Walter Krickeberg
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juny 1885 Brandenburg Oriental |
| Mort | 15 juliol 1962 Berlín (Alemanya) |
| Director de museu | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Etnologia, estudis americans i museologia |
| Ocupació | arqueòleg, etnòleg, americanista |
| Membre de | |
Walter Krickeberg (Brandenburg Oriental i Świebodzice, 27 de juny de 1885 - Berlín, 15 de juliol de 1962) va ser un (antic) americanista i etnòleg alemany. El seu treball es va centrar en les cultures i religions indígenes nord-americanes i meso americanes i els estudis antics americans. De 1945 a 1954 va ser director del Museu d'Etnologia de Berlín.
Biografia
Fill de l'escriptora Elisabeth Krickeberg (de soltera Lesske) i de l'oficinista de correus Conrad Krickeberg es va graduar al "Prinz-Heinrich-Gymnasium" de Berlín l'any 1903. Després va estudiar dret, després geografia, arqueologia, història antiga, llengües americanes i etnologia. Els seus professors acadèmics van ser Eduard Seler, Paul Ehrenreich, Eduard Meyer, Karl von den Steinen, Konrad Theodor Preuss i Leo Frobenius. Durant els seus estudis es va convertir en membre de l'Associació d'Estudiants Alemanys (VDSt) de Berlín a l'Associació Kyffhäuser.[1]
El 1906 va començar a treballar com a voluntari al Museu Reial d'Etnologia de Berlín, i l'any següent va ser contractat com a ajudant d'investigació. Va finalitzar la seva tesi sobre els totonaques el 1915. Tanmateix, a causa de la seva participació a la Primera Guerra Mundial i tres anys com a presoner de guerra francès, només va poder completar el seu doctorat a la Universitat de Leipzig el 1922. El 1924, Krickeberg va esdevenir conservador de la col·lecció americana al Museu Etnogràfic. Com a successor de Konrad Theodor Preuss, va assumir la direcció del departament nord-americà el 1929 i també va rebre el títol de professor. A partir de 1940 va ensenyar a la Universitat de Berlín com a professor honorari d'“Estudis americans” (que en aquella època significava estudis antics americans) i d'etnologia.
Va ser col·laborador de dues obres populars i molt llegides: "Illustrierte Völkerkunde" de Georg Buschan, el volum "America-Afrika" de la segona edició (1922) del qual va dissenyar juntament amb Richard Lasch i Arthur Haberlandt, i Große Völkerkunde de Hugo A. Bernatzik (1939), on va dissenyar el volum Australia-America juntament amb Herbert Tizikschner i Bernatzik.
Es va donar a conèixer a un públic més ampli a través de les seves col·leccions de Contes de fades natives americanes d'Amèrica del Nord (1924) i Contes de fades dels asteques i incas peruans, maya i muisca (1928) a la sèrie The Fairy Tales of World Literature editada per Friedrich von der Leyen.
Durant l'era nazi, Krickeberg va ser coeditor del Journal of Racial Studies.[2] En una revisió del llibre de text d'etnologia editat per Konrad Theodor Preuß, va atacar el seu col·lega Leonhard Adam d'una manera antisemita i va descriure Bronislaw Malinowski com un "oponent obert de l'Alemanya nacionalsocialista actual". També va denunciar Richard Thurnwald, a qui va acusar de falta de lleialtat a l'estat nazi per la seva pertinença a l'escola funcionalista d'etnologia. El posterior intercanvi de cops entre Krickeberg, Thurnwald i el seu alumne Wilhelm E. Mühlmann (que també professava la ideologia nacionalsocialista) es caracteritza per Klaus Timm com el "capítol més fosc de la ciència etnològica alemanya".[3]
Després de la Segona Guerra Mundial, Krickeberg es va convertir en director del Museu Etnològic el 1945, succeint al destituït Otto Kümmel. El seu edifici principal a Kreuzberg va ser molt danyat durant la guerra i part de les col·leccions van ser destruïdes. A la nova ubicació de Dahlem, Krickeberg va liderar la reorganització de les col·leccions americanes. La seva posició de professor a la universitat també es va renovar el 1946. Després de jubilar-se el 1954, va continuar la seva activitat investigadora i editorial. Va ser membre de la Societat de Berlín per a Antropologia, Etnologia i Prehistòria i va rebre la seva Placa Rudolf Virchow el 1955.
Obra
- Georg Buschan (ed.): Etnologia il·lustrada. Strecker & Schröder, Stuttgart 1910. (Aportacions de Walter Krickeberg (pobles indígenes americans), Georg Buschan (Austràlia), W. Volz i A. Byhan (Àsia) i Felix von Luschan (Àfrica)).
- (Georg Buschan) Etnologia il·lustrada en dos volums. Volum I. Etnologia comparada: Amèrica – Àfrica. Pel Dr. Richard Lasch, Dr. Walter Krickeberg, Dr. Artur Haberlandt. 2a edició completament revisada i substancialment ampliada, Strecker i Schröder, Stuttgart 1922.
- Contes de fades indis d'Amèrica del Nord. Diederichs, Jena 1924
- Contes de fades dels asteques i inca-peruans, maies i muiscas. Diederichs, Jena 1928
- Hugo A. Bernatzik (ed.): La gran etnologia. Volum 3: Austràlia, Amèrica. editar. per Herbert Tischner, Walter Krickeberg, Hugo Adolf Bernatzik. Institut Bibliogràfic, Leipzig 1939
- Escultura rupestre i petroglifs entre els pobles civilitzats de l'Amèrica antiga amb especial referència a Mèxic. 2 volums, Palmen-Verlag vorm. Reimer, Berlín 1949–1969
- Volum 1 1. Els països andins. 2. Els temples de roca a Mèxic (1949)
- Volum 2 Pintures rupestres de Mèxic: com a monuments històrics, religiosos i artístics (1969)
- Monuments d'Amèrica Central. 1950
- Ethnographica més antiga d'Amèrica del Nord al Museu d'Etnologia de Berlín. Reimer, Berlín 1954
- Antigues cultures mexicanes. Safari-Verlag, Berlín 1956
- (juntament amb Hermann Trimborn; Werner Müller i Otto Zerries): Les religions de l'Amèrica antiga. Kohlhammer, Stuttgart 1961 (Les religions de la humanitat, volum 7; Contingut: The People Religions of America Civilized, Walter Kricke Mesberg Maya).-- Hermann Trimborn: Les religions dels pobles del sud d'Amèrica Central i de la regió nord i central andina (Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia).-- Werner Müller: Les religions dels pobles indis d'Amèrica del Nord.-- Otto Zerries: Les religions dels pobles indígenes d'Amèrica del Sud i les Índies Occidentals.)
Referències
- ↑ Louis Lange (Hrsg.): Kyffhäuser-Verband der Vereine Deutscher Studenten. Anschriftenbuch 1931. Berlin 1931, S. 122.
- ↑ Ernst Klee: Das Kulturlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. S. Fischer, Frankfurt am Main 2007, ISBN 978-3-10-039326-5, S. 339.
- ↑ Cristian Alvarado: Der Fall Krickeberg. Ein Lehrstück zur Ethnologie im Nationalsozialismus. In: Forum Ethnologie im Nationalsozialismus, 9. Oktober 2006.
Bibliografia
- K. Hissink, a: Paideuma. Volum 9, 1961
- [http://www.diss.fu-berlin.de/diss/receive/FUDISS_thesis_000000001759 Norbert Díaz de Arce: Acusacions de plagi i denúncia: investigacions sobre la història dels estudis americans antics a Berlín (1900–1945). Universitat Lliure en línia de Berlín, FU 20005.
- Egon Erwin Kisch: Descobriments a Mèxic, Aufbau-Verlag Berlin 1953, inclòs el capítol Recerca a Mèxic sota els nazis i un epílogo al capítol de Bodo Uhse
- Klaus Zeller. Krickeberg, Walter (en alemany). 13. Berlin: Duncker & Humblot, 1982, p. .; (text complet en línia)