Casa Dusai
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït i renovat | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Regomir, 6, 8 i 8 bis i Ataülf, 9 | |||
| ||||
La casa Dusai fou un palau situat al carrer del Regomir de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
El carrer del Regomir se situava al final del decumanus de Bàrcino, just sobre el castellum que tancava la ciutat romana per la part de mar, en un portal que sembla que es mantingué fins al segle xiii.[1] Els anys 1236 i 1263 consta que Berenguer Durfort hi comprà diverses cases, i el 1303, la seva filla Guillemona estava casada amb Barceló Dusai, membre d'una de les famílies mercantils més riques de la ciutat i que donà nom al palau.[2] L'hereu de Guillemona fou el seu fill Guillem Pere Dusai i Durfort, succeït pel seu fill Eimeric.[2]
Segons el Cadastre de 1716, el palau i les cases annexes, que donaven a la Devallada dels Lleons (actualment carrer d'Ataülf), eren en mans de Maria de Bru i de Canta,[3] vídua de Ramon de Dusai i d'Aragall.[4] L'hereu Josep de Dusai i de Bru es va casar en segones noces amb Teresa de Fivaller i de Rubí i fou succeït per Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller (1730-1793),[5] que el 1757 es va casar amb Teresa de Marí i de Montserrat (1736-1793),[6] i la parella va anar a viure al palau de la Riera de Sant Joan, reformat i ampliat per Francesc de Marí-Vilana i Vilamala (1696-1765),[7] pare de la núvia. L'hereu fou Francesc de Paula de Dusai i de Marí (1758-1825), primer marquès de Monistrol d'Anoia (1796),[8] que el 1801 es va casar amb Josepa de Fivaller i de Bru (†1810).[5] Fou succeït per la seva filla Maria Francesca de Dusai i de Fivaller (1802-1854), segona marquesa de Monistrol, que es va casar amb Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, baró de Beniparell, Argeleta i Prullans.[5]
El 1854, la marquesa va sol·licitar permís per a enderrocar el vell palau, però va morir a la Torreblanca durant l'epidèmia de còlera d'aquell any,[9] i seria el seu fill Josep Maria Escrivà de Romaní i de Dusai (1825-1890), tercer marquès de Monistrol i baró de Beniparell, Argeleta i Prullans, qui el faria efectiu entre finals del 1854 i principis del 1855.[10] Aleshores, el marquès en va establir en emfiteusi una parcel·la de 35 pams d'amplada al llauner Pere Marsal i Pujol,[11] que hi tindria un magatzem,[12] i una altra de 30 pams a Josep Fargas i Bertran i la seva esposa Maria Àngela Vilalta.[13] El mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre hi projectà tres cases: la del marquès (número 6),[14] la de Marsal (número 8 bis),[15][16] i la de Fargas (número 8).[17]
Descripció
Sembla que durant el segle xvi es va reconstruir la casa amb un pati esplèndid a dos nivells, amb colunmes jòniques les del primer i corínties les del segon, i pedestals decorats amb trofeus romans.[18] L'obra ha estat atribuïda a l'escultor Damià Forment, tot i que autors com Duran i Sanpere ho han posat en dubte.[2]
A finals del segle xviii, la casa Dusai era un dels palaus més destacats de Barcelona, com es recull en el Viage de España d'Antoni Ponç (1772-1794):
| « | La casa Dusai en la calle llamada del Regomir se empezó a labrar con magnificiencia, según parece, á principios del siglo XVI. Lo manifiestan bien las columnas que corresponden á las galerías de la mitad del patio en el primero, y segundo alto, aquellas de orden jonico, y estas del corintio, sobre pedestales con baxos relieves de trofeos.[19] | » |
Referències
- ↑ Hernández-Gasch, 2008, p. 4.
- 1 2 3 Hernández-Gasch, 2008, p. 5.
- ↑ «Repartiments corresponents al barri 1er». Cadastre I-56, f. 6v-7, 8. AHCB, 1716.
- ↑ Fluvià i Escorsa, 2005, p. 701.
- 1 2 3 Fluvià i Escorsa, 2005, p. 702.
- ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 32.
- ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 33.
- ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 31-32.
- ↑ Vidal y de Barnola, 1999, p. 31.
- ↑ Hernández-Gasch, 2008, p. 6.
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont i Tomàs, manual 1.254/36, f. 105-110, 31-07-1855.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 183, 291, 346.
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont i Tomàs, manual 1.254/36, f. 110-115v, 31-07-1855.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 790 C, 01-04-1855.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 799 C, 20-04-1855.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 168, 172.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 827 bis C, 02-11-1855.
- ↑ Jiménez Zamora, Jordi. Tres novetats i una polèmica. Notícia de tres conjunts monumentals procedents del Palau de la Torre Blanca. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), juny 2016.
- ↑ «Viage de España, ó Cartas, en que se da noticia de las cosas mas apreciables, y dignas de saberse que hay en ella. Tomo XIV, Carta primera, §84» p. 41-42, 1787.
Vegeu també
Bibliografia
- Costa Trost, Margarita. La rehabilitació com actitud projectual. El cas del Regomir (tesi doctoral). Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, març 2007.
- Fluvià i Escorsa, Armand de «Els Dusai dels carrers de Montcada i de la Mercè de Barcelona». Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 26, 2005, p. 693-703.
- Hernández-Gasch, Jordi. Intervenció arqueològica als carrers Regomir 6 - Ataülf 9. Actium. Arqueologia i patrimoni, juny 2008.
- Vidal y de Barnola, Luís Alfonso «Els setze quarters de Don Lluís Bertran Escrivà de Romaní i de Dusai de Taverner i de Fiveller, marquès d'Argeleta». Paratge, núm. 10, 1999, p. 31-34.