Veronica fruticulosa
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Veroniceae |
| Gènere | Veronica |
| Espècie | Veronica fruticulosa L., 1762 Veronica fruticulosa |
Veronica fruticulosa, la verònica fruticulosa[1] és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una espècie d'alta muntanya que es pot trobar en pastures i roquissars dels Pirineus. En el sentit que proposava Linné, és un oròfit de les muntanyes del sud oest d'Europa.[2] Però segons el criteri de la Flora dels Països Catalans, inclou també una subespècie (que hom anomena Veronica fruticans)[1] amb una àrea de distribució boreoalpina que arriba als països nòrdics d'Europa, Islàndia o Groenlàndia.[3]
Descripció
Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, amb quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, de color lilós, sovint amb les venes tenyides de color més fosc, més o menys agrupades en un raïm. Uns dels caràcters bàsics que convé mirar per a determinar correctament cada espècie és la posició d'aquest raïm: La verònica fruticulosa és de les que té un petit raïm de flors terminal (que apareix al capdamunt de la tija).
És una petita mata perenne amb la base llenyosa i tiges ascendents, més o menys erectes i que no arrelen als nusos inferiors. Les tiges i les fulles poden ser més o menys piloses, amb pèls curts més o menys corbats. La inflorescència té l'eix amb pèls com les tiges i les fulles, però a més també n'hi ha de glandulífers. Porta entre 8 i 15 flors aproximadament, sovint de color rosa. La càpsula (fruit) és ovalada de 5-8 x 4-5 mm i té un estil tan llarg com ella.[4]
Dintre del grup de les veròniques d'alta muntanya es podria confondre amb altres espècies similars, com Veronica nummularia que té els pedicels de les flors molt curts (<2 mm), i les fulles i les càpsules arrodonides. Veronica alpina i Veronica serpyllifolia també són semblants però tenen tiges fines, no lignificades. Veronica fruticans és una espècie molt propera que té les flors blaves d'11-15 cm de diàmetres i no té pels glandulars al capdamunt de les tiges floríferes.[1]
Hàbitat i distribució
És una espècie que viu a l'estatge alpí, en fissures de roques tant sobre Pedra calcària com silícica o en prats pedregosos, normalment asolellats i més o menys secs de les muntanyes del SW d'Europa: principalment als Alps, els Pirineus i la serralada Cantàbrica.[2] A la península Ibèrica també es pot trobar en alguns indrets del sistema Ibèric i arriba fins a Sierra Nevada.[5][6] Als Països Catalans n'hi ha cites tot al llarg dels Pirineus axials, davallant una mica cap a les serres prepirinenques.[7]
Taxonomia
Veronica fruticulosa L. va ser descrita inicialment per Linné el 1762.[2]
Segons el criteri de la Flora dels Països Catalans hi ha dues subespècies: La subespècie fruticulosa típica, que és de la que es parla en aquest article, i una Veronica fruticulosa subsp. saxatilis (Scop.) Arcang., amb flors blaves i no glandulosa, que seria sinònim de Veronica fruticans Jacq. i que es troba en indrets semblants.
Referències
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.456. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- 1 2 3 «Veronica fruticulosa L.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ «Veronica fruticans Jacq.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ Mª Montserrat Martínez i José Ángel Sánchez. «19. Veronica L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «anthos.es. Cerca: Veronica fruticulosa» (en castellà). Sistema de información de las plantas de España.. Real Jardín Botánico, CSIC- Fundación Biodiversidad. [Consulta: 17 febrer 2026].
- ↑ «Veronica fruticulosa» (en castellà). Atlas de la flora de Aragón. Herbario de Jaca. [Consulta: 17 març 2026].
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca:Veronica fruticulosa». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 març 2026].