Tuberària

Infotaula d'ésser viuTuberària
Tuberaria Modifica el valor a Wikidata

Heliantem maculat Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaCistaceae
GènereTuberaria Modifica el valor a Wikidata
Spach, 1836 Tuberaria Modifica el valor a Wikidata

Tuberària (Tuberaria) és un gènere de cistàcies que compta amb unes 12 espècies de plantes anuals o perennes. És originari de l'oest i sud d'Europa i Nord d'Àfrica.[1] Es presenta en llocs de clima mediterrani secs i pedregosos, sovint prop del mar.[2]

Les fulles es troben en forma de roseta a la base de les plantes joves, i més tard estan dispoades de forma oposada en la tija; són fulles simples i de forma oval, de 2-5 cm de llargada i 1-2 cm d'alt. Tenen com a mínim 3 nervis principals visibles que és el caràcter que permet separar aquest gènere d´Helianthemum, un gènere molt proper però amb un sol nervi principal a les fulles. Les flors fan 2-5 cm de diàmetre, amb cinc pètals, grocs amb una taca roja a la base de cada pètal. L'estil és molt curt o pràcticament inexistent (un altre caràcter que el diferencia d'Helianthemum).

Taxonomia

  • Tuberaria (Dunal) Spach va ser descrit l'any 1836 per separar els heliantems amb tres nervis a les fulles i l'estil molt curt.

A la bibliografia existent hi ha diversos sinònims entre els quals, un de Rafinesque que pot tenir dues declinacions alternatives en llatí:

  • Xolanthes Raf. in Sylva Tellur.: 132 (1838) és posterior a Tuberaria.
  • Xolantha Raf. in Caratt. Nuov. Gen.: 73 (1810) és anterior a la publicació de Tuberaria.[1]

Els autors de Flora Iberica consideren doncs que el nom correcte, segons les normes de prioritat taxonòmica, seria aquest darrer.,[2] però dins del gènere el divideixen en dos subgèneres (o seccions): Tuberaria i Xolantha.

En canvi, els autors de la Flora dels Països Catalans pensen que aquestes petites diferències no són suficients per considerar-les un gènere separat d'Helianthemum (però proposen l'existència del subgènere Tuberaria.[3]

Aquestes són les 12 espècies reconegudes el 2026 per "Plants of the World Online":[1]

Secció Tuberaria

espècies perennes, rizomatoses i lignificades a la base. Més de 50 estams, estil curt.

  • Tuberaria lignosa (Sweet) Samp. - Herba tofonera viu a la pen.Ibèrica ( i els PPCC)i països del Sud i Oest del Mediterrani.(=Helianthemum tuberaria)
  • Tuberaria globulariifolia (Lam.) Willk. viu a la pen.Ibèrica.(NW i Portugal) (=T. major)

Secció Xolantha

herbes anuals (de vegades lleugerament llenyoses a la base). Menys de 50 estams i estigma sèssil (sense estil).

  • Tuberaria acuminata (Viv.) Grosser viu al N.d'Àfrica i Itàlia.
  • Tuberaria brevipes (Boiss. & Reut.) Willk. viu a la pen.Ibèrica(Andalusia occidental).
  • Tuberaria bupleurifolia (Lam.) Willk.viu a la pen.Ibèrica.
  • Tuberaria commutata M.J.Gallego viu a la pen.Ibèrica.(Andalusia occidental i Portugal)
  • Tuberaria echioides (Lam.) Willk. viu a la pen.Ibèrica.(Andalusia occidental) i N.d'Àfrica
  • Tuberaria guttata (L.) Fourr. – Heliantem maculat viu a la pen.Ibèrica. entre altres països(=T. villosissima)
  • Tuberaria lipopetala (Murb.) Greuter & Burdet viu al N.d'Àfrica i Creta.
  • Tuberaria macrosepala (Salzm. ex Boiss.) Willk.viu a la pen.Ibèrica.(SW i Portugal) i N.d'Àfrica
  • Tuberaria plantaginea (Willd.) M.J.Gallego viu a la pen.Ibèrica.(incloent els PPCC) i circummediterrànea.
  • Tuberaria praecox (Salzm. ex Boiss. & Reut.) Grosser viu al N.d'Àfrica, Itàlia, els Balcans i les Illes Balears.

S'han descrit també alguns híbrids entre espècies veïnes.

Referències

  1. 1 2 3 «Tuberaria (Dunal) Spach» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 9 febrer 2026].
  2. 1 2 Gallego Cidoncha, María Jesús. «Xolantha» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 9 febrer 2026].
  3. ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.197-198. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).