Tuberaria lignosa
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Cistaceae |
| Gènere | Tuberaria |
| Espècie | Tuberaria lignosa Samp., 1922 Tuberaria lignosa |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Helianthemum lignosum |
| Sinònims | Cistus tuberaria
|
Helianthemum tuberaria o Tuberaria lignosa, l'herba tofonera, és una espècie d’heliantem originària de la Mediterrània occidental que es pot trobar en brolles poc denses i pradells terofítics, sobre sòls arenosos pobres en nutrients, sovint propers al litoral.
Descripció
Tuberaria lignosa és una planta perenne, sovint llenyosa a la base. Pot superar els dos pams d’alçada. Les fulles són simples, de 3 a 10 cm de llarg per 0,5 a 2,5 cm d' ample, sense estípules. Les inferiors i mitjanes tenen clarament tres nervis principals. Inflorescència amb 3-7 flors de color groc clar, sense taques fosques a la base. L’estil és molt curt, de menys de mig mil·límetre de llarg.[1]
Distribució i ecologia
L’herba tofonera es troba al voltant la conca occidental del Mediterrani , en parts d'Itàlia, França, Espanya, Portugal, Marroc, Tunísia, Algèria i les Illes Canàries. Als Països Catalans és bastant rara però es pot trobar en ambients sorrencs prop de la costa, de les comarques de Girona, Barcelona, Castelló o València. També a l’illa de Menorca.[1]
Com que és bastant rara, l’herba tofonera surt al Llibre vermell de la Flora Vascular de les Illes Balears, com a espècie Gairebé amenaçada (NT).[2]
Taxonomia
El espècie va ser descrita primer per Carl Linnaeus a la seva obra de 1753 Species Plantarum, com una mena d’estepa més: Cistus tuberaria.
Més tard va ser transferida a la gènere Helianthemum i quan Michel Félix Dunal va proposar la secció Tuberaria (dins dels heliantems) el 1824, va designar Helianthemum tuberaria com la seva espècie tipus. Aquest és el criteri utilitzat a la Flora dels Països Catalans.[1]
El 1827, Robert Sweet va publicar una descripció d’un Helianthemum lignosum, però era un nom invàlid, sinònim d'H.tuberaria.
El 1836, Édouard Spach eleva el subgènere Tuberaria al rang de gènere. Com que el Codi Internacional de Nomenclatura per a algues , fongs i plantes prohibeix tautònims (com ara Tuberaria tuberaria), s'ha d'utilitzar el nom següent més antic disponible. Per això, el 1922, Gonçalo Sampaio va introduir el combinació Tuberaria lignosa, que és un nom generalment utilitzat avui en dia.[3]
Alguns botànics consideren que aquestes espècies formen part de gènere Xolantha, en aquest cas el nom vàlid seria Xolantha tuberaria (L.) M.J.Gallego, Muñoz Garm. & C.Navarro.[4]
Utilitats
El nom d’herba tofonera ve del fet que aquesta espècie estableix relacions micorríziques amb una espècie de fong comestible de la família de les Terfeziàcies, molt semblant a les tòfones, anomenada tòfona del desert (Terfezia arenaria) que es troba enterrada sempre a prop d’aquesta planta.[5]
Aquesta planta ha estat investigada per la medicina per a obtenir un remei per al tractament del càncer. Un extracte aquós de Tuberaria lignosa va inhibir el creixement cel·lular i va demostrar una certa activitat sobre les cèl·lules tumorals NCI-H460.[6]
Referències
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.II, pàg.197-198. ISBN 84-7226-620-6 (Vol. II).
- ↑ Llorenç Sáez, Josep A. Rosselló, Pere Fraga. Llibre Vermell de la Flora Vascular de les Illes Balears. Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Abril, 2017. ISBN PM715-2017.
- ↑ «Tuberaria lignosa» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ Gallego Cidoncha, María Jesús. «Xolantha» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ Enric Martí. «Xolantha tuberaria (L.) Gallego, Muñoz Garm. & C. Navarro (1993)» (en castellà). Flores Silvestres del Mediterráneo.
- ↑ Pereira, Joana; Lopes-Rodrigues, Vanessa; Xavier, Cristina; Lima, M. ; Lima, Raquel; Ferreira, Isabel; Vasconcelos, M. «An Aqueous Extract of Tuberaria lignosa Inhibits Cell Growth, Alters the Cell Cycle Profile, and Induces Apoptosis of NCI-H460 Tumor Cells». Molecules, vol. 21, 5, 2016, p. 595. DOI: 10.3390/molecules21050595. PMC: 6273798. PMID: 27164073.