Veronica longifolia
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Tribu | Veroniceae |
| Gènere | Veronica |
| Espècie | Veronica longifolia L., 1753 Veronica longifolia |
Veronica longifolia és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una espècie semblant a Veronica spicata que s'utilitza com a planta ornamental i que en algunes ocasions pot escapar-se dels jardins i esdevenir una espècie naturalitzada. En principi es distribueix naturalment per una gran part dels països d'Euràsia, excepte la península Ibèrica, on seria una espècie al·lòctona. A Catalunya s'ha trobat alguna població subespontània al Ripollès, prop de Ribes de Freser.[1] També ha estat introduïda per accident a nombrosos indrets d'Amèrica del Nord.[2]
Descripció
Totes les veròniques són bastants semblants, amb les típiques flors petites, habitualment blaves o liles, amb 2 estams i quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, més o menys agrupades en un raïm. Uns dels caràcters bàsics que convé mirar per a determinar correctament cada espècie és la posició d'aquest raïm: La Veronica longifolia és de les que té el raïm de flors terminal (que apareix al capdamunt de la tija). En aquest cas, les característiques d'aquest raïm tan compacte, amb més de 40 flors, són l'element més característic d'aquesta espècie. A més el tub de la corol·la és una mica més llarg i evident que a la resta de veròniques dels Països Catalans, a excepció de Veronica spicata. Per això, aquesta espècie se situa en d'una secció diferenciada dintre del seu gènere, anomenada Pseudolysimachion.
És una herba perenne que només es pot confondre amb la seva congènere V.spicata que si que és autòctona de la península Ibèrica. Per diferenciar-la hem de veure que les fulles són verticil·lades (agrupades de vegades en grups de 3 o 4), doblement dentades i curtament peciolades.[3]
vegeu les fulles doblement dentades.
Algunes fulles surten en verticils de tres.
exemplar natural a Àustria
varietat cultivada com a planta ornamental.
Taxonomia
Veronica longifolia L. va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.[2]
Dintre del gènere Veronica, que és bastant gran, s'ha descrit algunes subdivisions. V.longifolia aniria dins de la secció Pseudolysimachion.[4] El 1852 Philipp Maximilian Opiz (1787–1858) va proposar aquest nom com un gènere separat de Veronica, i va anomenar a l'espècie: Pseudolysimachion longifilium (L.) Opiz in Seznam (1852).
Referències
- ↑ FONT, XAVIER. «cerca:Veronica longifolia». Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. [Consulta: 9 març 2026].
- 1 2 «Veronica longifolia» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 6 juny 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.468. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ Mª Montserrat Martínez i José Ángel Sánchez. «19. Veronica L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2024].