internacionals dels camps de l'art i la ciència. Va viatjar molt a Roma, on finalment es va establir.

El 1955 Alliata i Maraini van decidir separar-se. Tanmateix, com que el divorci era il·legal a Itàlia en aquell moment, només es van poder divorciar el 1970. Alliata es va traslladar posteriorment a Roma, on va continuar el seu treball principalment com a promotora de la pintura. Després de vendre l'empresa vitivinícola familiar el 1959 va fundar la Galleria Trastevere, a la plaça de Piscinula, 13, on va exposar principalment pintors d'avantguarda, com Carla Accardi, Eugene Charlton, Mario i Egidio de Grossi, Jannis Kounellis, Piero Manzoni, Fabio Mauri, Mohamed Melehi i Lucio Pozzi.[1] Va obrir-la amb Andrea Cascella i va presentar-hi artistes joves i molt joves d'arreu del món. Va organitzar una seixantena d'exposicions in situ i va organitzar altres esdeveniments importants en galeries italianes i internacionals. El 1963 Alliata va organitzar l'exposició «Vuit artistes contemporanis de Roma» a l'Institut de les Arts de Minneapolis. Es va veure obligada a tancar la galeria l'any 1964, però va continuar la seva tasca de promoció i descoberta d'artistes col·laborant amb altres galeries d'art de Roma, Nàpols, Alemanya i Anglaterra.[1][2][9]

El 1973 Alliata va ser un dels membres cofundadors del Museo Guttuso de Bagheria.[10]

El 2014 Alliata va publicar Love Holidays: Quaderni d'amore e di viaggi, una autobiografia en part fotogràfica.

Va morir a Roma el 23 de novembre de 2015, als 102 anys. El seu cos està enterrat al costat del seu pare Enrico i la seva mare Amelia (coneguda com Sonia), al cementiri de Casteldaccia.[11][3][1]

Llegat i memòria

Durant dos anys, el municipi de Casteldaccia va promoure el Premi Topazia Alliata, atorgat a dones que prestigien Sicília.[1][11]

El 2016 la seva obra va ser objecte d'una gran retrospectiva a la Fondazione Sant'Elia de Palerm, promoguda per les seves filles Dacia i Toni Maraini i la seva neta Gioia Manili.[6][9]

També al 2016, la seva neta Mujah Maraini-Melehi, filla de Toni Maraini, va fer la pel·lícula Haiku on a Plum Tree, un documental que constitueix un viatge personal a la història de la meva família.[12]

Obres

  • Vuit artistes contemporanis de Roma: Carla Accardi, Eugene Charlton, Mario i Egidio de Grossi, Fabio Mauri, Mohamed Melehi, Muvolo, Lucio Pozzi: seleccionats per la Galleria Topazia Alliata. [Minnesota]: Minneapolis Institute of Arts, 1963. OCLC 153280875
  • Exposició de pintures de Lucio Pozzi, Charlton i Melehi. 1963.OCLC 501530670
  • Per als 80 anys d'Emilio Villa Roma: Le parole gelate, 1994.OCLC 848718182
  • Toni Maraini; Topazia Alliata Ricordi d'arte e prigionia di Topazia Alliata, Palerm: Sellerio, 2003.ISBN 9788838918612
  • Fosco Maraini; Dacia Maraini; Toni Maraini; Yoi Maraini; Topazia Alliata, Vacances d'amor a Milà: Rizzoli, 2014.ISBN 9788817074957

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Nicita, Paola. «Morta a 102 anni Topazia Alliata, madre di Dacia Maraini» (en italià). La Reppublica, 24-11-2015. [Consulta: 18 setembre 2025].
  2. 1 2 3 4 «Alliata, Topazia». Enciclopedia Treccani. [Consulta: 14 novembre 2022].
  3. 1 2 «Princess Topazia Alliata» (en anglès). The Times, 23-01-2016. [Consulta: 18 setembre 2025].
  4. ↑ «Trencant una prohibició que anteriorment s'havia imposat a les dones, havia estat admesa, juntament amb Rita Ponte i Piera Lombardo, al curs de l'Escola del Nu, on, a més de diversos esbossos i dibuixos, havia pintat Dona a la font», escriu Toni Maraini aː Topazia Alliata: una Galleria d'arte con vista sul mondo, De Luca, 2022.
  5. ↑ Anna Maria Ruta i Fosca Miceli van comissariar l'exposició i el catàleg publicat per la Fundació Sant'Elia de Palerm. Anna Maria Ruta ja havia publicat anteriorment: Topazia Alliata: una vita nel segno dell'arte, Edizioni d'arte Kalós, 2010.
  6. 1 2 «TOPAZIA ALLIATA, A LIFE FOR ART – Fondazione Sant Elia» (en italià). [Consulta: 18 setembre 2025].
  7. ↑ En aquells anys van compilar diaris junts: Topazia Alliata e Fosco Maraini, Love Holidays, Rizzoli, 2014.
  8. ↑ Conti, Paolo «Topazia Alliata, pittrice cosmopolita in viaggio nel Novecento» (en italià). Corriere della sera, 25 novembre 2015.
  9. 1 2 Tomasino, Ugo. «La lunga favola di Topazia, nobildonna dagli occhi di smeraldo ...» (en italià). Il Vulcanico, 06-12-2016. [Consulta: 18 setembre 2025].
  10. ↑ «145. Topazia Alliata (1913-2015)», 18-02-2016.
  11. 1 2 Fu assegnato a Laura Mollica nel 2016 e a Evelina Santangelo nel 2017, scrive Toni Maraini in: Topazia Alliata: una Galleria d'arte con vista sul mondo, 2022.
  12. ↑ «Haiku on a plum tree | a film by Mujah Maraini-Melehi» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.