Troglodytes mesoleucus
![]() | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Troglodytidae |
| Gènere | Troglodytes |
| Espècie | Troglodytes mesoleucus (P.L. Sclater, 1876) Troglodytes mesoleucus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Thryothorus mesoleucus |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
Troglodytes mesoleucus és una espècie ocell passeriforme de la família dels troglodítids (Troglodytidae)[1] endèmica de l'illa caribenya de Santa Llúcia.[2] Anteriorment es considerava coespecífic amb el cargolet americà (Troglodytes aedon)[3] si bé encara hi ha autoritats taxonòmiques que el consideren una subespècie d'aquest.[4]
Descripció
Troglodytes mesoleucus és un petit cargolet marró, mesura entre 10,2 i 10,7 cm[5] amb el plomatge de color marró apagat a la part superior i blanc a la part inferior, amb una cella lleugera i barres fosques a les ales i la cua. Generalment més arborícola que el cargolet americà del continent. Sovint es posa de manera visible quan canta, però per la resta és força reservat. El cant és com una xerrameca i trinats, i crides aspres.[6]
Distribució i hàbitat
Es troba únicament a Santa Llúcia, país insular de les Petites Antilles al mar Carib. Actualment està restringida principalment a l'extrem sud-oest i a l'extrem nord-est de l'illa. A la costa nord-est, es distribueix per la zona de Cacoli-Petit Anse i a la vall d'Anse Louvet. A la costa sud-oest, es distribueix per Petit i Gros Piton.[7]
Aquesta espècie habita en boscos secs, matolls àrids de terres baixes, boscos riberencs de terres baixes, manglars i boscos secundaris. També habita a les vores dels boscos i en petits fragments de bosc aïllats a prop de zones residencials. Sol farrejar al sotabosc de boscos caracteritzats per arbres de deu a dotze metres d'alçada que de vegades estan coberts per gruixudes ventrada de molses i líquens. En altituds des del nivell del mar fins als 1000 m, predominant per sota dels 600 m.[7]
Un estudi realitzat a Santa Llúcia mitjançant reproducció d'àudio el 1997 va trobar un total de 59 individus en quatre poblacions disjuntes. Els autors de l'estudi van estimar que la població total de l'illa era d'uns 100 ocells.[8]
Taxonomia
Troglodytes mesoleucus va ser descrit formalment el 1876 pel zoòleg anglès Philip Sclater basant-se en un exemplar recollit per l'ornitòleg aficionat el reverend John E. Semper a l'illa de Santa Llúcia. Sclater va encunyar el nom binomial Thryothorus mesoleucus.[9][10] Anteriorment es considerava coespecífic amb el cargolet americà (T. aedon).[11]
Sistemàtica
Aquesta espècie —en realitat un complex de moltes subespècies— va ser històricament tractada com una subespècie del més ampli complex Troglodytes aedon. La classificació taxonòmica, però, ha generat molta controvèrsia, en particular sobre les relacions filogenètiques i l'estatus taxonòmic entre els diferents grups, tant insulars com continentals. Històricament, es reconeixen sistemàticament tres grans grups continentals: el «grup aedon» (que es reprodueix des del sud del Canadà fins al sud dels Estats Units i el nord de la península de la Baixa Califòrnia a Mèxic), el «grup brunneicollis» (que es reprodueix des del sud-est d'Arizona fins a Oaxaca i el centre-oest de Veracruz a Mèxic), i el «grup musculus», que es reprodueix des de l'est d'Oaxaca a Mèxic fins a Terra del Foc a l'extrem sud d'Amèrica del Sud. A més de les formes continentals, també hi ha formes insulars ben diferenciades de les continentals, la classificació taxonòmica de les quals també ha generat controvèrsia.[12]
Recentment, basant-se en les diferències morfològiques i de vocalització[13][14][15][16][17] i les profundes divergències genòmiques demostrades per l'estudi de Klicka et al. (2023),[18] es va proposar la separació del complex neotropical «grup musculus» (compost per 21 subespècies), i de les espècies caribenyes Troglodytes beani (d'illa Cozumel), T. martinicensis (de Martinica, Guadalupe i Dominica), T. mesoleucus, T. grenadensis (de Granada). La separació va ser reconeguda pel Comitè de Classificació de Nord i Mesoamèrica (N&MACC) a la Proposta 2024-C-3,[19] i adoptat per les principals classificacions.[20][21] La separació del "grup musculus" també va ser reconeguda pel Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) a la Proposta N° 1056.[22]
Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI) no segueixen aquest criteri.[23]
Etimologia
El nom genèric masculí Troglodytes prové del nom específic Motacilla troglodytes (Linnaeus, 1758), que alhora deriva del grec antic «τρωγλοδυτης/trōglodutēs» que significa “habitant de les cavernes”.[24]
L'epítet específic mesoleucos prové del grec antic «μεσολευκος/mesoleukos» que significa “blanc mitjà” o “blanc ratllat”.[25]
Subespècies
L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[26]
Referències
- ↑ «Troglodytes mesoleucus (St. Lucia Wren) - Avibase». [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ Juárez, Roselvy; Johnson, L. Scott; Rendall, Drew. St. Lucia Wren (Troglodytes mesoleucus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2025-04-18. DOI 10.2173/bow.houwre8.01.1.
- ↑ «St. Lucia Wren | Troglodytes mesoleucus». eBird. [Consulta: 10 maig 2026].
- 1 2 Juárez, Roselvy; Johnson, L. Scott; Rendall, Drew. St. Lucia Wren (Troglodytes mesoleucus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2025-04-18. DOI 10.2173/bow.houwre8.01.1.
- ↑ Gilardi, J.D.; John, C.L. «Conservation of the St. Lucia House Wren Troglodytes aedon mesoleucus: Distribution, abundance and breeding biology» (en anglès). vol.34 p. 91–102.. Dodo, Jersey Wildlife Preservation Trust, 1998. [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ Sclater, Philip Lutley. On some additional species of birds from St. Lucia (en anglès). Proceedings of the Zoological Society of London, 1876, p. 13-14.
- ↑ Mayr, Ernst. Check-list of birds of the world. v.9. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1964, p. 424 [Consulta: 10 maig 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ Fernández, Gustavo J.; Carro, Mariana E.; Johnson, L. Scott. Southern House Wren (Troglodytes musculus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2024-10-22. DOI 10.2173/bow.houwre4.01.
- ↑ Sosa-López, J. Roberto; Mennill, Daniel J. «Continent-wide patterns of divergence in acoustic and morphological traits in the House Wren species complex» (en anglès). The Auk, 131, 1, 1-2014, p. 41–54. DOI: 10.1642/AUK-13-161.1. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Sosa‐López, J. R.; Martínez Gómez, J. E.; Mennill, D. J. «Divergence in mating signals correlates with genetic distance and behavioural responses to playback» (en anglès). Journal of Evolutionary Biology, 29, 2, 2-2016, p. 306–318. DOI: 10.1111/jeb.12782. ISSN: 1010-061X.
- ↑ Wetten, K.N. Morphological divergence in the House Wren (Troglodytes aedon) species complex: A study of island populations with a focus on the Grenada House Wren (T. a. grenadensis) (tesi). University of Manitoba, 2021.
- ↑ Oberholser, Harry C. «A review of the wrens of the genus Troglodytes» (en anglès). Proceedings of the United States National Museum, 27, 1354, 1904, p. 197–210. DOI: 10.5479/si.00963801.27-1354.197.
- ↑ Chesser, R Terry; Billerman, Shawn M; Burns, Kevin J; Cicero, Carla; Dunn, Jon L «Sixty-fifth Supplement to the American Ornithological Society’s Check-list of North American Birds» (en anglès). Ornithology, 141, 3, 19-07-2024. DOI: 10.1093/ornithology/ukae019. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Klicka, John; Epperly, Kevin; Smith, Brian Tilston; Spellman, Garth M; Chaves, Jaime A «Lineage diversity in a widely distributed New World passerine bird, the House Wren» (en anglès). Ornithology, 140, 3, 13-07-2023. DOI: 10.1093/ornithology/ukad018. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Rasmussen, P.; Chesser, R.T., Remsen Jr., J.V. & Sullivan, B. «Recognize multiple species within the House Wren Troglodytes aedon complex» (en anglès) p. 26–44. North & Middle America Classification Committee, 2024. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ Christidis, Les; Rheindt, Frank E.; Iliff, Marshall J.; Lepage, Denis; Rasmussen, Pamela C. «AviList v2025» (en anglès). AviList, 10-06-2025. DOI: 10.2173/avilist.v2025.
- ↑ «Troglodytes musculus (Southern House Wren)». Avibase. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ Rasmussen, P.C. «Proposal 1056: Treat the musculus subspecies group as a separate species from Troglodytes aedon» (en anglès). South American Classification Committee, 2025. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Troglodytes» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: mesoleucos» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 9 maig 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Dapple-throats, sugarbirds, fairy-bluebirds, kinglets, Elachura, hyliotas, wrens, gnatcatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 maig 2026].

