La vibrant bilabial sonora és un so de la parla que es representa com /ʙ/ en l'AFI (semblant a una B majúscula) i està present en unes poques llengües, com el pirahã. Aquest fonema no existeix en català.
Característiques
- És una consonant, ja que es produeix una interrupció total del pas de l'aire
- És un so sonor, perquè hi ha vibració de les cordes vocals
- El seu mode d'articulació és vibrant perquè els òrgans bucals bateguen repetidament un contra l'altre
- S'articula al punt bilabial, és a dir, als llavis
Ocurrència
| Llengua |
Paraula |
IPA |
Significat |
Notes |
| Kele[1] |
[ᵐʙulim] |
'cara' |
|
| Kom |
[ʙ̥ɨmɨ] |
'creure' |
|
| Komi-permiac[2] |
[ʙuɲgag] |
'Escarabat' |
Generalment paralingüístic. És l'única veritable paraula que s'hi ha trobat. |
| Lizu[4] |
[tʙ̩˥˩] |
'pèsol' |
Sil·làbic; al·lòfon d'/u/ després de /pʰ, p, b, tʰ, t, d/ inicial. |
| Medumba |
[mʙʉ́] |
'gos' |
|
| Neverver[5] |
[naɣaᵐʙ̥] |
'foguera' |
|
| Ngwe |
Dialecte lebang |
[àʙɨ́ ́] |
'cendre' |
|
| Nias |
simbi |
[siʙi] |
'mandíbula inferior' |
|
| Pará Arára[6] |
[ʙ̥uta] |
'llençar' |
rar, sord |
| Pirahã |
kaoáíbogi |
[kàò̯áí̯ʙòˈɡì] |
'esperit del mal' |
Al·lòfon de /b/ abans de /o/ |
| Pumi[4] |
[pʙ̩˥] |
'cavar' |
Sil·làbic; al·lòfon d'/ə/ després de /pʰ, p, b, tʰ, t, d/. |
| Sercquiais |
fritt |
[ʙ̥rɪt] |
'collita' |
|
| Titan[1] |
[ᵐʙutukei] |
'placa de fusta' |
|
| Ubykh[1] |
[t͡ʙ̥aχəbza] |
'Ubykh' |
Al·lòfon de /tʷ/. vegeu fonologia ubykh |
| Unua |
[ᵐʙue] |
'porc' |
|
| Wari’ |
[t͡ʙ̥ot͡ʙ̥oweʔ] |
'pollastre' |
|
| Sangtam |
[t ͡ʙʰʌ ̀][8] |
'placa' |
Fonèmic, coms /t ͡ʙ/, trobada a /t ͡ʙaŋ/ 'agulla'[8] |
Referències
- 1 2 3 Ladefoged (2005:165)
- ↑ Wichmann, Yrjö; Uotila, T. E. (1942). Syrjänischer Wortschatz nebst Hauptzügen der Formenlehre. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
- 1 2 Chirkova, Katia (2012). "The Qiangic Subgroup from an Areal Perspective: A Case Study of Languages of Muli Arxivat 2015-02-03 a Wayback Machine." (). In Languages and Linguistics 13(1):133-170. Taipei: Academia Sinica.
- ↑ See pp.33-34 of: Barbour, Julie. A Grammar of Neverver. Germany: Mouton de Gruyter, 2012. ISBN 9783110289619.
- ↑ de Souza, Isaac Costa. «3». A: A Phonological Description of “Pet Talk” in Arara. SIL Brazil, 2010 [Consulta: 9 gener 2014]. Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.
- 1 2 Coupe, Alexander. «Prestopped bilabial trills in Sangtam». A: Proceedings of the 18th International Congress of Phonetic Sciences, Glasgow, 10-14 August 2015, 2016.
Bibliografia
- Chirkova, Katia; Chen, Yiya «Lizu». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 75–86. DOI: 10.1017/S0025100312000242.
- Dimock, Laura «The Bilabial Trill in Unua» (PDF). Wellington Working Papers in Linguistics, 17, 2005, p. 17–33. ISSN: 1170-1978.
- Ladefoged, Peter. Vowels and Consonants. Second. Blackwell, 2005.
|
|---|
|
|
|---|
| Pulmonars | |
|---|
| No pulmonars | |
|---|
| Africades |
| p̪f |
b̪v |
ts |
dz |
tʃ |
dʒ |
tɕ |
dʑ |
ʈʂ |
ɖʐ |
| qχ |
ɢʁ |
tɬ |
dɮ |
cç |
ɟʝ |
cʎ̥˔ |
ɟʎ˔ |
kʟ̝̊ |
ɡʟ̝ |
|
|---|
| Coarticulades | |
|---|
Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes- sonores
|
|
Consonants i vocals amb els sons |
|---|
- Vocals
- Consonants
- Pulmonars
- No pulmonars
- Africades
- Coarticulades
|
|
|
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors. |