Un uníson és la coincidència de dos o més instruments musicals o veus interpretant un mateix so, o una mateixa melodia.[1] Per extensió, també es pot considerar que es produeix un uníson si la relació que hi ha entre els instruments o veus no és de coincidència en altura sinó que es troben a una distància d'una o més octaves.[2]
L'uníson és també l'interval que formen dos tons (o dues notes) de la mateixa altura.
Referències
|
|---|
| Generalitats | Història · Índex · Glossari de la música occidental |
|---|
| Pentagrama | |
|---|
| Nota | |
|---|
| Divisió del temps | Doset · Treset · Quatret · Cinquet · Siset · Septet |
|---|
| Alteració | |
|---|
| Indicadors d'expressió | |
|---|
| Articulació | |
|---|
| Ornaments | |
|---|
| Sistema de notació al món | Armeni · Gongchepu · Intabulació · Jianpu · Neuma · Partició gràfica · Seikilos · Svaralipī · Solfeig · Tabulatura · Anglosaxó · Znamenny · Sistema de notació Shakuhachi · Fukunshi ·J.-J. Rousseau |
|---|
| Sistema de notació digital | |
|---|
| Eines físiques | |
|---|
|
|---|
Els números entre parèntesis indiquen els semitons de l'interval. |
Noms genèrics | |
|---|
Dotze- semitons (Occidental) | Justos | |
|---|
Majors | |
|---|
Menor |
- segona (1)
- tercera (3)
- sexta (8)
- sèptima (10)
|
|---|
Augmentats |
- uníson (1)
- segona (3)
- tercera (5)
- quarta (6)
- quinta (8)
- sexta (10)
- sèptima (12)
- octava (13)
|
|---|
Disminuïts |
- segona (0)
- tercera (2)
- quarta (4)
- quinta (6)
- sexta (7)
- sèptima (9)
- octava (11)
|
|---|
Compostos |
- novena (13 o 14)
- desena (15 o 16)
- onzena (17 o 18)
- dotzena (18 o 19)
- tretzena (20 o 21)
- catorzena (22 o 23)
- quinzena (24)
|
|---|
|
|---|
Altres intervals | Grups |
- microtó
- coma
- pseudooctava
- interval pitagòric
- submenor
- supermajor
|
|---|
| |
|---|
Mètrica |
- cent
- centiton
- milioctava
- savart
|
|---|
Altres | |
|---|
|
|---|