Verònica
| Aquest article tracta sobre una planta. Si cerqueu el personatge bíblic, vegeu «santa Verònica». |
| Veronica | |
|---|---|
![]() Veronica chamaedrys | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Gènere | Veronica L., 1753 Veronica |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Verònica |
| Tipus | Veronica officinalis |
Verònica (Veronica) és un gènere de plantes amb flors de la família de les plantaginàcies.[1]
Particularitats
Són Plantes anuals o perennes. Abans es classificaven dins de la família de les escrofularàcies.[2]
Encara que hi ha moltes espècies diferents, totes elles tenen només dos estams fèrtils molt aparents i una corol·la amb 4 pètals soldats únicament per la base. Un d'ells més petit que els altres, per la qual cosa les flors tenen simetria bilateral.[2]
El nom del gènere prové de l'estació VI del Viacrucis, on Verònica es va atansar a Jesús i li va eixugar la cara amb el seu vel. Hom diu que aquesta mateixa peça de tela va guarir l'emperador romà Tiberi (Tiberius Claudius Nero) de les seves nafres. Les fulles d'algunes espècies, com les de l'herba dels leprosos, s'utilitzaven a la medicina tradicional per curar ferides.
Taxonomia




Als Països Catalans s'han citat 31 espècies diferents, i algunes subespècies[2] que hom considera espècies diferents. Tot i que se n'ha fet uns subdivisió interna en subgèneres i seccions, morfològicament es poden separar en tres o quatre tipus. Primer de tot cal veure com apareixen les flors en referència a la tija principal:[3]
En unes quantes, les flors s'agrupen en raïms que surten a l'axil·la de les fulles normals, de manera que l'eix principal de la tija acaba amb fulles o gemmes foliars. Dintre de cada raïm les flors surten a l'axil·la de bràctees més reduïdes, diferents de les fulles normals:
- Veronica beccabunga L.: fonts, rierols, principalment N de Catalunya, rara a les illes i València.
- Veronica anagallis-aquatica L. fonts i rierols, arreu dels PPCC.
- Veronica scutellata L.: molleres àcides, Pirineus.
- Veronica aphylla L.: congesteres, Pirineus.
- Veronica aragonensis Stroh: roques calcàries. Pirineus Centrals.
- Veronica officinalis L.: boscos caducifolis, estatge montà. Rara a València.
- Veronica montana L.: fagedes i boscos humits. Nord de Catalunya.
- Veronica austriaca L.: diverses subespècies als estatges montà i mediterrani.Catalunya, rara a València.
- Veronica chamaedrys L.: boscos caducifolis, vorada de bosc, prats. Nord de Catalunya rara a València.
- Veronica urticifolia Jacq.: fagedes humides, Pirineus.
Després, en un segon grup, els raïms amb les flors surten en posició terminal, al final de la tija principal, i les flors surten de bràctees que clarament són diferents de les fulles normals (si més no les superiors):
- Veronica bellidioides L.: prats alpins àcids, Pirineus.
- Veronica nummularia Gouan: roques calcàries, Pirineus.
- Veronica fruticulosa L.: pastures i roquissers, Pirineus.
- Veronica fruticans Jacq.: pastures i roquissers, Pirineus. De vegades se la considera una subespècie de l'anterior.
- Veronica alpina L.: congesteres, Pirineus.
- Veronica serpyllifolia L.: vores de camí, indrets trepitjats humits. Nord de Catalunya, rara a València.
- Veronica ponae Gouan: herbassars humits, Pirineus.
- Veronica spicata L.: pastures, Pirineus
En un tercer grup, trobaríem veròniques que són plantes anuals, amb les flors solitàries que apareixen laxament a l'axil·la de fulles amb aparença normal (no bràctees reduïdes):
- Veronica cymbalaria Bodard: indrets rocosos, sud de València i Illes Balears. inclouria dues subespècies que hom considera espècies separades: Veronica panormitana i Veronica trichadena.
- Veronica dillenii Crantz: pradells terofítics. Pirineus i Montseny.
- Veronica hederifolia L.: camps de conreu, llocs ruderals, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
- Veronica peregrina L.: indrets ruderals, rarament naturalitzada als PPCC.
- Veronica persica Poiret in Lam.: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
- Veronica polita Fries: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
- Veronica praecox All.: indrets ruderals continentals, camps de conreu. Catalunya, rara a València.
- Veronica triloba (Opiz) Opiz: indrets ruderals, camps de conreu
- Veronica triphyllos L.: camps de cereals, Pirineus, València (Muntanyes Catalanidiques)
- Veronica verna L.:Pradells terofítics, estatge montà, Pirineus i rara al sud de València.
- Veronica acinifolia L.: pradells teròfítics, La Selva.
- Veronica agrestis L.: camps de conreu d'indrets humits, Pirineus i València (Alt Palància).
- Veronica arvensis L.: pradells terofítics: Catalunya, València i Illes Balears.
Finalment, Veronica filiformis i Veronica longifolia són espècies al·lòctones, que en ocasions es poden trobar en estat silvestre.[4]
Dintre dels dos primers grups hi ha altres dos tipus de veròniques que es diferencien per la seva ecologia: Algunes viuen en ambients molt humits, mulleres, vores de rierols... Altres són espècies d'alta muntanya que viuen en ambients extrems: congesteres, tarteres, crestes exposades al vent...
En total, al món, n'hi ha més de 200 espècies:[1]
|
|
|
Referències
- 1 2 «Plants of the World Online» (en anglès). Kew Royal Botanic Garden. [Consulta: 20 maig 2024].
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ Mª Montserrat Martínez i José Ángel Sánchez. «19. Veronica L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». Universitat de Barcelona. [Consulta: 20 maig 2024].
- ↑ "Rare plant in forest has botanists bamboozled". New Zealand Herald. 10 de Novembre 2009.
Bibliografia
- D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: A new classification of the Veroniceae – Problems and possible solution. IA: Taxon 53 (2) 2004
- D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: Evolution of Veroniceae: a phylogenetic perspective. A: Annals of the Missouri Botanical Garden 91(2) 2004
