Torre Abadal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art preromànic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| Lloc | A la dreta de la pista forestal de la fàbrica Sanson | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 4046-MH | |||
| Id. IPAC | 19212 | |||
| Id. IPAPC | 2550 | |||
La Torre Abadal és una masia de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), declarada bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
La torre de defensa és possiblement la torre que fou del difunt Sunyer, que el 998 Ènnec Bonfill donà, entre altres coses, a l'abat Odó de Sant Cugat a canvi del castell de Gelida.[1][2] El 1120, en la confirmació de béns al monestir el papa Calixt II, la torre era anomenada de Gallifa, i el 1162, Berenguer Guillem la cedí al monestir, que tot seguit, la lliurà en vitalici a Arbert d’Apierola.[2][3] El 1209, apareix amb el nom actual en un manament fet per Francesc de Santcliment, veguer de Barcelona, al senyor Gerbert d'Olorda o al seu batlle, per tal que compareguessin a les corts convocades a Barcelona pel rei.[2][3] El 1234, Jaume I confirmà al monestir la dominicaturam de turre abbatiales Gallifa, un territori semiautònom anomenat la Quadra Abadal, dins l'antiga parròquia de Santa Creu d'Olorda, entre el territori de Duïsme o Sant Pere del Romaní i Valldonzella i des del cim del puig d'Olorda fins al Llobregat,[2][4][1]
El 1329, el senyor era el cavaller Guillem d’Olorda, i el 1342 ho eren Bernat de Sarrià i la seva esposa Eulàlia de Sentmenat com a hereva de Jaspert d'Eiximenis, ciutadà de Barcelona.[2] El 1361, Eulàlia de Sentmenat vengué a la torre i la Quadra Abadal a Arbert d'Olorda.[3] Entre el 1627 i el 1628, el senyor era Grau de Guardiola, però el 1653 la torre i la quadra foren adquirida pel mercader Rafael Guinart.[3] Aquest va morir el 1656,{sfn|Garcia Espuche|2020|p=477-478}} i el 1681, el seu fill del mateix nom es va casar amb Maria Teresa Quintana i Fàbregas.[5] Rafael Guinart fill va morir el 1687, i aquell mateix any, la seva vídua va cedir els seus béns a l'Hospital de la Santa Creu.[6]
El 1707, la viuda de Francesc Guinart vengué la finca en subhasta pública a Josep de Campredon, marquès de Sant Dionís, d'origen rossellonès. Exiliat a Viena per la seva condició d'austriacista, testà a favor del seu fill Antoni, que el 1733, hagué de pledejar contra diversos emfiteutes pel domini de l'anomenada Peça Llarga.[3] El 1875, després de la supressió de les jurisdiccions senyorials, una sentència contra els emfiteusis de la Quadra Abadal en reconegué la propietat a Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol d'Anoia.[3]
El 1977, en uns camps de conreu al voltant de la torre, Llibert Piera hi va fer prospeccions superficials, i va trobar ceràmica ibèrica a la rodalia. El jaciment està documentat en el Catàleg de Sant Feliu de Llobregat del 1988, localitzant al peu de la torre fortificada restes de ceràmica d'època medieval, les quals fan suposar l'existència d'un assentament fins aleshores desconegut. També hi ha restes de ceràmica dels segles xvi-xvii al voltant de la font de Torre Abadal.[7]
Descripció
Tot i que la torre de defensa va ser construïda al segle x, la resta de cossos que conformen la masia són del segle xviii (1798).[4] La torre és de planta rectangular, conservada en uns tres pisos d'alçada, i inclosa entre altres estances del mas, que és designat amb el mateix nom de la torre. Fou construïda amb un paredat de lloses i pedres irregulars, característic d'algunes construccions preromàniques i per l'exterior està arrebossada. Conserva una de les antigues finestres al pis més alt. Aquesta és d'arc de ferradura i té els brancals fets de les mateixes lloses de llicorella del paredat. El dovellatge és format per altres lloses, sense extradós ni regularitat, travades amb abundant morter.[1]
Referències
- 1 2 3 4 «Torre Abadal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 Pagès i Paretas, Montserrat. «Torre Abadal (Sant Feliu de Llobregat)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia).
- 1 2 3 4 5 6 «Sant Feliu de Llobregat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 «Torre Abadal». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Maria Teresa de QUINTANA y de FABREGAS». geneanet. Martín Rodriguez.
- ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 479-480.
- ↑ «Torre Abadal». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.