Turisme a Cap Verd

L'ecoturisme s'ha desenvolupat al voltant del volcà Pico do Fogo a l'illa de Fogo.

El turisme a Cap Verd, un grup d'illes davant la costa del Senegal, es va iniciar en la dècada de 1970 a l'illa de Sal i va augmentar lentament en la dècada de 1980 i 1990.[1]

El turisme va aportar 41 milions $ a l'economia del país l'any 2000. La indústria hotelera contribuí amb el 2,0% del PIB en 1997 que va augmentar a 6,8% el 2001. El nombre de turistes es va incrementar de 45.000 el 1997 a més de 115.000 en 2001 i 2015 a la 569,387 segons l'oficina d'Estadística de Cap Verd. La major part d'aquestes arribades internacionals procedeixen del Regne Unit, Alemanya, Portugal, Països Baixos, Bèlgica, i França.

La gran majoria de turistes visita les illes comparativament planes i menys poblades de Sal, Boa Vista i Maio amb les seves platges de sorra blanca. Les illes de Cap Verd, tenen un clima agradable durant la major part de l'any amb 350 dies de sol, i algunes d'elles ofereixen un impressionant paisatge de muntanya.[2] Els turistes hi poden practicar busseig, windsurf, vela i senderisme.[3] També s'ha desenvolupat l'ecoturisme a l'illa de Fogo al voltant del volcà Pico do Fogo. Per als turistes interessats en temes culturals, la vila de Cidade Velha a l'illa de Santiago ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1997, però el turisme cultural no a estat particularment promogut fins ara.

Estadístiques

La majoria dels clients d'establiments d'allotjament turístic, per país de procedència, en 2015:[4]

Rang Estat Nombre
1Regne Unit Regne Unit126.685
2Alemanya Alemanya76.451
3Portugal Portugal61.979
4Bèlgica Bèlgica
Països Baixos Països Baixos
60.473
5França França56.458
6Itàlia Itàlia27.086
7Espanya Espanya9.412
8 Suïssa5.450
9Estats Units Estats Units4.282
10Àustria Àustria2.351
11South Africa Sud-àfrica232
Altres països88.863
Total visitants569.387

Referències

  1. ↑ Pitt Reitmeier: Cabo Verde, p. 264. Bielefeld 2009.
  2. ↑ Taylor & Francis Group. Africa South of the Sahara 2004: South of the Sahara. Routledge, 2003, p. 190. ISBN 1-85743-183-9.
  3. ↑ Boniface, Brain G.; Christopher P. Cooper Worldwide Destinations: The Geography of Travel and Tourism. Butterworth-Heinemann, 2001, p. 256. ISBN 0-7506-4231-9.
  4. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-02-04. [Consulta: 9 juny 2016].