Torre Albertí

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre Albertí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia i casa forta Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaLlagostera (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
LlocBarcelona, 28 Modifica el valor a Wikidata
 41° 50′ N, 2° 53′ E / 41.83°N,2.89°E / 41.83; 2.89
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30423 Modifica el valor a Wikidata

La Torre Albertí és una masia de Llagostera (Gironès), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Història

La família Albertí està documentada a Llagostera des del segle xv, essent masovers a Riudaura.[1] El 1541, Pere Albertí fou nomenat cavaller per Martí Grau de Cruïlles, vuitè baró de Llagostera.[2] El 1548, va adquirir els terrenys que envolten la masia i va obtenir el permís del baró per a construir-hi la torre de defensa. Finalment, el 1588 va ser inaugurada la capella en honor el seu fill, mort el 1581.[2] La masia va ser residència del Procurador General de la Batllia de Llagostera entre els segles xvi i xvii.[1]

El 1718, Caterina d'Albertí i Pallarés[3] es va casar amb Ramon de Manresa i de Sala.[4][5] L'hereu fou Joan de Manresa i d'Albertí,[6] que es va casar dues vegades: la primera el 1741 amb Antònia Andreu i Fontdevila,[7] i la segona el 1856 amb Gertrudis d'Asprer i Ramis.[8][5] El 1797, l'hereu Ramon de Manresa i d'Asprer[9] es va casar amb Maria Josepa de Sallés i Sanou,[10] filla d'Ignasi Ramon de Sallés i Sanou, de Vic,[11] i de Lliberata d'Alòs i Barrera.[12][13] El 1800, va signar una concòrdia amb Antònia de Ros,[14] vídua d'Antoni d'Albert i de Mercader (†1795), senyor de la torre d'Albertí,[15] pel qual si aquesta arribés a heretar els béns del seu marit, renunciaria als drets a favor de Ramon de Manresa a canvi de 8.000 lliures i l'usdefruit.[5] La seva filla Maria de Montcorb de Manresa i de Sallés[16] es va casar amb Baltasar de Ferrer i de Parrella,[17][13] i a la mort del seu oncle Ignasi Miquel de Sallés i d'Alòs (1780-1834)[18] heretaria el títol de marquesa de Puerto Nuevo.[13]

Després de la Guerra Civil, la casa va ser feta restaurar per Mercè de Casanova i de Ferrer, segona vescomtessa d'Hostoles (títol rehabilitat el 1928), que va encarregar-ne les obres a l'empresa de Llagostera Construccions Soler.[19] Casada amb Manuel Galindo y Galindo, els seus descendents són els actuals propietaris.[20]

Descripció

És un conjunt de diverses edificacions i coberts entorn l'edifici principal, entre els quals hi ha la masoveria i una capella. La masia és de planta rectangular, d'uns 17 per 15 m, amb el carener centrat i la coberta a dues aigües perpendicular a les façanes. Destaca per la singularitat de disposar de les dues façanes pràcticament simètriques, tant respecte a l'existència de portes com de finestres, una encarant al sud i l'altra al nord. La façana sud sembla la principal, almenys en època més recent, a jutjar per la decoració esgrafiada amb motius geomètrics de diamants i rectangles i l'existència de l'escut d'armes dels Albertí a la llinda de la finestra central, sobre la porta, absent en la façana nord. L'edifici s'organitza en planta baixa i pis, destacant en ambdues façanes tres finestres renaixentistes al primer pis i les portes adovellades.[1] A la façana sud en el coronament de l'angle sud-est, hi ha una garita defensiva, d'obra de maons sobre un a base nervada de pedra encaixada al parament. Disposa de tres espitlleres per arma de foc i de tres petites finestres.[1]

Entre les edificacions del mas, hi ha una torre de defensa situada a l'angle nord-oest de la masia, parcialment integrada en el volum. Es tracta d'una torre de planta lleugerament rectangular, aproximadament de 4,30 per 3,70 m, composta per planta baixa i tres pisos. A la façana de llevant hi ha una tronera espitllerada a la planta baixa i una finestra espitllerada al primer pis. Al costat de tramuntana hi ha petit un cos afegit, adossat a la torre, de planta baixa i pis, que també compta amb una espitllera de pal. A la resta de finestres existents en tots els pisos, totes de carreus, i en totes les façanes, actualment no s'hi observa cap més element defensiu. El parament de torre és arrebossat de morter, sense ser visible el tipus d'obra, a excepció de les cadenes cantoneres de carreus, remarcades. En el coronament, la torre presenta merlets esglaonats, possiblement decoratius.[1] A la llinda d'una de les finestres hi ha la inscripció llatina: Quod comodavit fortuna tollet / Quod muravit natura repetet / Quod paraverit virtus retinebis (El que la fortuna t'ha donat, s'ho emportarà / El que la naturalesa t'ha prestat, t'ho revertirà / El que la virtut ha preparat, ho conservaràs).[21]

A la façana nord de la masia, la finestra central, renaixentista, disposa d'una tronera espitllerada sota l'ampit. Aquest fet i l'existència de la torre permet plantejar que, almenys en el segle xvi, fos la principal.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 «Torre Albertí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 Grau i Ferrando, 1999, p. 100.
  3. ↑ «Caterina de ALBERTI y de PALLARES». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. ↑ «Ramón de MANRESA y de SALA». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. 1 2 3 Formiga i Bosch, 2013, p. 70.
  6. ↑ «Joan de MANRESA y de ALBERTI». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ «Antonia de ANDREU y de FONTDEVILA». geneanet. Martín Rodríguez.
  8. ↑ «Gertrudis de ASPRER y RAMIS». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ «Ramón de MANRESA y de ASPRER». geneanet. Martín Rodríguez.
  10. ↑ «María Josepa de SELLERS y de ALOS». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. ↑ «Ignasi Ramón de SELLERS y de SANOU». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. ↑ «Maria Lliberata de ALOS y BARRERA». geneanet. Martín Rodríguez.
  13. 1 2 3 Formiga i Bosch, 2013, p. 72.
  14. ↑ «Antonia de ROS y de VILAPLANA». geneanet. Martín Rodríguez.
  15. ↑ «Antoni de ALBERTI y de MERCADER». geneanet. Martín Rodríguez.
  16. ↑ «María de Montcorb de MANRESA y de SALLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  17. ↑ «Baltasar de FERRER y de PARRELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  18. ↑ «Ignasi Ramón de SALLES y de SANOU». geneanet. Martín Rodríguez.
  19. ↑ Grau i Ferrando, 1999, p. 104.
  20. ↑ Grau i Ferrando, 1999, p. 105.
  21. ↑ «Torre Albertí». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia

Vegeu també