Unitarisme Universalista

L'Unitarisme Universalista ( UUisme o UU) és una tradició religiosa liberal caracteritzada pel seu compromís amb la diversitat teològica, la inclusió i la justícia social. Els Unitaristes Universalistes no s'adhereixen a una única creença o doctrina. En canvi, estan unificats per pactes compartits entre congregacions basats en valors i principis fonamentals centrats en el culte pluralista.

Símbol popular del Unitarisme Universalista
Primer símbol del Unitarisme Universalista

Les creences dels unitaris universalistes individuals varien molt i sovint són contextuals a la congregació. El desenvolupament de l'unitarisme universalista es remunta al protestantisme liberal i al restauracionisme a través de les tradicions unitàries i cristianes universalistes. Els unitaris universalistes contemporanis poden basar-se en pensament teològic i filosòfic divers, com ara l'agnosticisme, el budisme, el cristianisme, l'hinduisme, l'islam, el judaisme, el New Age, el neopaganisme, el no teisme, l'humanisme religiós, el sikhisme, el taoisme i els ensenyaments de la fe bahá'í, entre d'altres.

El culte pot tenir lloc en esglésies, comunitats, congregacions i societats. Els unitaris universalistes mantenen una profunda consideració pel lliurepensament, la saviesa i l'amor inclusiu. Les congregacions i els membres busquen inspiració i obtenen coneixements de totes les principals religions del món i, per tant, no tenen un corpus oficial i unificat de textos sagrats. Hi ha, però, textos únics de la seva tradició que són comunament apreciats pels unitaris universalistes professos, com ara A Chosen Faith de John A. Buehrens i Forrest Church, que ha estat anomenat "el text introductori clàssic sobre l'unitarisme universalista", i The Unitarian Universalist Pocket Guide.[1][2]

La moderna Associació Unitària Universalista (UUA) es va formar el 1961 mitjançant la consolidació de l' Associació Unitària Americana, establerta el 1825, i l' Església Universalista d'Amèrica, establerta el 1793. La UUA té la seu a Boston, Massachusetts, i serveix principalment a esglésies dels Estats Units . Un grup de trenta congregacions filipines està representat com a únic membre dins de la UUA. El Consell Unitari Canadenc (CUC) es va convertir en un organisme independent el 2002. La UUA i el CUC van ser dos dels disset membres del desaparegut Consell Internacional d'Unitaris i Universalistes (1995–2021).

Principis

Als Estats Units, els membres de l'Associació Unitària Universalista (UUA) van fer un pacte entre ells a través dels set Principis i Propòsits, que abans formaven part de l'Article II dels estatuts de la UUA. Aquests Principis i Propòsits eren declaracions de valors compartits que les congregacions unitàries universalistes van acordar defensar:  

  1. Dignitat: El valor i la dignitat inherents de cada persona;
  2. Justícia i Amor: Justícia, equitat i compassió en les relacions humanes;
  3. Saviesa: Acceptació mútua i foment del creixement espiritual a les nostres congregacions;
  4. Veritat: Una recerca lliure i responsable de la veritat i el significat;
  5. Consciència: El dret de consciència i l'ús del procés democràtic dins de les nostres congregacions i a la societat en general;
  6. Pau: L'objectiu d'una comunitat mundial amb pau, llibertat i justícia per a tothom;
  7. Respecte: Respecte per la xarxa interdependent de tota existència de la qual formem part.[3]

Aquests principis, adoptats per primera vegada el 1960 i posteriorment revisats el 1984 i el 1985, van resultar tan populars que molts unitaris universalistes van arribar a veure'ls com una font de saviesa en si mateixos i una guia per a la participació en congregacions unitàries universalistes.[4][5] Tot i que, des d'una perspectiva de llibertat religiosa, estàn permanentment sotmesos a revisió.

Justícia

L'unitarisme universalista creu que les accions que es duen a terme per fer del món un lloc millor són més importants que el que una persona realment creu, tal com defensa un lema comú a les congregacions unitaristes universalistes: "Fets, no credos". Sostenen que la creença divorciada de l'acció no canvia el món i que les bones intencions sovint condueixen a una situació pitjor a llarg termini. Els pensadors unitaristes universalistes fa temps que reconeixen la necessitat d'unir la creença i l'acció i animar els seus membres a anar al món més ampli i millorar-lo.[6][7]

A causa d'aquesta importància de l'acció, els Unitaris Universalistes fa temps que participen en moviments de justícia social, econòmica i ambiental, tant a través d'organitzacions creades per Unitaris Universalistes com a través d'organitzacions de base locals, regionals, nacionals i internacionals. Molts Unitaris Universalistes veuen aquesta tasca com a inseparable de la seva fe Unitaris Universalista i consideren la seva participació en moviments de justícia com una part profundament important de la seva fe religiosa.[6][8]

Històricament, els moviments predecessors de l'Associació Unitària Universalista, l'Unitarisme i l'Universalisme, van veure membres involucrats en l'abolicionisme, el sufragi femení, el pacifisme, la temprança i la reforma penitenciària. Avui dia, els Unitaris Universalistes estan profundament involucrats en causes com la justícia racial i el moviment Black Lives Matter,[1] els moviments LGBTQ,[2] el feminisme i els drets de les dones,[9] la justícia migratòria,[9] els drets reproductius,[10] la justícia climàtica,[11] i la desigualtat econòmica .[12]

Culte i ritual

Com en teologia, el culte i el ritual unitaris universalistes sovint són una combinació d'elements derivats d'altres tradicions religioses juntament amb pràctiques i símbols originals. Pel que fa a la forma, els serveis religiosos poden ser difícils de distingir dels d'una església protestant, però varien molt entre les congregacions.

Símbols

El símbol més comú de l'unitarisme universalista és el calze flamejant, sovint emmarcat per dos anells superposats que molts interpreten com a representació de l'unitarisme i l'universalisme (el símbol no té cap interpretació oficial). El calze en si mateix ha estat durant molt de temps un símbol de la religió liberal, i de fet del cristianisme liberal (els Deixebles de Crist també utilitzen un calze com a símbol de la seva denominació[1] ). El calze flamejant va ser inicialment el logotip del Comitè de Servei Unitari durant la Segona Guerra Mundial . Va ser creat per l'artista austríac Hans Deutsch . L'oli sant que hi crema és un símbol d'ajuda i sacrifici.[2]

No obstant això, s'han suggerit altres interpretacions, com ara el calze utilitzat pels seguidors del txec Jan Hus, que suposadament era reverencial a les tradicions ortodoxes orientals; tot i que la primera Església Nacional de Hus era intrínsecament una protestant evangèlica. En algunes historiografies agnòstiques, el calze flamejant mostrava una vaga semblança amb una creu en algunes representacions estilitzades, basant-se en les tradicions sepulcrals dels Hospitalaris.[1] Moltes congregacions unitàries universalistes encenen un calze al començament dels serveis religiosos. Altres símbols inclouen una creu descentrada dins d'un cercle (un símbol universalista associat amb el moviment Humiliati a la dècada de 1950, un grup de clergues reformistes amb mentalitat litúrgica que buscaven reviure l'universalisme).

Altres símbols inclouen un parell de mans obertes que alliberen un colom .[1]

Serveis de culte

La Casa de Reunions Unitària dissenyada per Frank Lloyd Wright, Shorewood Hills, Wisconsin

Els serveis religiosos se solen celebrar els diumenges i s'assemblen més a la forma i el format del culte protestant de la tradició reformada.[13] Els serveis a la gran majoria de congregacions segueixen una estructura que se centra en un sermó o presentació d'un ministre, un líder laic de la congregació o un orador convidat. Els sermons poden cobrir una àmplia gamma de temes. Com que els unitaris universalistes no reconeixen un text o conjunt de textos en particular com a primari o inherentment superior, la inspiració es pot trobar en molts textos religiosos o culturals diferents, així com en les experiències personals del ministre.

El servei també inclou el cant d'himnes, acompanyats d'orgue, piano o altres instruments disponibles, i possiblement dirigits per un líder de cants o cor. El cançoner de culte més recent publicat per la denominació, Singing the Journey, conté 75 cançons i és un suplement de l'antic Singing the Living Tradition, que també conté lectures. Els himnes que es canten normalment en els serveis unitaris universalistes provenen de diverses fonts: melodies d'himnes tradicionals amb lletres noves o adaptades, espirituals, cançons populars de diverses cultures o composicions originals de músics unitaris universalistes en són només algunes. La música instrumental també és una característica comuna del servei de culte típic, incloent-hi preludis, música d'ofertori, postludis o música per a la contemplació.

Els elements pastorals del servei poden incloure un temps per compartir alegries i dolors/preocupacions, on es convida les persones de la congregació a encendre una espelma o dir unes paraules sobre esdeveniments importants de la seva vida personal. Molts també inclouen un temps de meditació o pregària, dirigida pel ministre o líder del servei, tant oralment com en silenci. Les lectures i els contes per a nens també són típics. Moltes congregacions també permeten un temps al final del servei, anomenat "talk back", on els membres de la congregació poden respondre al sermó amb les seves pròpies idees i preguntes, o fins i tot no estar d'acord amb el punt de vista expressat pel ministre o l'orador convidat.

Moltes congregacions unitàries universalistes ja no observen els sagraments cristians del baptisme, la comunió o la confirmació, almenys en les seves formes tradicionals o sota els seus noms tradicionals. Les congregacions que continuen aquestes pràctiques sota els seus noms més tradicionals sovint són esglésies federades o membres del Consell d'Esglésies Cristianes dins de l'Associació Unitària Universalista (CCCUUA), o poden tenir capítols actius associats amb la Germandat Cristiana Unitària Universalista o grups de pacte similars. Les "dedicacions infantils" sovint substitueixen els baptismes infantils més tradicionals (aquestes "dedicacions" de vegades es practiquen fins i tot en comunitats cristianes "ortodoxes" que no bategen infants per raons teològiques). Les celebracions anuals de la Comunió d'Aigua i la Comunió de Flors poden substituir o complementar la comunió d'estil cristià (tot i que moltes congregacions pluralistes i d'orientació cristiana poden celebrar o fer provisions per a la comunió en els dies festius cristians).[2]

La confirmació normalment és substituïda per un programa de "Majoritat d'Edat", en què els adolescents exploren la seva identitat religiosa individual, sovint desenvolupant la seva pròpia creença. Després d'haver completat l'exploració de les seves creences espirituals, escriuen un discurs sobre això que després pronuncien personalment a la congregació.

Els serveis poden variar molt entre congregacions i poden incorporar dansa, música i poesia contemporànies, lectures extretes de ficció secular o obres originals de congregats.[1]

Europa

  • European Unitarian Universalists (EUU) és una xarxa que connecta Unitarians Universalistes i comunitats Unitarians Universalistes de parla anglesa a Europa.
  • República Txeca: Náboženská společnost českých unitářů (Societat Religiosa d'Unitaris Txecs)
  • Dinamarca: Unitarisk Kirkesamfund
  • Finlàndia: Societat Unitària Universalista de Finlàndia
  • Alemanya: Unitarier - Religionsgemeinschaft freien Glaubens
  • Hongria: Església Unitària de Transsilvània
  • Països Baixos: Vrijzinnige Geloofsgemeenschap NPB
  • Romania: Església Unitària de Transsilvània
  • Espanya: Societat Unitària Universalista d'Espanya

A tot el món

  • El Consell Internacional d'Unitaris i Universalistes (ICUU) representa les esglésies unitàries, universalistes i unitàries universalistes de tot el món. La UUA i la CUC són membres d'aquesta organització.

Nombre de membres

El 2020, la UUA tenia 1.027 congregacions membres unitàries universalistes als Estats Units[1] i algunes congregacions fora dels EUA.[2] El 2011, tenia dues congregacions a les Illes Verges Nord-americanes, 19 al Canadà, sis en altres països, a més de 28 congregacions membres multidenominacionals: 17 a Massachusetts, quatre a Illinois, tres a New Hampshire, dues a Vermont i una a Maine i una a Washington, DC. Set dels deu estats dels EUA amb més congregacions també es troben entre els estats més poblats; l'estat amb més congregacions i membres és Massachusetts; Vermont és el número 1. 1 en relació amb la seva població total.[9] A desembre El 2023 n'hi ha 42 Congregacions unitàries universalistes i grups emergents al Canadà afiliats a la CUC.[9]

El 1956, Sam Wells va escriure: "Els unitaris i els universalistes estan considerant una fusió que tindria un total de 160000 membres als EUA ( 500000 al món)".[1] El 1965 Conkin va escriure: "El 1961, en el moment de la fusió, els membres [als Estats Units] eren de 104.821 en 651". congregacions, i el nombre conjunt de membres es va disparar fins al seu nivell històricament més alt a mitjans dels anys seixanta (uns 259000 estimats) abans de tornar a caure bruscament als anys setanta ...".[2] Segons l' Anuari d'Esglésies Americanes i Canadenques del 2008, l'Associació Unitària Universalista de Congregacions va afirmar que en tenia 214.738. membres el 2002.[9]

Als Estats Units, l' American Religious Identification Survey va reportar 629000 membres que es descrivien a si mateixos com a unitaris universalistes el 2001, un augment respecte als 502000 reportats en una enquesta similar el 1990.[1] Les concentracions més altes es troben a Nova Anglaterra i als voltants de Seattle, Washington .[2]

L'Enquesta del Paisatge Religios dels Estats Units, realitzada el 2007 pel Pew Forum on Religion and Public Life i amb una mostra de més de 35000, situa la proporció d'adults nord-americans que s'identifiquen com a unitaris universalistes en el 0,3%.[14]

El cens canadenc del 2001 realitzat per Statistics Canada va xifrar els unitaris canadencs en 17.480,[1] i el de setembre Les estadístiques de membres del CUC del 2007 mostren que en aquell moment tenien 5.150 membres oficials.[2] El 2015, el CUC va reportar 3.804 membres.[9]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 UUA, inSpirit. «An Introduction to Unitarian Universalism» (en anglès). inSpirit UUA. [Consulta: 1r desembre 2025].
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 UUA.org, Skinner House. «Skinner House Books» (en anglès). UUA.org. [Consulta: 1r desembre 2025].
  3. ↑ «Seven UU Principles | UUA.org» (en anglès). [Consulta: 9 febrer 2026].
  4. ↑ «The Seven Principles». Unitarian Universalist Association. [Consulta: 16 desembre 2022].
  5. ↑ Ross, Warren R. «Shared values: How the UUA's Principles and Purposes were shaped and how they've shaped Unitarian Universalism». UUWorld. Unitarian Universalist Association, 01-11-2000. [Consulta: 16 desembre 2022].
  6. 1 2 «Social Justice». Unitarian Universalist Association. [Consulta: 17 desembre 2022].
  7. ↑ Gregg, Carl. «Deeds Not Creeds, Behavior Is Believable». Carl Gregg: Pluralism, Pragmatism, Progressivism. Patheos, 01-03-2020. [Consulta: 17 desembre 2022].
  8. ↑ «Justice & Inclusion». Unitarian Universalist Association. [Consulta: 17 desembre 2022].
  9. 1 2 3 4 5 6 Harvard Divinity School Library: Significant Events in the Consolidation of the Unitarian and Universalist Churches
  10. ↑ «Reproductive Justice». Unitarian Universalist Association. [Consulta: 17 desembre 2022].
  11. ↑ «Climate & Environmental Justice». Unitarian Universalist Association. [Consulta: 17 desembre 2022].
  12. ↑ «Economic Justice». Unitarian Universalist Association. [Consulta: 17 desembre 2022].
  13. ↑ 100 Questions that Non-Unitarians Ask About Unitarian Universalism, UU Nashua, <http://www.uunashua.org/100q/100questions.pdf>
  14. ↑ «U.S. Religious Landscape Survey». Religions.pewforum.org. [Consulta: 27 febrer 2011].

Bibliografia addicional

Enllaços externs