Troglodytes
![]() Caragolet comú americà | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Troglodytidae |
| Gènere | Troglodytes Vieillot, 1807 Troglodytes |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
Troglodytes és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels troglodítids (Troglodytidae)[1][2] que habita principalment la zona Neotropical, però arribant en alguns casos fins a la zona holàrtica, incloent el caragolet eurasiàtic, l'única espècie de la família que habita Europa.[3] Les espècies d'aquest gènere reben el nom comú de "cargolet".[4]
Taxonomia
El gènere Troglodytes va ser proposat pel naturalista francès Louis Pierre Vieillot en 1809, i l'espècie tipus subsecuentemente designada és Troglodytes aedon.[5]
Els parents més propers a aquest gènere possiblement són Thryorchilus browni i Cistothorus, i no les espècies del gènere Henicorhina com de vegades es va proposar.[6]
Fenologia
Diverses espècies, com Troglodytes tanneri, anteriorment es consideraven subespècies de Troglodytes aedon, i ja s'argumentava que almenys els taxons tropicals de T. aedon també haurien de ser separades com a Troglodytes musculus.[7] L'espècie Troglodytes sissonii, que abans s'incloïa en el gènere Thryomanes, és en realitat un parent proper del complex T. aedon, segons el que s'indica pel comportament, el cant, plomatge, etc.[7] i per la biogeografia i per estudis geneticomoleculars.[6]
L'espècie Troglodytes cobbi, de les illes Malvines va ser reconeguda com a separada de T. aedon pel Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) a la Proposta NÚM. 526, sobre la base dels estudis filogeogràfics de Campagna et al. (2012).[8][9]
Troglodytes troglodytes té una relació menys estreta amb els altres membres del gènere. L'espècie Troglodytes hiemalis és la més distant dels altres membres del gènere i ocasionalment va ser separada en un gènere monotípic Nannus. Podria ser en realitat parent proper de Cistothorus, però les dades moleculars són considerades insuficients per resoldre aquesta situació.[6] El cargolet euroasiàtic, del Pacífic i hivernal estan menys relacionats amb els altres membres del gènere, i són basals d'un clade que inclou Cistothorus, Ferminia i Thryorchilus, així com la resta de Troglodytes.[10]
Dins del nucli restant del gènere, sembla que hi ha dos clades, un que comprèn el grup dels cargolets nord-americans i un altre que conté espècies d'Amèrica Central i Sud-americana.[6] Les relacions del cargolet cella-rogenc (T. rufociliatus) i Troglodytes aedon brunneicollis són indeterminables amb les dades moleculars actuals; semblen força basals i el primer podria estar més a prop del grup dels cargolets nord-americans que el segon. El cargolet de Santa Marta és força enigmàtic i poc estudiat.[6]
Recentment, basant-se en les diferències morfològiques i de vocalització[11][12][13] i les profundes divergències genòmiques demostrades per l'estudi de Klicka et al. (2023),[14] es va proposar la separació del complex neotropical T. musculus (compost per 21 subespècies) i de les espècies illenques T. beani (de Cozumel), T. martinicensis (de Martinica, Guadalupe i Dominica), T. mesoleucus (de Santa Llúcia). T. grenadensis (de Grenada). La separació va ser reconeguda pel Comitè de Classificació de Nord i Mesoamèrica (N&MACC) a la Proposta 2024-C-3.[15] La separació del grup musculus també va ser reconeguda pel Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) a la Proposta N° 1056.[16]
Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i BirdLife International (BLI) no reconeixen aquestes espècies.[17][18]
Etimologia
El nom genèric masculí Troglodytes prové del nom específic Motacilla troglodytes (Linnaeus, 1758), que alhora deriva del grec antic «τρωγλοδυτης/trōglodutēs» que significa “habitant de les cavernes”.[19]
Espècies
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per divuit espècies:[20]
- Cargolet eurasiàtic (Troglodytes troglodytes Linnaeus, 1758)
- Cargolet hivernal (Troglodytes hiemalis Vieillot, 1819)
- Cargolet del Pacífic (Troglodytes pacificus Baird, SF, 1864)
- Cargolet de l'illa de Clarión (Troglodytes tanneri Townsend, CH, 1890)
- Cargolet americà (Troglodytes aedon Vieillot, 1809)
- (Troglodytes musculus Naumann, JF, 1823)
- Cargolet de Cozumel (Troglodytes beani Ridgway, 1885)
- (Troglodytes martinicensis Sclater, PL, 1866)
- (Troglodytes mesoleucus Sclater, PL, 1876)
- (Troglodytes musicus Lawrence, 1878)
- (Troglodytes grenadensis Lawrence, 1878)
- Cargolet de les Malvines (Troglodytes cobbi Chubb, C, 1909)
- Cargolet de l'illa de Socorro (Troglodytes sissonii Grayson, 1868)
- Cargolet cella-rogenc (Troglodytes rufociliatus Sharpe, 1882)
- Cargolet ocraci (Troglodytes ochraceus Ridgway, 1882)
- Cargolet muntanyenc (Troglodytes solstitialis Sclater, PL, 1859)
- Cargolet de Santa Marta (Troglodytes monticola Bangs, 1899)
- Cargolet dels tepuis (Troglodytes rufulus Cabanis, 1849)
Referències
- ↑ «Troglodytes (Troglodytes sp.)». Avibase. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ «Troglodytes Vieillot, 1809» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ «Troglodytes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 maig 2026].(català)
- ↑ Vieillot, L.J.P.. Histoire naturelle des oiseaux de l'Amérique Septentrionale: contenant un grand nombre d'espèces décrites ou figurées pour la première fois (en francès). vol.2 part 1. París: Desray, 1807, p. 52.
- 1 2 3 4 5 Gómez, Juan E. Martínez; Barber, Brian R.; Peterson, A. Townsend «PHYLOGENETIC POSITION AND GENERIC PLACEMENT OF THE SOCORRO WREN (THRYOMANES SISSONII)» (en anglès). The Auk, 122, 1, 2005, p. 50. DOI: 10.1642/0004-8038(2005)122[0050:PPAGPO]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
- 1 2 Howell, Steve N. G.; Webb, Sophie. A guide to the birds of Mexico and northern Central America. Repr. Oxford: Oxford Univ. Press, 2010. ISBN 978-0-19-854012-0.
- ↑ Campagna, Leonardo; St Clair, James J. H.; Lougheed, Stephen C.; Woods, Robin W.; Imberti, Santiago «Divergence between passerine populations from the Malvinas - Falkland Islands and their continental counterparts: a comparative phylogeographical study: PASSERINE DIVERGENCE» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 106, 4, 8-2012, p. 865–879. DOI: 10.1111/j.1095-8312.2012.01898.x.
- ↑ «Proposal #526: Split Troglodytes cobbi from T. aedon». South American Classification Committee. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ Fjeldså, Jon; Christidis, Les; Ericson, Per G. P.. The largest avian radiation: the evolution of perching birds, or the order Passeriformes. Barcelona: Lynx edicions, 2020, p. 241-244. ISBN 978-84-16728-33-6.
- ↑ Sosa-López, J. Roberto; Mennill, Daniel J. «Continent-wide patterns of divergence in acoustic and morphological traits in the House Wren species complex» (en anglès). The Auk, 131, 1, 1-2014, p. 41–54. DOI: 10.1642/AUK-13-161.1. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Sosa‐López, J. R.; Martínez Gómez, J. E.; Mennill, D. J. «Divergence in mating signals correlates with genetic distance and behavioural responses to playback» (en anglès). Journal of Evolutionary Biology, 29, 2, 2-2016, p. 306–318. DOI: 10.1111/jeb.12782. ISSN: 1010-061X.
- ↑ Wetten, K.N. Morphological divergence in the House Wren (Troglodytes aedon) species complex: A study of island populations with a focus on the Grenada House Wren (T. a. grenadensis) (tesi). University of Manitoba, 2021.
- ↑ Klicka, John; Epperly, Kevin; Smith, Brian Tilston; Spellman, Garth M; Chaves, Jaime A «Lineage diversity in a widely distributed New World passerine bird, the House Wren» (en anglès). Ornithology, 140, 3, 13-07-2023. DOI: 10.1093/ornithology/ukad018. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Rasmussen, P.; Chesser, R.T., Remsen Jr., J.V. & Sullivan, B. «Recognize multiple species within the House Wren Troglodytes aedon complex» (en anglès) p. 26–44. North & Middle America Classification Committee, 2024. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ Rasmussen, P.C. «Proposal 1056: Treat the musculus subspecies group as a separate species from Troglodytes aedon» (en anglès). South American Classification Committee, 2025. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ «Troglodytes» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Troglodytes» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 7 maig 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 7 maig 2026].
