Vin Mariani

Infotaula begudaVin Mariani
Tipuscoca wine (en) Tradueix i persona jurídica Modifica el valor a Wikidata
Ingredientsbordeus i cocaïna Modifica el valor a Wikidata
Data de creació1863 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcocamariani.com Modifica el valor a Wikidata

El Vin Mariani (en francès⁣: vi Mariani) va ser un vi mesclat amb cocaïna i un medicament patentat creat a la dècada de 1860 per Angelo Mariani, un químic francès de l'illa de Còrsega. Mariani es va intrigar amb la coca i el seu potencial mèdic i econòmic després de llegir l'article de Paolo Mantegazza sobre els efectes de la coca. Entre 1863 i 1868[1][2] Mariani va començar a comercialitzar un vi amb cocaïna anomenat Vin Tonique Mariani (à la Coca du Pérou)[1] que es feia amb vi de Bordeus i fulles de coca.[3]

L'⁣etanol del vi actuava com a dissolvent i extreia la cocaïna de les fulles de coca. Originalment, contenia 6 mg de cocaïna per unça líquida de vi (211,2 mg/L), però el Vin Mariani que s'havia d'exportar en contenia 7,2 mg per unça (253,4 mg/L), per tal de competir amb el contingut més elevat de cocaïna de begudes similars als Estats Units. Els anuncis de Vin Mariani afirmaven que restauraria la salut, la força, l'energia i la vitalitat.[4]

Promoció i testimonis

Mariani va comercialitzar el Vin Mariani per a diverses malalties, promocionant la seva capacitat per augmentar l'energia, la gana i l'estat d'ànim.[5] Es va promocionar com a potenciador del rendiment tant per a creatius com per a atletes, i va rebre el suport de moltes persones notables de la seva època.[5] Mariani va sol·licitar testimonis d'una àmplia gamma de celebritats europees, inclosos membres de diverses famílies reials, polítics, artistes, escriptors i altres noms coneguts, i els va reimprimir en diaris i revistes com a anuncis. Va afirmar haver recollit més de quatre mil avals d'aquest tipus.[6]

El papa Lleó XIII i, més tard, el papa Pius X eren bevedors de Vi Mariani.[7] El papa Lleó va aparèixer en un cartell promocionant el vi i va atorgar una medalla d'or del Vaticà a Mariani per crear-lo.[3] Thomas Edison va afirmar que l'ajudava a mantenir-se despert més temps.[3] Ulysses S. Grant va beure Vi Mariani mentre escrivia les seves memòries cap al final de la seva vida.[8] Jules Méline, el primer ministre francès, va beure el vi tot i ser antialcohol.[5]

Altres notables que van avalar Vin Mariani inclouen Kyrle Bellew, Émile Zola, Victorien Sardou, Henri Rochefort i Charles Gounod, tots els quals van escriure testimonis que apareixien com a anuncis de Vin Mariani.[6] Actrius, ballarines i cantants, com ara Adelina Patti, Emma Albani, Sarah Bernhardt, Emma Eames, Rosita Mauri, Lillian Russell, Emma Juch, Louise Paullin, Zélie de Lussan, Marie Tempest, Madeleine Lucette Ryley i Augusta Holmès també van publicar testimonis en els testimonis de Vinya Holmès.[9]

Inspiració per a la Coca-Cola

El Vin Mariani va ser aparentment una inspiració per a la beguda de vi i coca de John S. Pemberton de 1885, la Pemberton's French Wine Coca. La recepta de Pemberton era molt similar a la del Vin Mariani, incloent-hi les fulles de coca. Només es diferenciava per la inclusió de la nou de cola africana, la font de cafeïna de la beguda.[10] Més tard aquell mateix any, quan Atlanta i el comtat de Fulton, Geòrgia, van aprovar una legislació prohibitiva, Pemberton va respondre desenvolupant una versió carbonatada i sense alcohol de la seva French Wine Coca. Va anomenar la beguda reformulada Coca-Cola, pels seus ingredients estimulants fulles de coca i nous de cola.[10]

Desenvolupaments moderns

Angelo Mariani no va aconseguir transmetre la seva recepta a les generacions posteriors de la família Mariani, per la qual cosa el Vin Mariani va deixar de produir-se després de la seva mort. El producte va ser rellançat el 2014 per Christophe Mariani (sense parentiu).[11] Posteriorment, Christophe Mariani es va reunir amb el president bolivià, Evo Morales, a Roma per discutir la comercialització de la cocaïna Mariani a Bolívia.[12]

Galeria

Referències

  1. 1 2 «Angelo Mariani – Man Behind The Bottle – Discover – Exposition Universelle des Vins et Spiritueux». [Consulta: 26 setembre 2025].
  2. ↑ FFFLM, Steven B. Karch, MD. A Brief History of Cocaine (en anglès). CRC Press, 2017-09-20. ISBN 978-1-4200-3635-0.
  3. 1 2 3 Inciardi, James A. The war on drugs. 2: The continuing epic of heroin, cocaine, crack, crime, AIDS, and public policy. Palo Alto, Calif: Mayfield, 1992. ISBN 978-1-55934-016-8.
  4. ↑ «LA MODA DEL VINO DE COCA: UNA BREVE HISTORIA» (en castellà), 19-08-2019. [Consulta: 27 setembre 2025].
  5. 1 2 3 Bock, Gregory R.; Whelan, Julie. Cocaine: Scientific and Social Dimensions (en anglès). John Wiley & Sons, 2008-04-30. ISBN 978-0-470-51425-2.
  6. 1 2 French, J. L. Profitable Advertising, 7, 15-06-1897, p. 284–288.
  7. ↑ Kennedy, Joseph. Coca Exotica: The Illustrated Story of Cocaine (en anglès). Fairleigh Dickinson University Press, 1985. ISBN 978-0-8453-4778-2.
  8. ↑ «The Lure of Cocaine, Once Hailed as Cure-All (Published 2011)» (en anglès). New York Times, 19-07-2011.
  9. ↑ Mariani & Company; Lalauze, Adolphe. Portraits from Album Mariani. New York : Mariani & Company, 1893.
  10. 1 2 Blanding, Michael. The Coke machine : the dirty truth behind the world's favorite soft drink. Nova York: Avery, 2010, p. 14. ISBN 9781583334065. OCLC 535490831.
  11. ↑ «La renaissance du vin Mariani une affaire qui coule de source» (en francès), 24-04-2016. [Consulta: 27 setembre 2025].
  12. ↑ «Le vin corse Mariani en passe de conquérir... la Bolivie» (en francès). Corse Matin, 14-03-2017. Arxivat de l'original el 2023-02-28.

Bibliografia

  • Lestrange, Aymon de. Coca wine: Angelo Mariani's miraculous elixir and the birth of modern advertising. Rochester, Vermont: Park street press, 2018. ISBN 978-1-62055-784-6. 

Enllaços externs