Valeri Pinià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 381 (Gregorià)  |
| Mort | 420 (Gregorià) (38/39 anys) Jerusalem |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Activitat | (Floruit: segle IV ) |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 31 de desembre |
| Família | |
| Cònjuge | Melània la Jove |
| Pare | Valerius Severus |
| Germans | Severus |
Valeri Pinià (Roma, 381 - Jerusalem, 432), va ser membre d'una branca de la gens Valèria (gens Valeria Severa) i un dels homes més rics del seu temps.[1]
Família
Era fill d'un praefectus urbi romà i també tenia un germà anomenat Sever. La seva vida està estretament relacionada amb la de la seva cosina paterna i esposa, Melània la Jove, amb qui es va casar en algun moment entre el 396 i el 400, encara que convencionalment sol datar-se el 399.[2][3]
La parella, juntament amb la mare de Melània Caeònia Albina, es va traslladar a Tagaste, a Numídia, el 410, a una finca propietat de Melània. La finca era de tal extensió i importància que incloïa dues seus episcopals, una pertanyent a l'Església Catòlica i l'altra als donatistes. Algunes de les habitacions de la vil·la estaven "plenes d'or". Alipi era el famós bisbe d'allà, amb qui es van fer amics i van tenir relacions estretes amb Paulí i Agustí. Albina, possiblement juntament amb Pelagi (tot i que a vegades es data la primera trobada de la mare amb Pelagi el 418)[4] i amb Agustí, bisbe de Hipona, va convèncer a la parella de dedicar una gran part de la seva riquesa a la seva església.
La parella va romandre-hi durant set anys i van fundar un convent per a les verges consagrades que abans eren esclaves seves, però que eren tractades com a germanes seves. Melània es va convertir en Mare Superiora i també va fundar un claustre del qual Pinià es va fer càrrec.
De resultes d'aquest nomenament va esclatar l'anomenat "afer Pinià", una baralla interna de la congregació de la zona que exigia que Pinià fos ordenat sacerdot d'Hipona on va haver de jurar que romandria. Agustí va arribar a amenaçar que marxaria com a bisbe durant l'afer.[5]
En 417, la parella es va mudar a Palestina. Allà va morir Valeri Pinià.[6]
Referències
- ↑ Platte, Elizabeth. «Monks and Matrons:The Economy of Charity in the Late Antique Mediterranean» (PDF). deepblue.lib.umich.edu, 2013. [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Saint Melania the younger, from Rome, and her grandmother, Saint Melania the Elder. http://theodialogia.blogspot.de/2012/12/saint-melania-younger-from-rome-and-her.html
- ↑ Dunn, Geoffrey D. «The Poverty of Melania the Younger and Pinianus». Augustinianum. Istituto Patristico Augustinianum, 54.
- ↑ «Saint Melania the younger, from Rome, and her grandmother, Saint Melania the Elder». theodialogia.blogspot.de.
- ↑ Wills, G (1999). "Augustine's Hippo: Power Relations (410-417)". Arion: A Journal of Humanities and the Classics. 7 (1): 99. ISSN 0095-5809
- ↑ Martindale 1971, p. 702.
Bibliografia
- Nunn, Christopher A. (2024). Der Bischof und die Asketinnen. Augustins Korrespondenz mit Frauen [The bishop and the ascetic women. Augustine's correspondence with women]. Jahrbuch für Antike und Christentum, Ergänzungsband Kleine Reihe 18. Münster: Aschendorff, ISBN 978-3-402-10927-4, esp. p. 152-163.
- Martindale, J. R.; Jones, Arnold Hugh Martin; Morris, John (1971). «Valerius Pinianus». The prosopography of the later Roman Empire - Vol. I AD 260-395. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press