Trematomus nicolai
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Nototheniidae |
| Gènere | Trematomus |
| Espècie | Trematomus nicolai  Boulenger, 1902 Trematomus nicolai |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Trematomus nicolai és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[2]
Descripció
- Pot arribar a fer 36 cm de llargària màxima.
- Cos de color marró amb franges transversals fosques i petites taques disperses i fosques.
- 4-5 espines a l'aleta dorsal i 31-35 radis tous a l'anal.
- Aletes fosques.[3][4][5]
Alimentació
Menja principalment amfípodes, peixos, larves de mol·luscs i, en menor mesura, poliquets i Mysida.[4][6][7][8]
Depredadors
Hàbitat
És un peix d'aigua marina, demersal i de clima polar (65°S-78°S) que viu entre 1-420 m de fondària.[4][11]
Distribució geogràfica
Es troba a l'oceà Antàrtic: l'est de l'Antàrtida (llevat de la península Antàrtica), el mar de Weddell, la Terra Adèlia, les illes Shetland del Sud i les illes Òrcades del Sud.[4][12]
Observacions
Referències
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
- 1 2 3 4 5 FishBase (anglès)
- ↑ Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
- ↑ Eastman, J.T., 1985. Pleuragramma antarcticum (Pisces, Nototheniidae) as food for other fishes in McMurdo Sound, Antarctica. Polar Biol. 4:155-160.
- ↑ Pakhomov, E.A., 1997. Feeding and exploitation of the food supply by demersal fishes in the Antarctic part of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 37(5):360-380.
- ↑ Pakhomov, Y.A., V.A. Bibik i V.V. Gerasimchuk, 1991. Data on krill (Euphausia superba, Dana) consumption by coastal fishes in Division 58.4.2 (Kosmonavtov and Sodruzhestva seas). P. 305-319. A: Selected Scientific Papers (SC-CAMLR-SSP/8). Scientific Committee for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources. CCAMLR, Hobart, Austràlia. 410 p.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Gon, O., 1990. Bathydraconidae. P. 364-380. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. 462 p.
- ↑ Miller, R.G., 1993.
- ↑ Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.
Bibliografia
- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
- Ekau, W., 1991. Reproduction in high Antarctic fishes (Notothenioidei). Meeresforsch. 33:159-167.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Morescalchi, A., E. Pisano, R. Stanyon i M.A. Morescalchi, 1992. Cytotaxonomy of Antarctic teleosts of the Pagothenial Trematomus complex (Nototheniidae, Perciformes). Polar Biol. 12:553-558.
- Prirodina, V.P., 1994. Review of karyotypic and taxonomic diversity in the suborder Notothenioidei (Perciformes). J. Ichthyol. 34(6):1-13.
- Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
- Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
- Wells, R.M.G., 1987. Respiration of Antarctic fishes from McMurdo Sound. Comp. Biochem. Physiol. 88A:417-424.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.