Torre Girona
| ||||
| Tipus | jardí públic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pedralbes (Barcelonès) | |||
| Lloc | Jordi Girona, 31, Pl. Eusebi Güell, 1-3, Av. Exèrcit, 16-32 i Pg. Til·lers, 13-19 | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2069 | |||
La Torre Girona és una finca del barri de Pedralbes, al districte de les Corts de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Actualment, la torre acull el Rectorat de la UPC, i la capella, el Centre de Supercomputació de Barcelona, amb el superordinador MareNostrum, un dels més potents d'Europa.[2][3]
Història i descripció
El 1823, Rita Agrafel, segona esposa d'Ignasi Girona i Targa, va adquirir al pagès de Sarrià Josep Anton Amat una peça de terreny plantada de vinya, que havia estat segregada de l'antic mas Artès, propietat dels Custó.[4] El 1857, el seu fill Manuel Girona i Agrafel va adquirir a Joaquim Molet (usufructuari) i la seva esposa Manuela Bobera (propietària) una altra peça de terra procedent de l'antic mas Custó.[4] Entre 1860 i 1862, hi va fer construir la torre d'estiueig familiar,[5] obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas.[2]
Constava de soterranis, planta baixa, pis i golfes. Hi havia estables, cotxera, un molí de vent per a abastir d'aigua la torre, i un gran jardí (que la família Girona anomenava «el parc») amb pavellons xinesos, escultures, jocs d'aigua i la caseta del jardiner. Al costat de la casa es va construir un gran estany d'aparença natural, amb un embarcador i un mirador (que encara existeix). La resta de la finca era vinya, horta i bosc.[5][4][2][1]
El 1905, Manuel Girona i Vidal, fill del banquer i en nom del seu pare, va adquirir al seu veí Eusebi Güell un terreny de més de 8.000 m².[5] Posteriorment, hi va fer construir un hivernacle i una caseta de camp, de planta baixa i golfes, amb pati, cavallerisses i cotxeres.[4][1] Morí el 1920 i deixà la finca en herència als seus fills Lluís, Carles, Xavier i Manuel Girona i Fernández-Maqueira, que el 1924 es dividiren el patrimoni i l'adjudicaren a aquest darrer.[4]
A la dècada del 1940, es va construir al costat de la casa una gran capella d'estil classicista flanquejada per dos esvelts campanars.[2] Als anys 1960, la torre va ser ocupada pel col·legi de monges de l'Assumpció, i més tard, per l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la UPC.[4][2] Actualment, en resta l'edifici principal (tot i que reformat per a oficines), la capella, les cotxeres i les cavallerisses, situades al costat de la plaça d'Eusebi Güell i el carrer de Dolcet.[1]
El 2012, la Universitat Veracruzana de Mèxic va donar a la UPC una còpia fidel de la Cabeza Colosal Olmeca 1 del museu de Xalapa, que es va col·locar als jardins,[6] cedits a l'Ajuntament de Barcelona com a parc públic l'abril de 2019. Entre els arbres centenaris n'hi ha tres catalogats: un pi blanc (Pinus halepensis), un pi pinyer (Pinus pinea) i un braquiquíton (Brachychiton populneus), i d'altres molt interessants com un xiprer araar (Tetraclinis articulata), un conjunt destacable de l'espècie taronger de Louisiana (Maclura pomifera), alguns llentiscles (Pistacia lentiscus) i aladerns (Rhamnus alaternus) de port arbori, i altres arbres de gran mida.[7]
Referències
- 1 2 3 4 «JARDINS, ESTANY I MIRADOR, COTXERES DE CAN GIRONA. ACTUAL RECTORAT DE LA U.P.C.». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 Tort Arnau, 2022.
- ↑ «La Torre Girona». Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 Pla i Toldrà, 2014, p. 210.
- ↑ Casinos, Xavi «El olmeca de Pedralbes». La Vanguardia, 23-04-2023.
- ↑ «Jardins de Torre Girona». Ajuntament de Barcelona.
Vegeu també
Bibliografia
- Pla i Toldrà, Lluïsa. Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX. Barcelona: Fundació Noguera, 2014 (Estudis, 68).
- Tort Arnau, Maria Josep. Explora els jardins i viu els arbres. Jardins i arbres del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona: Premsa Local El Jardí, 2022, p. 56-57. ISBN 978-84-09-46124-0.
Enllaços externs
- «Torre Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Capella de la Torre Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.