Utricularia intermedia

Infotaula d'ésser viuUtricularia intermedia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
NatureServesegur Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaLentibulariaceae
GènereUtricularia
EspècieUtricularia intermedia Modifica el valor a Wikidata
Hayne Utricularia intermedia Modifica el valor a Wikidata

Utricularia intermedia és una espècie de planta amb flors del gènere Utricularia, dins de la família de les lentibulariàcies. És una planta carnívora herbàcia que creix submergida a les aigües poc profundes dels aiguamolls i les torberes. Allà on viu, freqüentment està amenaçada d'extinció a causa de la pèrdua d'hàbitat. Hi ha alguna cita d'aquesta espècie als Països Catalans, a l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Descripció

És una espècie dicotiledònia, perenne, aquàtica i que fa entre 5 i 50 cm de llarg. A part dels peduncles florals que si que surten de l'aigua, la resta de la planta està completament submergida.[1] No té arrels, i té dos tipus de tiges d'aspecte diferent: La seva part carnívora la formen tiges molt ramificades, que contenen molt poca clorofil·la, cosa que els hi dona un aspecte groc pàl·lid o translúcid; estan més o menys enterrades al substrat i porten els utricles, les trampes que succionen els petits animalons que li serveixen d'aliment. La part vegetativa és verda, fa la fotosíntesi i sura a l'aigua, gràcies a la presència d'una gran bufeta, i porta fulles molt dividides, laciniades.[2][3]

U. intermedia es pot confondre fàcilment amb altres utriculàries com Utricularia minor que també té tiges de dos tipus però tota ella és més petita; Utricularia australis o Utricularia vulgaris també s'hi assemblen molt però només tenen un sol tipus de tiges.[4]

És una espècie hemicriptòfita, forma hibernàculs per sobreviure a l'hivern i es reprodueix principalment vegetativament a través d'estolons, ja que floreix poc freqüentment.[2]

Les flors surten en raïms de 2 a 5 flors zigomorfes, amb simetria bilateral. Cada flor té cinc pètals fusionats, grocs amb estries vermell-taronges, que mesuren de 10 a 16 mm de llarg. Formen una corol·la còncava i bilateral en què el llavi inferior ample, inflat a la punta, amaga el llavi superior.[5][4] Un esperó situat sota el llavi inferior conté nèctar i és lleugerament més curt que el llavi mateix.[1]

Les flors són hermafrodites; hi ha dos estams amb filaments fusionats al tub de la corol·la, amb ovari super, format per dos carpels fusionats.[4] El fruit és una càpsula rodona, de 2,5 a 3,5 mm de mida, que es divideix en dos quan són madures.[6]

Les trampes tenen forma de petites vesícules, s'anomenen utricles, fan entre 1 i 4 mm i serveixen per capturar petits insectes i crustacis, així com protozous. Estan situades en una tija especialitzada i sense fulles aparents.[7]

L'utricle està format per fulles modificades. Es manté tancat mitjançant una vàlvula fins que la presa entra en contacte amb els quatre pèls sensorials que hi estan units[7]. Això provoca l'obertura de la vàlvula; l'aigua entra de cop a la vesícula arrossegant l'animal, i la vàlvula es tanca bruscament. Tot el procés és rapidíssim i dura menys de mig segon.[8] Com que els nivells d'oxigen a l'interior de les vesícules són molt baixos, la presa mor per asfíxia[3] i, tot seguit, és digerida per enzims fosfatases àcides segregats per la planta. La trampa torna a ser funcional 30 minuts després d'haver-se activat.[9][10]

U. intermedia inverteix molt en les seves tiges carnívores, que representen una gran proporció del seu pes i comporten elevats costos de manteniment:[11] les trampes són fisiològicament molt actives i les tiges que les porten no fan fotosíntesi.[12] Tanmateix, aquesta inversió s'ajusta segons l'entorn de la planta: les trampes només són avantatjoses quan les preses són abundants i les condicions per a la fotosíntesi —específicament el CO2 i la llum— són limitants.[13][12]

Hàbitat i distribució

U. intermedia habita en aiguamolls, maresmes i pantans, on les aigües poc profundes, estancades i húmiques tenen un pH àcid (5,2 a 5,6)[9] · [14] i són generalment oligotròfiques.[11] Es troba a les regions circumboreals: Amèrica del Nord, Àsia boreal i Europa central i septentrional, a altituds de fins a 1.300 m[7]. A Europa, és més abundant a la part nord (Suècia, Finlàndia i el nord d'Anglaterra).[15] És més rara cap al sud: a França està classificada com a espècie vulnerable;[16] a Itàlia es considera extinta.[17] A Bèlgica, en canvi, hi viuen quatre espècies d'utriculàries i U. intermedia és l'única que no està protegida.[4]

No s'ha trobat a la península Ibèrica. A la Flora dels Països Catalans s'esmenta una citació antiga a la Catalunya del Nord, a l'Alta Cerdanya,[18] que sembla que no s'ha pogut confirmar.[19]

En general, les utriculàries, i altres espècies aquàtiques d'aigües dolces, estan amenaçades per la pèrdua d'hàbitat a causa del drenatge de zones humides i per la invasió d'espècies invasores.[7] A més, com que són bastant intolerants a la contaminació, poden servir com a bioindicador de la qualitat de l'aigua al seu hàbitat.[20][9]

Taxonomia

Tot i que la majoria de fonts citen Hayne com el primer a descriure Utricularia intermedia el 1800, Dreves i Hayne ja l'havien descrit formalment el 1798.[21]

Referències

  1. 1 2 Rudolf, Schmid et al.; Gaston, Bonnier; Robert, Douin; Raoul, Palese «La grande flore en couleurs de Gaston Bonnier: France, Suisse, Belgique et pays voisins». Taxon, 41, 2, 5-1992, p. 394. DOI: 10.2307/1222376. ISSN: 0040-0262 [Consulta: 17 maig 2019].
  2. 1 2 Y., Ferrez; M., André «Connaissance de la flore rare ou menacée de Franche-Comté, Utricularia du groupe intermedia s. l.». Conservatoire Botanique de Franche-Comté, 2004, p. 1-16. [Consulta: 17 maig 2019].
  3. 1 2 Lubomír, Adamec «Oxygen Concentrations Inside the Traps of the Carnivorous Plants Utricularia and Genlisea (Lentibulariaceae)» (en anglès). Annals of Botany, 100, 4, 10-2007, p. 849–856. DOI: 10.1093/aob/mcm182. ISSN: 1095-8290. PMID: 17720681 [Consulta: 17 maig 2019].
  4. 1 2 3 4 Jacquemart A.-L. et Descamps C. Flore écologique de Belgique, suivant la classification APGIV. Namur, Belgique: Editions Erasme.
  5. ↑ 1, 2 3. 5: 4, 6. ISBN 7 [Consulta: 8].
  6. ↑ «Utricularia intermedia».
  7. 1 2 «Field Guide to the Rare Plants of Washington. Edited by Pamela Camp and John G. Gamon; with the assistance of, Joseph Arnett, David Giblin, Catherine Hovanic, Jack McMillen, and Jeanne Ponzetti. Seattle (Washington): University of Washington Press. $39.95 (paper). xi + 392 p.; ill.; index. 2011.». The Quarterly Review of Biology, 87, 1, 3-2012, p. 72. DOI: 10.1086/663916. ISSN: 0033-5770 [Consulta: 17 maig 2019].
  8. ↑ «Lady Bird Johnson Wildflower Center - The University of Texas at Austin». [Consulta: 17 maig 2019].
  9. 1 2 3 Dagmara, Sirová; Lubomír, Adamec; Jaroslav, Vrba «Enzymatic activities in traps of four aquatic species of the carnivorous genus Utricularia» (en anglès). New Phytologist, 159, 3, 24-07-2003, p. 669–675. DOI: 10.1046/j.1469-8137.2003.00834.x [Consulta: 17 maig 2019].
  10. ↑ P.H, Sydenham; G.P, Findlay «Transport of Solutes and Water by Resetting Bladders of Utricularia». Functional Plant Biology, 2, 3, 1975, p. 335. DOI: 10.1071/pp9750335. ISSN: 1445-4408 [Consulta: 17 maig 2019].
  11. 1 2 Adamec L., 2007a. Investment in carnivory in Utricularia stygia and U. intermedia with dimorphic shoots. Preslia. 79 (2), p. 127-139.
  12. 1 2 L., Adamec «Respiration and Photosynthesis of Bladders and Leaves of Aquatic Utricularia Species» (en anglès). Plant Biology, 8, 6, 11-2006, p. 765–769. DOI: 10.1055/s-2006-924540. ISSN: 1435-8603 [Consulta: 17 maig 2019].
  13. ↑ Lubomír, Adamec «Mineral cost of carnivory in aquatic carnivorous plants» (en anglès). Flora - Morphology, Distribution, Functional Ecology of Plants, 205, 9, 9-2010, p. 618–621. DOI: 10.1016/j.flora.2009.11.001 [Consulta: 17 maig 2019].
  14. ↑ Piotr, Kosiba «Chemical properties and similarity of habitats of Utricularia species in Lower Silesia, Poland». Acta Societatis Botanicorum Poloniae, 73, 4, 2011, p. 335–341. DOI: 10.5586/asbp.2004.044. ISSN: 2083-9480 [Consulta: 17 maig 2019].
  15. ↑ «Utricularia intermedia Hayne». [Consulta: 17 maig 2019].
  16. ↑ UICN France, FCBN, AFB et MNHN, 2018. La Liste rouge des espèces menacées en France – Chapitre Flore vasculaire de France métropolitaine. Paris, France.
  17. ↑ Rossano, Bolpagni; Alex, Laini; Chiara, Stanzani; Alessandro, Chiarucci «Aquatic Plant Diversity in Italy: Distribution, Drivers and Strategic Conservation Actions». Frontiers in Plant Science, 9, 13-02-2018. DOI: 10.3389/fpls.2018.00116. ISSN: 1664-462X. PMID: 29487605 [Consulta: 17 maig 2019].
  18. ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.521. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
  19. ↑ «Utricularia intermedia Hayne» (en francès). Tela botanica. [Consulta: 28 juny 2026].
  20. ↑ Dominik, Kopeć; Radosław, Dałkowski; Paweł, Urbaniak «Using macrophytes as trophic state indicators in upland river waters: a case study of the Czarna Maleniecka River». Oceanological and Hydrobiological Studies, 39, 1, 01-01-2010. DOI: 10.2478/v10009-010-0009-5. ISSN: 1897-3191 [Consulta: 17 maig 2019].
  21. ↑ Giovanni, Astuti; Lorenzo, Peruzzi «Notes on the typification of the names Utricularia bremii Heer and U. intermedia Dreves & Hayne (Lentibulariaceae)». Phytotaxa, 350, 2, 21-05-2018, p. 172. DOI: 10.11646/phytotaxa.350.2.7. ISSN: 1179-3163 [Consulta: 17 maig 2019].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.