Vera Fogwill
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 novembre 1972 Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, dramaturga, novel·lista, realitzadora, guionista, directora de cinema |
| Família | |
| Pare | Rodolfo Fogwill |
Vera Fogwill (Buenos Aires, 28 de novembre de 1972) és una actriu, directora i guionista Argentina de cinema i televisió.
Biografia
La seva mare Janin Demanet és actriu. El seu pare és el sociòleg Rodolfo Enrique Fogwill.[1] Va escriure la seva primera obra de teatre als 17 anys.[2] Va començar la seva carrera d'actriu a Hollywood. El 1996, va protagonitzar la pel·lícula musical de Madonna Evita.[3] També interpreta teatre i ha guanyat diversos premis pels seus papers[4]
El 2005 va dirigir la seva primera pel·lícula Las mantenidas sin sueños on també interpreta a una mare toxicòmana.[5]
El 2013, va escriure la seva primera novel·la.[2]
En 2022, va dirigir Conversaciones sobre el odio. ues dones a prop de la mort, aboquen els seus odis, evoquen vells rancors i manipulacions.[6]
Filmografia
Cinema
| Any | Títol | Personatge | Notes |
|---|---|---|---|
| 2023 | Conversaciones sobre el odio | Productora, directora, guionista | |
| 2021 | Mamá, mamá, mamá | Tia | |
| 2017 | El silencio | Paula | |
| Sinfonía para Ana | Madre de Ana | ||
| 2016 | Los últimos dias de Betina Ruiz | Sonia | Curtmetratge |
| 2013 | Ayer fue viernes | Silvia | |
| 2010 | Ártico | Marita | |
| 2009 | Un chino negro | Micaela | Curtmetratge |
| 2007 | Las mantenidas sin sueños | Florencia | |
| 2006 | Chile 672 | Enfermera | |
| 2005 | La demolición | ||
| 2004 | Llamandote de lejos | Verónica | Curtmetratge de Movistar |
| 2003 | Las miradas bajo el enojo | Carolina | |
| 2002 | Anillo de humo | Clara | Telefilm |
| ¿Quién es Alejandro Chomski? | Ella misma | Cameo | |
| 1998 | El viento se llevó lo que | Soledad | |
| 1997 | Plaza de almas | Laura | |
| 1996 | Evita | Cantant de Jazz | Cameo |
| 1995 | Buenos Aires viceversa | Daniela | |
| 1994 | El censor | Diana Márquez | |
| 1990 | Sabor cereza | Mara Lujin | Curtmetratge |
| El rincon de las chicas enamoradas | Andrea | ||
| 1989 | Problemas colectivos | Filla |
Televisió
| Any | Títol | Personatge | Notas |
|---|---|---|---|
| 2018 | Morir de amor | Karen Sandoval | Participació especial |
| 2014-2015 | Guapas | Josefina | |
| 2013 | Ecos | Verónica Olivan | Elenc principal |
| 2012 | Tiempos compulsivos | Leticia | Participació especial |
| 2009 | Tratame bien | Vanessa | |
| 2007 | Mujeres de nadie | Barbara Otamendi | Recurrent |
| 2006 | Mujeres asesinas 2 | Gloria | Ep11: "Gloria, despiadada" |
| 1999 | Vulnerables | Marcela | Participació especial |
| 1997 | Verdad consecuencia | Camila | |
| 1996 | De poeta y de loco | Janet | |
| 1994 | ¿Dónde estas amor de mi vida que no te puedo encontrar? | Vera | |
| Para toda la vida | Guadalupe Montes | Elenc secundari | |
| 1993 | Zona de riesgo IV | Sandra / Valeria | 2 episodis |
| Canto rodado, escuela de arte | Sofía Valdez | Elenc principal | |
| 1992 | De cuerpo y alma | Julia Samaniego Silva | Antagonista |
| 1991 | La Paloma | Carolina Aguilar | |
| Atreverse | Amiga | 1 episodi |
Teatre
- 1999 La pecadora habanera para piano de Adriana Genta. Dirección: Cristina Banegas. Teatro El Excéntrico.
- 1996 El juguetero de Gardner McKay. Dirección: Oscar Ferrigno. Teatro Fundación Banco Patricios.
- 1996 En familia de Florencio Sánchez. Dirección: Alberto Ure. Teatro Nacional Cervantes.
- 1991 El baño de los pájaros de Leonard Melfi. Dirección: Age Medrano. Teatro El vitral.
- 1990 Noche de reyes de William Shakespeare. Dirección: Alberto Ure. Teatro General San Martín,
- 1989-90 Abre el ataúd que yo me encierro de Vera Fogwill. Dirección: Age Medrano. Teatro Babilonia
Premis i nominacions
- 1995 Premi del Diari Argentí “La Nación” a la “Millor obra teatral” por la seva obra Las Feroces[7]
- 1998 Teatro-Premio Villa de Madrid “María Guerrero” a la “Millor Actriu Dramètica Iberoamericana” per la seva actuació a El Juguetero[8]
- 2000 Nominació al Premi Cóndor de Plata a la millor actriu per El viento se llevó lo que
- 2005 Premi Paó de Plata al millor director del Festival Internacional de Cinema de l'Índia per Las mantenidas sin sueños.[9]
- 2008 Nominació al Premi Cóndor de Plata al millor guió per Las mantenidas sin sueños.
Referències
- ↑ «La muerte según Fogwill- Por Vera Fogwill».
- 1 2 «Vera Fogwill, mujer todoterreno | Ciudad Equis». La Voz del Interior, 10-10-2013.
- ↑ «Vera Fogwill | Rotten Tomatoes». www.rottentomatoes.com.
- ↑ «Vera Fogwill». Revista Anfibia.
- ↑ «Rotterdam International Film Festival».
- ↑ «Conversaciones sobre el odio: thriller psicológico que interpela la amistad femenina». la diaria.
- ↑ Notícia a Página/12
- ↑ Notícia al web dels premis
- ↑ La alegría de Gastón Pauls, Infobae, 11 de desembre de 2005
