Valença

Aquest article tracta sobre la ciutat francesa de Valença. Vegeu-ne altres significats a «Valença (desambiguació)».

Valença

Valence
Bandera
Tipus	municipi francès
Lloc
44° 55′ 57″ N, 4° 53′ 27″ E / 44.9325°N,4.8908°E / 44.9325; 4.8908
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Alvèrnia-Roine-Alps
Departament	Droma
Districte	Districte de Valença
Capital de	Droma Valentinès Baix Delfinat Delfinat del Vienès Districte de Valença canton de Valence-4 (fr) (–2015) canton of Valence-I (en) (–2015) canton de Valence-2 (fr) (–2015) canton de Valence-3 (fr) (–2015) Cantó de Valença-1 (2015–) Cantó de Valença-4 (2015–) Cantó de Valença-3 (2015–) Cantó de Valença-2 (2015–)
Població humana
Població	64.458 (2023) (1.756,83 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea d'atracció de Valença
Superfície	36,69 km²
Banyat per	Roine
Altitud	123 m-106 m-191 m-142 m
Limita amb	Guilherand-Granges Malissard Montalagier Montélier Pòrtas Chabuelh Bèumont de Valença Lo Borg de Valença Soions Les Aleissans Sant Marçau de Valença
Identificadors descriptius
Codi postal	26000
Altres
Agermanament amb	Asti (1966–) Biberach an der Riß (1967–) Clacton-on-Sea (1969–) Idjevan (1996–) Guederà (1997–) Batrun (2005–)
Lloc web	valence.fr

Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2011 tenia 63.148 habitants.

Valença és la la vil·la principal del parçan (comarca occitana) del Valentinès. L'occitanisme també la considera capital de la subregió més àmplia del Baix Delfinat, i de l'antiga entitat feudal del Delfinat del Vienès, que es correspon amb la part de parla occitana de l'antiga província francesa del Delfinat. Avui dia també és prefectura (seu) del departament francès de la Droma i sotsprefectura del districte de Valença.

Està situada sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l'Isèra.

Fou fundada pels romans com a Colonia Valentia, i seu de bisbat des del segle iv, fou governada pels seus bisbes del 1150 al 1456. El delfí Lluís hi fundà una universitat el 1452. Entre els monuments cal destacar la catedral, romànica, consagrada el 1095 en honor de Sant Apol·linar, amb baptisteri també del segle xi, i la capella sepulcral renaixentista anomenada Le Pendentif.

També és capital del Valentinès, que forma part de la regió occitana del Delfinat.

La ciutat està governada per un consell municipal composta per 49 membres elegits cada sis anys. L'alcalde és Nicolas Darragon, d'Els Republicans, des del 2014.

La seva situació en un encreuament de camins n'ha afavorit el creixement i el paper de centre comercial distribuïdor dels productes de la plana, i l'ha convertit en un centre industrial molt actiu: té indústries químiques, del cautxú, d'electrodomèstics i de maquinària de precisió, a més de la tradicional indústria tèxtil. També té un port fluvial.

• Asti (Itàlia) el 1966.
• Biberach (Alemanya) el 1967.
• Clacton-Tendring (Anglaterra) el 1969.
• Itchevan (Armènia) el 1996.
• Gedera (Israel) el 1997.
• Batroun (Líban) el 2005

• André Blanc, Valence, Éditions SAEP, Colmar-Ingersheim, 1973.
• André Blanc, Valence à travers les hommes, Éditions SOREPI, Valence, 1975.
• Robert Bornecque, Histoire de Valence et de sa région: Die - Crest, Éditions Horvath, Roanne.

• Jacques-Rémy Girerd

• Valença - Lloc web oficial (francès)