Trajecte final
| Tipus | versió, edició o traducció |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Manuel de Pedrolo i Molina |
| Llengua | català |
| Publicació | Catalunya, 1975 |
| Editorial | Edicions 62 |
| Gènere | ciència-ficció |
| Altres | |
| ISBN | ISBN 9788492672738 |
Trajecte final és un recull de set contes de l'escriptor català Manuel de Pedrolo[1] editada l'any 1975[2] i pertany al gènere de ciència-ficció.[3]
Context de publicació
Trajecte final apareix l'any de la mort de Franco (novembre de 1975), marcant la fi de la dictadura i l'inici d'un període de transició. Aquest context no és casual en una obra de Pedrolo, sempre atent a la realitat sociopolítica del seu temps.[4]
Característiques de l'obra
Aquesta novel·la s'insereix dins del període madur de Pedrolo, quan ja havia desenvolupat plenament el seu estil i les seves preocupacions temàtiques: Temes probables:
- El final d'una etapa (personal, social o històrica)
- La reflexió sobre el passat i les decisions vitals
- El sentit de la trajectòria humana
- La solitud i l'aïllament de l'individu[5]
El títol com a metàfora
"Trajecte final" suggereix:
- Un viatge cap al desenllaç
- La conclusió d'un procés vital
- Possiblement una reflexió sobre la mort o el final d'una època
- El balanç existencial d'un personatge o una col·lectivitat[6]
Dins l'obra de Pedrolo
Durant els anys 70, Pedrolo estava en plena maduresa creativa:
- Alternava entre ciència-ficció i novel·la realista/existencial
- Mantenia el seu compromís amb la llengua catalana
- Explorava la condició humana des de diferents angles
- Combinava l'experimentació formal amb la narrativa accessible
Pedrolo estava obsessionat amb:
- Els límits de l'existència humana
- Les situacions extremes
- El sentit (o absurd) de la vida
- La llibertat individual vs. la coacció social
Tot això es reflecteix en el concepte mateix d'un "trajecte final".
Estil narratiu
Si segueix els patrons habituals de Pedrolo en aquesta època, Trajecte final probablement presenta:
- Prosa concisa i directa
- Introspecció psicològica
- Atmosfera densa, sovint opressiva
- Personatges en situacions límit
- Qüestionament de les convencions socials
Rellevància històrica
Escriure el 1975 a Catalunya significava:
- Viure els últims moments del franquisme
- Anticipar (o témer) el que vindria després
- Reflexionar sobre 40 anys de dictadura
- Plantejar-se el futur de la cultura catalana
Trajecte final pot llegir-se també com una reflexió sobre aquest moment bisagra de la història recent.
Referències
- ↑ «Manuel de Pedrolo» (en català). [Consulta: 9 novembre 2016].
- ↑ «Trajecte final». Arxivat de l'original el 2017-08-03. [Consulta: 9 novembre 2016].
- ↑ «Trajecte final». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ «Comentaris sobre traduccions - Manuel de Pedrolo | VISAT». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ «[https://www.larousse.es/catalogos/proyectos_lectura/BG00028901_64662_1.pdf Trajecte final]». [Consulta: 24 desembre 2025].
- ↑ «La pàgina de Jordi Benavente: ‘Trajecte final’ de Manuel de Pedrolo: set contes que vénen del futur, escrits fa gairebé 40 anys», 18-07-2013. [Consulta: 24 desembre 2025].
