Walter Bedell Smith
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 5 octubre 1895 Indianapolis (Indiana) | ||||||||||
| Mort | 9 agost 1961 Washington DC | ||||||||||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||||||||||
| Sepultura | Cementiri nacional d'Arlington, Section 7, grave 8197-A 38° 52′ 37″ N, 77° 04′ 13″ O / 38.876946°N,77.070358°O | ||||||||||
| Ambaixador a la Unió Soviètica | |||||||||||
| 3 d'abril de 1946 – 25 de desembre de 1948 | |||||||||||
← W. Averell Harriman Alan G. Kirk → | |||||||||||
| 4t Director de la CIA | |||||||||||
| 7 d'octubre de 1950 – 9 de febrer de 1953 | |||||||||||
← Roscoe H. Hillenkoetter Allen W. Dulles → | |||||||||||
| Sots-Secretari d'Estat | |||||||||||
| 9 de febrer de 1953 – 1 d'octubre de 1954 | |||||||||||
← David K. E. Bruce Herbert Hoover, Jr. → | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Altres noms | Beetle | ||||||||||
| Religió | catòlic | ||||||||||
| Formació | United States Army Command and General Staff College United States Army War College Emmerich Manual High School (en) | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | Militar | ||||||||||
| Activitat | 1911 | ||||||||||
| Ocupador | CIA | ||||||||||
| Partit | candidat independent | ||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||
| Lleialtat | |||||||||||
| Branca militar | |||||||||||
| Grau militar | |||||||||||
| Comandant de (OBSOLET) | Primer Exèrcit | ||||||||||
| Conflicte | Primera Guerra Mundial:
| ||||||||||
| Participà en | |||||||||||
| 2 desembre 1947 | Judici dels Ostatges |
||||||||||
| Obra | |||||||||||
| Localització dels arxius | |||||||||||
| Família | |||||||||||
| Pares | Mary Eleanor Smith | ||||||||||
| Premis | |||||||||||
Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit (3) Medalla del Servei Distingit a la Marina Legió del Mèrit Estrella de Bronze Medalla de la Seguretat Nacional | |||||||||||
Llista
| |||||||||||
El General Walter Bedell "Beetle" Smith GBE KCB (5 d'octubre de 1895 – 9 d'agost de 1961 va ser el Cap d'Estat Major durant la Comandància d'Eisenhower del SHAEF i Director de la CIA entre 1950 i 1953. També serví com a Ambaixador dels Estats Units a la Unió Soviètica entre 1946 i 1948.
Biografia
Smith va iniciar la seva carrera militar com a Soldat ras a la Guàrdia Nacional d'Indiana. Continuà el seu servei durant la I Guerra Mundial a la 4a Divisió d'Infanteria com a oficial de reserva. Va ser enviat a França.
Quan el General George Marshall esdevingué el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, cridà a Smith (llavors Major) per ser Assistent de Secretari de l'Estat Major General. Esdevingué Secretari al setembre de 1941 i al febrer de 1943 esdevingué Secretari del Cap de l'Estat Major Combinat. Tot just abans de la invasió del nord d'Àfrica, Marshall l'envià a Anglaterra perquè assistís al Comandant Suprem Aliat Dwight Eisenhower com a Cap de l'Estat Major. Va seguir en aquest càrrec fins al Dia de la Victòria a Europa, incloent la preparació per a la rendició incondicional alemanya.
Smith tenia una reputació de director brusc, i sovint se l'anomenava com "el barrut d'Eisenhower". Per exemple, quan el General George Patton necessitava ser disciplinat, Smith va haver d'encarregar-se de donar-li les males notícies. Era sabut que era un segregacionista, i va fer palesos els seus dubtes sobre l'eficàcia dels soldats negres en combat (es diu que ell va ser el responsable de mantenir-lo fora dels papers de combat mentre que mantingué la seva influenciadora posició de cap de l'Estat Major del Comandant Suprem Aliat.
Smith deixà l'Exèrcit i serví com a Ambaixador Americà a la Unió Soviètica entre 1946 i 1949. El 1949 tornà al servei actiu, sent promocionat a General i assumí la comandància del Primer Exèrcit Americà a Nova York. El 1950, el President Harry Truman el trià com a Director de la Intel·ligència Central (cap de la CIA), a on serví fins a 1952. es retirà de l'Exèrcit en abandonar el càrrec de Director de la CIA el 9 de febrer de 1953. També serví com a Sots-secretari d'Estat entre 1953 i 1954 i tingué un paper principal a la creació de l'Agència Nacional de Seguretat.
Va morir d'un atac de cor el 9 d'agost de 1961 a Washington DC. Va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.
Diversos comandants superiors de la Segona Guerra Mundia, com Patton o Bradley entre d'altres, tendeixen a dibuixar-lo desfavorablement. Si bé era un administrador rude però efectiu, és més recordat per ser un excepcional professional com a oficial d'estat major, però no pas un home estimat pels seus iguals o els seus subordinats.
Condecoracions
- Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit
- Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial
- Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitjà
- Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
- Comandant de l'Orde del Bany (Regne Unit)
- Gran Creu de l'Orde de l'Imperi Britànic
