Hostal de la Bona Sort

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Hostal de la Bona Sort
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau i hostal Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer dels Carders Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCarders, 12-12 bis Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 10″ N, 2° 10′ 48″ E / 41.386112°N,2.180077°E / 41.386112; 2.180077
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52304 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona297 Modifica el valor a Wikidata
Projecte de façana (1793)
Quarteró núm. 17 de Garriga i Roca (c. 1860)

L'Hostal de la Bona Sort és un antic palau situat al carrer dels Carders, 12-12 bis de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local, tot i que la finca actual inclou l'edifici del carrer dels Assaonadors, 13.[1][2] L'hostal que li dona nom va funcionar als segles xix i xx com a punt de sortida de diligències i transportistes a l'antiga Strata Francisca i, segons la llegenda, hi hauria treballat com a minyona la Marieta «de l'ull viu», protagonista de la cançó Baixant de la Font del Gat.[1][2][3]

Descripció

L'edifici s'articula com una sola crugia de planta baixa i tres pisos —quatre a la banda septentrional— al voltant d'un pati central gairebé quadrat, ocupat en part per afegits posteriors.[1][2] La façana, austera i amb prou feines ornamentada, està construïda amb un aparell isòdom de carreus de pedra, la uniformitat del qual només és interrompuda per dues motllures horitzontals que la ressegueixen al nivell de la planta noble,[1] com a la casa Cervelló-Giudice del núm. 25 del carrer de Montcada.[2] Els baixos presenten vuit obertures: cinc portals d'arc carpanell —el principal, adovellat, i quatre de botigues— i dues portes d'escala, de les quals la de l'esquerra té a sobre una finestra ampitada. A cada pis es disposen quatre balcons, a excepció del principal, on n'hi ha tres seguits d'una finestra enreixada. Tots tenen baranes de ferro forjat i llosanes amb rajoles de ceràmica vidrada.[1]

Fins fa poc, el pati —al qual s'accedia a través del portal principal— conservava la rusticitat anacrònica de l'hostal,[2][4][5] però actualment acull la terrassa del restaurant La Bona Sort, que ocupa bona part dels baixos.[6][7][a] També ha desaparegut l'escala descoberta que conduïa fins a la planta noble,[2] on, a la banda nord, s'estén una galeria d'arcs de mig punt, ara tapiats. Al mur de llevant del mateix nivell es conserva un finestral enreixat amb una llinda esculpida (segle xvi),[2][b] com les pietre parlanti dels palaus renaixentistes de Gènova.[10]

L'escut d'armes del propietari, ovalat i encartutxat, conté una vila emmurallada amb el mar als peus (Viladomar)[11][12] i dos verns (Bernat). El sostenen dos tritons alats amb una gran fulla de figuera a la cintura, que al·ludeixen al comerç marítim i la seva riquesa

Història

El primer propietari documentat fou el mercader i ciutadà honrat de Barcelona Pere Joan Serra (segle xv),[13][14][c] membre del partit de la Busca.[16] Casat amb Caterina de Gualbes, filla del cavaller Ferrer de Gualbes,[17] va ser succeït pel seu fill Jaume Serra i de Gualbes, també mercader i ciutadà honrat.[17] La seva neta Caterina Calaf i Serra[d] es va casar amb l'escultor Bartolomé Ordóñez i tingueren un fill, Jordi Benet Bartomeu, que en morir els pares el 1520 va quedar sota la tutela del seu oncle Pere, germà de la mare i un dels marmessors del pare. A la mort d'aquest, va anar a viure amb el seu besavi, però morí de pesta el 1530.[17]

Aquell mateix any, Jaume Serra va fer testament a favor del seu nebot, el donzell Miquel Berenguer de Barutell[18] (†1566),[19][20][e] fill de Pere Berenguer de Barutell i d'una germana seva.[13] El 1570, el seu fill Lluís de Barutell vengué la propietat —descrita com unes cases grans amb un portal principal davant el carrer d'en Tarrós i quatre de botigues, un hort o eixida al darrere i una botiga al carrer major dels Assaonadors— al mercader Bernat Viladomar per 2.700 lliures.[21][18] Fill d'un paraire de Bagà amb el mateix nom[f] i de Marquesa,[23] va formar part d'una companyia de comerç marítim que operava a Palerm, juntament amb Damià Sarri i altres mercaders com el seu germà Onofre i el seu gendre Pere Moreig.[24]

Va morir el 1581,[25][26][27] essent succeït per la seva filla Marquesa, que es va casar amb Antoni Ferrer, burgès de Perpinyà,[18][28][g] i tindrien un litigi contra Sarri, administrador de l'herència i tutor de l'hereva durant la seva minoria d'edat.[26][27] El 1632, Jacint Sala i Cervera, gendre i procurador de Marquesa,[h] ja vídua, vengué la propietat a carta de gràcia a Vicenç Requesens, de Santa Coloma de Queralt, per 3.600 lliures.[18][i] El 1663, Maria Sala i Fontanelles, filla de Jacint i casada amb Joan Baptista de Planella-Cruïlles i Vila, senyor de Castellcir, vengué la finca a Josep Barrera i Rovira, negociant de Moià i ciutadà honrat de Barcelona,[33] per 3.368 lliures, de les que 3.204 servirien per a liquidar diversos censals morts.[34][35]

Al Cadastre del 1716, el seu fill Baltasar Barrera i Bofarull, ciutadà honrat[36] i conseller tercer de la ciutat el 1708,[37][38] ocupava un dels tres habitatges que hi figuraven.[39] Va ser succeït pel seu fill Josep Barrera i Teixidor, casat amb Josepa Pratsenjulià,[40] i el 1744, la pubilla Josepa Barrera i Pratsenjulià (†1782)[40] es va casar amb Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila (1723-1792),[41][42] fill i hereu de Josep Francesc d'Alòs i de Rius (1687-1757), primer marquès de Puertonuevo.[43] El matrimoni viuria al palau d'aquest darrer al carrer de Sant Pere Més Baix.[40][41]

El 1779, el segon marquès de Puertonuevo va demanar permís per a obrir-hi una finestra i reparar unes esquerdes a la façana,[44] probablement arran de la instal·lació de la fàbrica d'indianes de Josep Capelino (†1788) i del perxer Francesc Tomàs sota la raó social Capelino i Tomàs.[45][46] A partir del 1785, seria dirigida pel veler Ignasi Tastàs (o Testàs) i Vilomara,[45] casat amb Anna Maria Capelino,[47] i a partir del 1793, funcionaria sota la raó social Capelino i Tastàs.[45][48][49] Aquell mateix any, Josep Ignasi d'Alòs i Barrera (1768-1823), tercer marquès de Puertonuevo, va establir en emfiteusi la finca a Tastàs amb la imposició d'un cens de 1.200 lliures anuals i l'aprovació de la seva germana Lliberata d'Alòs i Barrera, casada amb Ignasi Ramon de Sallés i Sanou, regidor perpetu i degà de l'Ajuntament de Vic.[36][33][50][36][51][52][j] Tot seguit, el nou propietari va demanar permís per a fer-hi noves obertures —incloent-hi una porta d'escala als baixos— i remuntar-hi un tercer i quart pis.[53][54] Tanmateix, la reforma no s'arribaria a completar, i el 1806 Tastàs va demanar permís per a reformar la part meridional del frontis, obrint-hi una porta d'escala i modificant les obertures existents, segons el projecte del mestre de cases Bartomeu Gravolosa.[55]

El 1814, un cop acabada la Guerra del Francès, s'hi establí l'hostal de la Bona Sort,[56][57][4][k] i l'any següent, Ermengol Dalmau i de Cubells, alcalde major i tinent de corregidor de la ciutat, va retornar la propietat al marquès de Puertonuevo.[51][58][l] Aquest va morir sense descendència i fou succeït pel seu nebot Ignasi Miquel de Sallés i d'Alòs (1780-1834). El 1826, el seu procurador va demanar permís per a engrandir el portal principal i modificar el guardarrodes per a que hi poguessis entrar millor els carros, segons el projecte del mestre de cases Miquel Bosch i Camps,[63] que el 1832 es va encarregar de reformar novament la part meridional del frontis, construint-hi un tercer pis en lloc de les golfes.[64]

El va succeir la seva neboda Maria de Montcorb Juliana de Manresa i de Sallés,[51] filla de la seva germana Maria Josepa i de Ramon de Manresa i d'Asprer.[33][65] El 1848, ella i el seu marit Baltasar de Ferrer i de Parrella[65] van adquirir la casa veïna del carrer dels Assaonadors, 13 als descendents del fuster Deodat Casanovas.[66][67] L'hereu Manuel de Ferrer i de Manresa (1824-1856) es va casar amb Josepa Pujol de Senillosa i de Vedruna,[51] que el 1872, com a tutora del seu fill Baltasar de Ferrer i Pujol de Senillosa (1857-1932), va treure la finca a subhasta pública,[68] però finalment, la venda no es va realitzar.[69][70]

Baltasar de Ferrer va ser succeït per les seves filles Mercè (que heretaria el títol), Concepció, i Pilar de Ferrer i de Sarriera, casada amb Lluís de Casanova i de Vallès,[71] amb qui va tenir Baltasar de Casanovas i de Ferrer (1918-2006), casat amb María Dolores Barón y Osorio de Moscoso (1917-2002), duquesa de Maqueda. El 1998, el seu fill Lluís Gonzaga de Casanovas i Barón[m] va iniciar els tràmits per a rehabilitar la finca i fer-hi apartaments per a estudiants,[74][3] un projecte que no s'arribaria a materialitzar.

A la dècada del 1920, el pis principal o planta noble era ocupat per la Societat Coral Euterpe,[75][76] que després de la Guerra Civil fou succeïda per la Germanor Barcelonina.[77][3] Actualment, aquesta entitat està agermanada amb la RAI (Recursos d'Animació Intercultural),[78] que el 2025 fou amenaçada de tancament per incompliments de la normativa de seguretat.[79]

Notes

  1. ↑ El 1950, la premsa recollia el projecte d'instal·lar-hi una societat gastronòmica.[8]
  2. ↑ Tot i això, les restes de les dues impostes i els brancals d'una altra finestra del pati datarien de finals del segle xii o del xiii.[9][3]
  3. ↑ Els Serra tenien un vas sepulcral al claustre del convent de Santa Caterina.[15]
  4. ↑ Filla de la seva filla Violant i de Francesc Calaf.[17]
  5. ↑ Segons el seu inventari post mortem, vivia en una casa del Raval, davant l'església de Santa Maria de Natzaret, i tenia una torre a Sant Andreu, a més del casal heretat del seu oncle.[19]
  6. ↑ Probablement el mateix personatge que el 1549 va arrendar les rendes de la baronia de Pinós, juntament amb altres veïns de la vila.[22]
  7. ↑ L'hereu Bernat Ferrer i Viladomar, senyor de Vivers, seria diputat de la Generalitat pel Braç Reial durant el setge de Barcelona del 1651-1652 en el marc de la Guerra dels Segadors.[29]
  8. ↑ Casat el 1631 amb Marina Ferrer i Viladomar,[25] el 1642 obtindria l'arrendament del proveïment de neu i glaç a la ciutat,[30] i el 1643 rebria el títol de baró de Granera de mans de Felip IV.[31]
  9. ↑ El 1643 va ser designat pel comú de la vila per anar a París a fi d'obtenir el privilegi de vila reial de mans de Lluís XIII.[32]
  10. ↑ Prèvia autorització del Tribunal Reial Ordinari de la ciutat, ja que estava subjecta al vincle establert per Josep Barrera en el seu testament.[40][36][52]
  11. ↑ L'hostal va ser arrendat a l'hostaler Josep Piana fins al 1822, quan se'n va fer càrrec Josep Antoni Rosa, cotutor dels seus fills menors a la seva mort aquell mateix any.[18] El 1827 va ser arrendat a Carles Piana per quatre anys, amb una pròrroga de dos anys més el 1831.[18]
  12. ↑ La mala situació econòmica del matrimoni Tastàs-Capelino va motivar que la casa que havien heretat de Josep Capelino als carrers d'en Tarròs i Gombau[59] sortís a subhasta pública[60][61] per a pagar el dot de la seva filla Caterina Tastàs i Capelino, casada amb el veler Manuel Armengol i Gomà (o Gomar).[47][62] Foren pares de Manuel Armengol i Tastàs i avis de Pere Armengol i Cornet, ambdós juristes.
  13. ↑ Casat amb Mònica d'Habsburg-Lorena, arxiduquesa d'Àustria, amb qui té quatre fills. La família viu al castell de la Ràpita (Noguera),[72] restaurat pels seus pares als anys 1960.[73]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 «Hostal de la Bona Sort». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 «Hostal de la Bona Sort». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. 1 2 3 4 Huertas Claveria, Josep Maria «La suerte del hostal de la Bona Sort». El Periódico, 29-04-1999.
  4. 1 2 Sacs, Joan «La descoberta de Barcelona. IX Itineraris (1)». La Publicitat, 19-06-1929, p. 1.
  5. ↑ Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed. Barcelona: Teide, 1971, p. 81-82 (Què cal saber, 8). ISBN 84-307-8187-0.
  6. ↑ «La Bona Sort». Jordi Ginabreda Studio.
  7. ↑ «Tapas La Bona Sort». Time Out, 30-01-2025.
  8. ↑ «Los gastrónomos se reúnen: ¿Resucitará el «Hostal de la Bona Sort»?». Destino, 04-11-1950, p. 8.
  9. ↑ Caballé i Gonzàlez, 1998, p. 35.
  10. ↑ Müller Profumo, Luciana; Marchelli, Massimo. Le pietre parlanti: l'ornamento nell'architettura genovese, 1450-1600. Banca Carige, 1992.
  11. ↑ García Carraffa, Alberto y Arturo. El solar catalán, valenciano y balear. tomo IV. Librería Internacional, 1968, p. 353-354.
  12. ↑ Ferrer i Vives, Francesc d'Assís. Heràldica catalana Q-Z. volum 3er. Millà, 1998, p. 362-363. ISBN 84-7304-357-X.
  13. 1 2 Carbonell i Buades, 2000-2001, p. 122.
  14. ↑ AHPB, notari Rafael Albià, manual 818/56, f. 518v-520v, 29-10-1688. Confessió de domini de Joan Perarnau, doctor en medicina, al prevere Josep Codina, obtentor del benefici segon de Sant Bartomeu a l'església de Santa Maria del Mar.
  15. ↑ Carbonell i Buades, 2000-2001, p. 123.
  16. ↑ Batlle i Gallart, 1973, p. 603.
  17. 1 2 3 4 Carbonell i Buades, 2000-2001, p. 122-123.
  18. 1 2 3 4 5 6 «Patrimoni de Alòs y Barrera». Alòs-Moner, llibre 57. Biblioteca de Catalunya.
  19. 1 2 AHCB, Arxiu notarial, I-35, 21-01-1566. Inventari post mortem de Miquel Berenguer de Barutell, fet pel seu fill Lluís de Barutell.
  20. ↑ Cases i Loscos, Lluïsa. Catàleg dels protocols notarials de Barcelona: altres arxius. Fundació Noguera, 1990, p. 279 (Inventari d'arxius notarials de Catalunya, 11).
  21. ↑ AHPB, notari Pere Fitor «major», manual 385/67, 12-01-1570.
  22. ↑ «Arrendament dels rèdits de la Baronia de Pinós fet per Joan Pere de Foix a Bernat Viladomat i altres veïs de Bagà Cristòfor Sunyer, prevere de la vila de Bagà». ACBR40-1407-T2-2. Arxiu Comarcal del Berguedà, 24-12-1549.
  23. ↑ AHPB, notari Onofre Bou, manual 399/46, 24-10-1564. Testament nuncupatiu del mercader Bernat Joan Viladomat.
  24. ↑ «Documentació comptable i judicial de Damià Sarri, mercader de Barcelona resident a Palerm, relacionada amb la dissolució i definició de comptes d'una companyia comercial de Palerm. Inclou documentació sobre els mercaders Andreu Homs, Pere Moreig, Gaspar Riquer, Bernat Sastre, Guillem Torre, Antoni Trullols, Bernat i Onofre Viladomar i d'altres. Conté el document de constitució d'una companyia entre Sarri, Joan Pau Rifós i Tomàs Romeu per a l'arrendament dels arrossos, estany i molins de Joan de Cardona a la séquia de Verges (1600)». AH 4434/2. Biblioteca de Catalunya, 1573-1601.
  25. 1 2 Castellà i Làzaro, Elsa. Les masies de Gràcia. Vestigis d'una ruralia històrica. Barcelona: Taller d'història de Gràcia, 2006, p. 172 (La font de l'atzavara, 9). DL B-330-2006.
  26. 1 2 «Articles d'una causa seguida entre el mercader Damià Sarri i altres sobre la tutela i cura dels béns de Bernat Viladomar (m. 1581), amb qui Sarri, Guillem Torre i Pere Moreig ("Moretx") formaven companyia comercial». AH 4788. Biblioteca de Catalunya, 1596.
  27. 1 2 «Els cònjuges Ferrer contra el mercader barceloní Damià Sarri, sobre els comptes de la tutela de Marquesa Ferrer i Viladomar, a càrrec de Sarri, i de l'herència de Bernat Viladomar, pare de Marquesa i soci de la companyia de Sarri». AH 4787. Biblioteca de Catalunya, 1595-1597.
  28. ↑ Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713). tomo II. Madrid: Hidalguía, 1983, p. 203.
  29. ↑ Messeguer Bell, Pol. El setge de Barcelona de 1651-1652. La ciutat comtal entre dues corones. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània (tesi doctoral), 2012, p. 146, 198, 200.
  30. ↑ Dantí i Riu, 2008, p. 891.
  31. ↑ «castell de Granera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  32. ↑ Chevauché, Sylvain «Deuxième partie: Un fragile équilibre des factions catalanes et des gouvernants français: l’âge « classique » des vice-rois (1644-1648). II. Confiscations et malaise social». Confiscations en Catalogne française (1642-1652): La faveur royale loin du roi. École nationale des chartes. Université PSL (thèse), 2015.
  33. 1 2 3 Ortiz de la Vega, Manuel. Las glorias nacionales. tomo sexto, 1854, p. 859-860.
  34. ↑ AHPB, notari Pere Pau Vives, manual 641/76, f. 1-14, 27-12-1663.
  35. ↑ Caballé i Gonzàlez, 1998, p. 12.
  36. 1 2 3 4 AHPB, notari Magí Artigas, manual 1.086/30, f. 153-161v, 27-06-1793.
  37. ↑ Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1763), tomo II. Madrid: Hidalguía, 1983, p. 157.
  38. ↑ Capmany, Antoni. Memorias historicas sobre la marina, comercio, y artes de la antigua ciudad de Barcelona, 1792, p. 119.
  39. ↑ «Repartiments. (Repartiment de cases) Tomo primero de los barrios 1º, 2º, 3º y 4º». Cadastre I-59, f. 284v-285. AHCB.
  40. 1 2 3 4 AHPB, notari Francesc Comelles, manual 1.051/52, f. 74-85, 12-03-1782. Publicació del testament de Josepa Barrera i Pratsenjulià; f. 87-87v, 15-02-1782. Obertura del testament; f. 88-05, 17-02-1782. Transcripció del testament; f. 97-97v, 14-02-1782. Publicació del codicil; f. 99-99v, 24-02-1782. Inventari post mortem; f, 99v-102, 04-03-1782. Continuació de l'inventari.
  41. 1 2 AHPB, notari Francesc Comelles (substituït apud mortem per Antoni Comelles), manual 1.051/53, f. 1-2v, 21-02-1792. Obertura del testament de Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila; f. 2v-6, 24-02-1792. Transcripció del testament; f. 7-11v, 24-06-1782. Publicació del testament; f. 16-28, 20-03-1792. Inventari post mortem.
  42. ↑ Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 25.
  43. ↑ Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 24.
  44. ↑ «Marquès de Puertonuevo. Carders. Obrir finestres i un forat, arreglar esquerdes de la façana». C.XIV Obreria C-20/1779-132. AHCB, 15-07-1779.
  45. 1 2 3 Molas i Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la Revolución Industrial. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 470, 484, 495.
  46. ↑ Duran i Sanpere, Agustí. Barcelona i la seva història: La societat i la organització del treball. vol. II. Curial, 1973, p. 300.
  47. 1 2 «Causa de los consortes Ignacio y Ana Maria Tastàs y Capelino, vecinos de Barcelona, contra Manuel Armengol y Gomà (o Gomar), tejedor de velos». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 31256. ACA, 1813.
  48. ↑ «Pérdidas». Diario de Barcelona, 05-07-1797, p. 768.
  49. ↑ «Avisos». Diario de Barcelona, 16-03-1805, p. 339.
  50. ↑ Hernández Gasch, Cruells Castellet i Sadurní i Puigbó, 2008, p. 26.
  51. 1 2 3 4 Registre de la Propietat núm. 1 de Barcelona, finca 1.573, secció 3a.
  52. 1 2 Caballé i Gonzàlez, 1998, p. 13.
  53. ↑ «Ygnasi Tastàs. Fabricant d'Indianes. Carders 10. Casa. Planta baixa, entresòl més quatre pisos. Obrir i variar portes, finestres i balcons, afegir pisos». C.XIV Obreria C-64/1793-144, 23-08-1793.
  54. ↑ «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1949-1950. AHCB, 1795.
  55. ↑ «Ignasi Tastàs. Comerciant. Casa i fàbrica. Sant Cugat o Carders. Obrir i modificar obertures». C.XIV Obreria C-101/1806-131. AHCB, 04-12-1806.
  56. ↑ «Ventas». Diario de Barcelona, 21-12-1814, p. 1020.
  57. ↑ Sala, José Antonio. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 300, 384, 385, 555.
  58. ↑ Caballé i Gonzàlez, 1998, p. 14.
  59. ↑ «Joseph Capelino. Fabricant d'indianes. Tarròs i Gombau. Casa. Afegir un pis. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-22/1780-73. AHCB, 26-04-1780.
  60. ↑ «Noticias particulares de Barcelona». Diario de Barcelona, 12-03-1815, p. 363.
  61. ↑ «Noticias particulares de Barcelona». Diario de Barcelona, 22-09-1815, p. 1381.
  62. ↑ «Causa de Manuel Armengol y Gomà, tejedor de velos de Barcelona, contra los consortes Ignacio Tastas y Maria Capelina, vecinos de Barcelona». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 878. ACA, 1814.
  63. ↑ «Francesc Puigjaner Valldeperas. Apoderat de Miquel de Sallés i d'Alós. Marquès de Puertonuevo. Carders 6. Casa. Engrandir el portal i modificar el guarda-rodes». C.XIV Obreria C-128/1826-130. AHCB, 27-07-1826.
  64. ↑ «Ignacio Miguel de Sallés. Marquès de Puertonuevo. Carders 6». C.XIV Obreria C-111/1832-63. AHCB, 26-06-1832.
  65. 1 2 Formiga i Bosch, 2013, p. 72.
  66. ↑ AHPB, notari Baldiri Xammar, manual 1.230/30, f. 11-15v, 07-01-1848.
  67. ↑ Registre de la Propietat núm. 1 de Barcelona, finca 1.915, secció 3a.
  68. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 10-12-1872, p. 12377.
  69. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 362.
  70. ↑ Gaceta municipal de Barcelona, 08-07-1920, p. 480. «[…] se accede a la petición formulada por D. Baltasar de Ferrer, Marqués de Puertonuevo, propietario de una pluma de agua de Moncada de que está dotada la casa número 12 de la calle de Carders, para aprovechar la máxima elevación de dicha agua.»
  71. ↑ «Servicios públicos». Gaceta municipal de Barcelona, 06-11-1944, p. 684.
  72. ↑ «Guerra en el castillo». El Periódico, 01-05-2014.
  73. ↑ Alòs i Trepat, Carme; Giralt i Balagueró, Josep. «Castell de la Ràpita». A: Catalunya Romànica, XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 441-442. ISBN 84-7739-811-9.
  74. ↑ AMDCV, expedient 01-2000LM03768.
  75. ↑ «Gacetilla». El Diluvio, 08-06-1920, p. 12. «En la Sociedad coral Euterpe, Carders, 12, principal, han quedado abiertas al público las clases gratuitas de solfeo, canto y piano para alumnos de uno y otro sexo a cargo de la profesora doña Montserrat Dolores Jordi, viuda de Abreu, y del director artístico de la indicada entidad, don Maximino Novi.»
  76. ↑ Barcelona en el año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillières y Riera Reunidos, SA, 1929, p. 245, 2111.
  77. ↑ Guía general de Cataluña. Bailly-Baillières-Riera, 1945, p. 102, 1353.
  78. ↑ «Germanor Barcelonina». Time Out, 06-03-2012.
  79. ↑ Molina, Àngels. «Aturat el tancament de la seu de l'entitat cultural RAI, al barri de la Ribera». betevé, 18-03-2025.

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs