Transformers: Revenge of the Fallen  |
 Els dos protagonistes a la seua estrena a París. |
|
| Direcció | Michael Bay  |
|---|
| Protagonistes | |
|---|
| Actor de veu | |
|---|
| Director artístic | Sean Haworth  |
|---|
| Producció | Lorenzo di Bonaventura, Don Murphy, Tom DeSanto i Ian Bryce  |
|---|
| Dissenyador de producció | Nigel Phelps  |
|---|
| Guió | Ehren Kruger, Alex Kurtzman i Roberto Orci  |
|---|
| Música | Steve Jablonsky  |
|---|
| Fotografia | Ben Seresin  |
|---|
| Muntatge | Roger Barton  |
|---|
| Vestuari | Deborah Lynn Scott  |
|---|
| Productora | DreamWorks SKG, Hasbro, di Bonaventura Pictures i Paramount Pictures  |
|---|
| Distribuïdor | UIP-Dunafilm, Netflix, DreamWorks SKG i Paramount Pictures  |
|---|
|
| País d'origen | Estats Units  |
|---|
| Estrena | 19 juny 2009 (Regne Unit)  |
|---|
| Durada | 150 min  |
|---|
| Idioma original | anglès  |
|---|
| Subtitulat en català | Sí |
|---|
| Rodatge | París, Nova York, Nova Jersey, Los Angeles, Califòrnia, Nou Mèxic, San Diego, Shanghai, Filadèlfia, Egipte, Arizona i Washington DC  |
|---|
| Color | en color  |
|---|
| Pressupost | 200.000.000 $  |
|---|
| Recaptació | 836.303.693 $ (mundial) 402.111.870 $ (Estats Units)  |
|---|
|
| Basat en | Transformers  |
|---|
| Gènere | cinema d'acció i cinema de ciència-ficció  |
|---|
| Qualificació MPAA | PG-13  |
|---|
| Lloc de la narració | Nova York, Washington DC, Los Angeles, París, Nova Jersey, Califòrnia, Nou Mèxic, San Diego, Shanghai, Filadèlfia, Egipte i Arizona  |
|---|
|
| Nominacions | |
|---|
| Premis | |
|---|
|
| Lloc web | transformersmovie.com  |
|---|
 |
|
|
|
Transformers: Revenge of the fallen és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 2009 dirigida per Michael Bay i produïda per Steven Spielberg. És la seqüela de la pel·lícula Transformers (2007)
La trama gira al voltant de Sam Witwicky (Shia LaBeouf), l'ésser humà atrapat en la guerra entre Autobots i Decepticons. El protagonista té visions de símbols de Cybertroniana, i és perseguit pels Decepticons sota les ordres del seu líder Megatron, qui busca venjar-se de la Terra mitjançant la recerca i l'activació d'una màquina anomenada Energon que destruiria tota la vida al planeta Terra.
La seua finalització va tenir molts de problemes per possibles atacs del Sindicat de Directors d'Amèrica i el Sindicat d'Actors, però finalment es va poder acabar la producció a temps amb l'ajuda de modificacions del guió dels seus autors Roberto Orci, Alex Kurtzman, i el nouvingut Ehren Kruger. Ha estat subtitulada al català.[1]
Argument
Una guerra sense treva oposa els heroics Autobots als terribles Decepticons: aquesta guerra s'estén de Cybertron fins a la Terra. Als primers anys del segle xxi, el jove Sam Witwicky esdevé sense mostrar-ho, l'última esperança de la humanitat. Dos anys han passat des de la mort del cap dels Decepticons, Megatron, i la destrucció del cub Allspark (la més poderosa font d'energia de l'univers). Sam prova a partir d'ara de viure una vida normal en companyia de Mikaela, la seva xicota, en un entorn sense robots. Però té un mal pressentiment. Gràcies al Constructicons, Megatron està ben decidit a desfer-se de Sam i d'Optimus Prime. Els autobots s'alien de nou amb l'exèrcit americà per lluitar contra els Decepticons, i un terrible déu Transformer d'una potència infinita: « El Fallen ».[2]
Rebuda
Malgrat tot els comentaris negatius pels crítics de cinema, va ser una pel·lícula d'èxit, aconseguint un rècord de màxims espectadors a la seua estrena en un dimecres (quan va ser estrenada als Estats Units), arribant als 62 milions de dòlars a Amèrica del Nord i prop de 100 milions de dòlars a tot el món. Actualment és la quarta pel·lícula més taquillera de 2009 a tot el món (per darrere d'Avatar, Harry Potter i el misteri del Príncep, i Ice Age: Dawn of the Dinosaurs) i la segona pel·lícula més taquillera de 2009 als Estats Units, només darrere d'Avatar.[3] En menys d'un mes, la pel·lícula va superar els ingressos de tots els temps del seu predecessor. Va ser llançada en DVD i Blu-ray als Estats Units el 20 d'octubre de 2009 i el 30 de novembre de 2009 al Regne Unit.[4]
Enllaços externs
|
|---|
| Pel·lícules dirigides | | |
|---|
| Altres treballs | |
|---|
| Relacionat |
- Platinum Dunes
- The Institute
|
|---|
Categoria |
|
|---|
| Com a director | |
|---|
| Com a guionista | |
|---|
| Sèries de televisió | |
|---|
| Articles relacionats | |
|---|
Premi Golden Raspberry al pitjor director |
|---|
| Dècada del 1980 | |
|---|
| Dècada del 1990 | |
|---|
| Dècada del 2000 | |
|---|
| Dècada del 2010 |
- M. Night Shyamalan – The Last Airbender (2010)
- Dennis Dugan – En Jack i la seva germana bessona i Segueix-me el rotllo (2011)
- Bill Condon – La saga Crepuscle: Albada (2a part) (2012)
- Elizabeth Banks, Steven Brill, Steve Carr, Rusty Cundieff, James Duffy, Griffin Dunne, Peter Farrelly, Patrik Forsberg, Will Graham, James Gunn, Bob Odenkirk, Brett Ratner, i Jonathan van Tulleken – Movie 43 (2013)
- Michael Bay – Transformers: Age of Extinction (2014)
- Josh Trank – Fantastic Four (2015)
- Dinesh D'Souza i Bruce Schooley – Hillary's America: The Secret History of the Democratic Party (2016)
- Tony Leondis – Emoji: La pel·lícula (2017)
- Etan Cohen – Holmes & Watson (2018)
- Tom Hooper – Cats (2019)
|
|---|
| Dècada del 2020 | |
|---|
Premi Golden Raspberry al pitjor guió |
|---|
| Dècada del 1980 | |
|---|
| Dècada del 1990 |
- Daniel Waters, James Cappe, i David Arnott – The Adventures of Ford Fairlane (1990)
- Steven E. de Souza, Daniel Waters, Bruce Willis, i Robert Kraft – El gran falcó (1991)
- Blake Snyder, William Osborne, i William Davies – Stop! Or My Mom Will Shoot (1992)
- Amy Holden Jones – Una proposició indecent (1993)
- Tom S. Parker, Jim Jennewein, Steven E. de Souza, i altres – The Flintstones (1994)
- Joe Eszterhas – Showgirls (1995)
- Andrew Bergman – Striptease (1996)
- Eric Roth i Brian Helgeland – El missatger del futur (1997)
- Joe Eszterhas – An Alan Smithee Film: Burn Hollywood Burn (1998)
- Jim Thomas, John Thomas, S. S. Wilson, Brent Maddock, Jeffrey Price i Peter S. Seaman – Wild Wild West (1999)
|
|---|
| Dècada del 2000 | |
|---|
| Dècada del 2010 |
- M. Night Shyamalan – The Last Airbender (2010)
- Steve Koren, Adam Sandler, i Ben Zook – En Jack i la seva germana bessona (2011)
- David Caspe – That's My Boy (2012)
- Steve Baker, Ricky Blitt, Will Carlough, Tobias Carlson, Jacob Fleisher, Patrik Forsberg, Will Graham, James Gunn, Claes Kjellstrom, Jack Kukoda, Bob Odenkirk, Bill O'Malley, Matthew Alec Portenoy, Greg Pritikin, Rocky Russo, Olle Sarri, Elizabeth Wright Shapiro, Jeremy Sosenko, Jonathan van Tulleken, i Jonas Wittenmark – Movie 43 (2013)
- Darren Doane i Cheston Hervey – Saving Christmas (2014)
- Kelly Marcel – Cinquanta ombres d'en Grey (2015)
- Chris Terrio i David S. Goyer – Batman contra Superman: L'alba de la justícia (2016)
- Tony Leondis, Eric Siegel, i Mike White – Emoji: La pel·lícula (2017)
- Niall Leonard – Cinquanta ombres alliberades (2018)
- Lee Hall i Tom Hooper – Cats (2019)
|
|---|
| Dècada del 2020 | |
|---|