Walter Krickeberg

Plantilla:Infotaula personaWalter Krickeberg
Biografia
Naixement27 juny 1885 Modifica el valor a Wikidata
Brandenburg Oriental Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Director de museu
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEtnologia, estudis americans i museologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarqueòleg, etnòleg, americanista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Walter Krickeberg (Brandenburg Oriental i Świebodzice, 27 de juny de 1885 - Berlín, 15 de juliol de 1962) va ser un (antic) americanista i etnòleg alemany. El seu treball es va centrar en les cultures i religions indígenes nord-americanes i meso americanes i els estudis antics americans. De 1945 a 1954 va ser director del Museu d'Etnologia de Berlín.

Biografia

Fill de l'escriptora Elisabeth Krickeberg (de soltera Lesske) i de l'oficinista de correus Conrad Krickeberg es va graduar al "Prinz-Heinrich-Gymnasium" de Berlín l'any 1903. Després va estudiar dret, després geografia, arqueologia, història antiga, llengües americanes i etnologia. Els seus professors acadèmics van ser Eduard Seler, Paul Ehrenreich, Eduard Meyer, Karl von den Steinen, Konrad Theodor Preuss i Leo Frobenius. Durant els seus estudis es va convertir en membre de l'Associació d'Estudiants Alemanys (VDSt) de Berlín a l'Associació Kyffhäuser.[1]

El 1906 va començar a treballar com a voluntari al Museu Reial d'Etnologia de Berlín, i l'any següent va ser contractat com a ajudant d'investigació. Va finalitzar la seva tesi sobre els totonaques el 1915. Tanmateix, a causa de la seva participació a la Primera Guerra Mundial i tres anys com a presoner de guerra francès, només va poder completar el seu doctorat a la Universitat de Leipzig el 1922. El 1924, Krickeberg va esdevenir conservador de la col·lecció americana al Museu Etnogràfic. Com a successor de Konrad Theodor Preuss, va assumir la direcció del departament nord-americà el 1929 i també va rebre el títol de professor. A partir de 1940 va ensenyar a la Universitat de Berlín com a professor honorari d'“Estudis americans” (que en aquella època significava estudis antics americans) i d'etnologia.

Va ser col·laborador de dues obres populars i molt llegides: "Illustrierte Völkerkunde" de Georg Buschan, el volum "America-Afrika" de la segona edició (1922) del qual va dissenyar juntament amb Richard Lasch i Arthur Haberlandt, i Große Völkerkunde de Hugo A. Bernatzik (1939), on va dissenyar el volum Australia-America juntament amb Herbert Tizikschner i Bernatzik.

Es va donar a conèixer a un públic més ampli a través de les seves col·leccions de Contes de fades natives americanes d'Amèrica del Nord (1924) i Contes de fades dels asteques i incas peruans, maya i muisca (1928) a la sèrie The Fairy Tales of World Literature editada per Friedrich von der Leyen.

Durant l'era nazi, Krickeberg va ser coeditor del Journal of Racial Studies.[2] En una revisió del llibre de text d'etnologia editat per Konrad Theodor Preuß, va atacar el seu col·lega Leonhard Adam d'una manera antisemita i va descriure Bronislaw Malinowski com un "oponent obert de l'Alemanya nacionalsocialista actual". També va denunciar Richard Thurnwald, a qui va acusar de falta de lleialtat a l'estat nazi per la seva pertinença a l'escola funcionalista d'etnologia. El posterior intercanvi de cops entre Krickeberg, Thurnwald i el seu alumne Wilhelm E. Mühlmann (que també professava la ideologia nacionalsocialista) es caracteritza per Klaus Timm com el "capítol més fosc de la ciència etnològica alemanya".[3]

Després de la Segona Guerra Mundial, Krickeberg es va convertir en director del Museu Etnològic el 1945, succeint al destituït Otto Kümmel. El seu edifici principal a Kreuzberg va ser molt danyat durant la guerra i part de les col·leccions van ser destruïdes. A la nova ubicació de Dahlem, Krickeberg va liderar la reorganització de les col·leccions americanes. La seva posició de professor a la universitat també es va renovar el 1946. Després de jubilar-se el 1954, va continuar la seva activitat investigadora i editorial. Va ser membre de la Societat de Berlín per a Antropologia, Etnologia i Prehistòria i va rebre la seva Placa Rudolf Virchow el 1955.

Obra

  • Georg Buschan (ed.): Etnologia il·lustrada. Strecker & Schröder, Stuttgart 1910. (Aportacions de Walter Krickeberg (pobles indígenes americans), Georg Buschan (Austràlia), W. Volz i A. Byhan (Àsia) i Felix von Luschan (Àfrica)).
  • (Georg Buschan) Etnologia il·lustrada en dos volums. Volum I. Etnologia comparada: Amèrica – Àfrica. Pel Dr. Richard Lasch, Dr. Walter Krickeberg, Dr. Artur Haberlandt. 2a edició completament revisada i substancialment ampliada, Strecker i Schröder, Stuttgart 1922.
  • Contes de fades indis d'Amèrica del Nord. Diederichs, Jena 1924
  • Contes de fades dels asteques i inca-peruans, maies i muiscas. Diederichs, Jena 1928
  • Hugo A. Bernatzik (ed.): La gran etnologia. Volum 3: Austràlia, Amèrica. editar. per Herbert Tischner, Walter Krickeberg, Hugo Adolf Bernatzik. Institut Bibliogràfic, Leipzig 1939
  • Escultura rupestre i petroglifs entre els pobles civilitzats de l'Amèrica antiga amb especial referència a Mèxic. 2 volums, Palmen-Verlag vorm. Reimer, Berlín 1949–1969
    • Volum 1 1. Els països andins. 2. Els temples de roca a Mèxic (1949)
    • Volum 2 Pintures rupestres de Mèxic: com a monuments històrics, religiosos i artístics (1969)
  • Monuments d'Amèrica Central. 1950
  • Ethnographica més antiga d'Amèrica del Nord al Museu d'Etnologia de Berlín. Reimer, Berlín 1954
  • Antigues cultures mexicanes. Safari-Verlag, Berlín 1956
  • (juntament amb Hermann Trimborn; Werner Müller i Otto Zerries): Les religions de l'Amèrica antiga. Kohlhammer, Stuttgart 1961 (Les religions de la humanitat, volum 7; Contingut: The People Religions of America Civilized, Walter Kricke Mesberg Maya).-- Hermann Trimborn: Les religions dels pobles del sud d'Amèrica Central i de la regió nord i central andina (Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia).-- Werner Müller: Les religions dels pobles indis d'Amèrica del Nord.-- Otto Zerries: Les religions dels pobles indígenes d'Amèrica del Sud i les Índies Occidentals.)

Referències

  1. ↑ Louis Lange (Hrsg.): Kyffhäuser-Verband der Vereine Deutscher Studenten. Anschriftenbuch 1931. Berlin 1931, S. 122.
  2. ↑ Ernst Klee: Das Kulturlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. S. Fischer, Frankfurt am Main 2007, ISBN 978-3-10-039326-5, S. 339.
  3. ↑ Cristian Alvarado: Der Fall Krickeberg. Ein Lehrstück zur Ethnologie im Nationalsozialismus. In: Forum Ethnologie im Nationalsozialismus, 9. Oktober 2006.

Bibliografia