Vanthoffita
 Vanthoffita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₆Mg(SO₄)₄ |
| Epònim | Jacobus Henricus van 't Hoff |
| Localitat tipus | Wilhelmshall, Halberstadt, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.AC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.03 |
| Dana | 28.4.1.1 |
| Heys | 25.3.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,781(2) Å; b = 9,196(2) Å; c = 8,197(2) Å; β = 113,61(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, fris, groc clar |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | incolor |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,694 g/cm³ (mesurada); 2,687 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,486 nβ = 1,488 nγ = 1,489 |
| Birefringència | δ = 0,003 |
| Angle 2V | mesurat: 83°, calculat: 70° |
| Dispersió òptica | feble r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1902 |
| Símbol | Vhf |
| Referències | [1] |
La vanthoffita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Jacobus Henricus van't Hoff (1852-1911), professor de química, química física i termodinàmica, fundador de l'estereoquímica, estudiant d'equilibris en solucions salines, i Premi Nobel.
Característiques
La vanthoffita és un sulfat de fórmula química Na₆Mg(SO₄)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma granular anèdrica i massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vanthoffita pertany a «07.AC - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: piracmonita, efremovita, langbeinita, manganolangbeinita, yavapaiïta, eldfellita, godovikovita, sabieïta, thenardita, metathenardita i aftitalita.
Formació i jaciments
Es troba de manera restringida en dipòsits d'evaporites d'origen oceànic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: weïta, langbeinita, halita o blödita.[2] Va ser descoberta l'any 1902 a Wilhelmshall, Halberstadt, Saxònia-Anhalt, Alemanya.
Referències
- ↑ «Vanthoffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1 juliol 2016].
- 1 2 «Vanthoffite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 1 juliol 2016].