Walter Susskind

Plantilla:Infotaula personaWalter Susskind
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1913 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1980 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Berkeley (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPraga (–1939) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicTxecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrquestra Simfònica de Saint Louis (1968–1975) Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica i microtonalisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosef Suk Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMilton Barnes Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit txecoslovac a l'exili Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI
RCA Victor
Columbia Records
HMV Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEleanor Catherine Warren Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5135364 Spotify: 6zgla7izAy39uJS1BlWCno Apple Music: 695882 Musicbrainz: 0a1f00fa-a3bc-48aa-8af5-5fcb4cfb90ca Discogs: 864672 Allmusic: mn0000370554 Modifica el valor a Wikidata

Walter Susskind (Praga, 1 de maig de 1913 - Berkeley, 25 de març de 1980)[1] va ser un director d'orquestra, professor i pianista britànic d'origen txec. Va començar la seva carrera a Praga natal, i va fugir a Gran Bretanya quan Alemanya va envair la ciutat el 1939. Va treballar durant períodes substancials a Austràlia, Canadà i els Estats Units, com a director i professor.

Biografia

El seu pare era crític musical vienès i la seva mare txeca era professora de piano.[2] Al Conservatori estatal va estudiar amb el compositor Josef Suk, el gendre d'Antonín Dvořák.[2] Més tard, va estudiar direcció d'orquestra amb George Szell,[2] i es va convertir en ajudant de Szell a l'Òpera alemanya de Praga, fent el seu debut com a director d'orquestra amb La traviata;[1] A principis de la seva carrera, era sovint conegut com a HW Süsskind (H per Hans o Hanuš).

Susskind va fugir de Praga el 13 de març de 1939, dos dies abans de la invasió alemanya.[2] Amb l'ajut d'un periodista britànic i funcionaris consulars, va arribar a Gran Bretanya com a refugiat.[2] Va formar el Czech Trio, un conjunt de cambra en què va ser el pianista. Animat per Jan Masaryk, l'ambaixador txec a Londres, el trio va complir molts compromisos.[2]

El 1942 Susskind es va incorporar a la Carl Rosa Opera Company com a director d'orquestra, treballant amb cantants com Heddle Nash i Joan Hammond.[1][2] L'any següent es va casar amb la violoncel·lista britànica Eleanor Catherine Warren."Obituari d'Eleanor Warren",The Daily Telegraph, 10 d'octubre de 2005. Consultat el 6 d'octubre de 2019. El 1944 va fer el seu primer enregistrament per a Walter Legge d'"EMI", dirigint les àries de Liu de Turandot amb Hammond.[2]

Després de la guerra, Susskind es va convertir en un ciutadà britànic i, tot i que va passar gran part de la seva carrera posterior fora de Gran Bretanya, va dir que mai somiaria amb renunciar a la seva ciutadania britànica.[2]

El primer nomenament de Susskind com a director musical va ser a lOrquestra Escocesa, on va servir del 1946 al 1952.[1] Ell i la seva dona es van divorciar el 1953."Obituari d'Eleanor Warren",The Daily Telegraph, 10 d'octubre de 2005. Consultat el 6 d'octubre de 2019. Del 1953 al 1955 va ser el director de lOrquestra Simfònica de Melbourne (llavors coneguda), com lOrquestra Simfònica de Victòria).[1] Després del lliure préstec a Israel i Amèrica del Sud, va ser nomenat per dirigir lOrquestra Simfònica de Toronto (TSO) de 1956 a 1965.[1][2]

El 1960 va fundar la National Youth Orchestra of Canada.[1] Mentre estava al TSO, va ensenyar direcció al "The Royal Conservatory of Music", on entre els seus alumnes hi havia Milton Barnes i Rudy Toth.

Del 1968 al 1975 va ser director de lOrquestra Simfònica de St. Louis amb la qual va realitzar més de 200 enregistraments.[1] Durant els seus set anys de mandat a St. Louis, va ensenyar a través del riu Mississipi a la Universitat del Sud d'Illinois Edwardsville. També va estar estretament relacionat amb el Mississippi River Festival, una sèrie de concerts creuats que es repeteixen anualment a l'aire lliure i que organitza la universitat local.

Susskind va ser assessor artístic de lOrquestra Simfònica de Cincinnati des del 1978 fins a la seva mort el 1980. El 3 de maig de 1971, Susskind va tornar a la New York City Opera per dur a terme l'òpera de Leoš Janáček Věc Makropulos.[3]

Susskind va morir a Berkeley, Califòrnia, a l'edat de 66 anys.[1]

Discografia (selecció)

Les gravacions inclouen:

  • Bartók - Castell de Barbablava, op. 11, Sz.48 (Judith Hellwig; Endre Koréh; Ernö Lorsy); Nova Orquestra Simfònica
  • Bruch - Concert per a violí en sol menor, op. 26 (Yehudi Menuhin, violí; Orquestra Philharmonia)
  • Dvořák - Concert per a violoncel en si menor, op. 104 (Zara Nelsova, violoncel; Orquestra Simfònica de Saint Louis)
  • Dvorak - Concert per a piano en sol menor, op. 33 (Rudolf Firkušný, piano; Saint Louis Symphony Orchestra)
  • Dvorak - Concert per a violí en la menor, op. 53 (Ruggiero Ricci, violí; Saint Louis Symphony Orchestra)
  • Dvorak - Romanç per a violí i orquestra en fa menor, op. 11 (Ruggiero Ricci, violí; Saint Louis Symphony Orchestra)
  • Dvorak - Mazurek per a violí i orquestra en mi menor, op. 49 (Ruggiero Ricci, violí; Saint Louis Symphony Orchestra)
  • Dvorak - Silent Woods (Waldesruhe) per a violoncel i orquestra, op. 68 (Zara Nelsova, violoncel; Orquestra Simfònica de Saint Louis)
  • Dvorak - Rondo en sol menor per a violoncel i orquestra, op. 68 (Zara Nelsova, violoncel; Orquestra Simfònica de Saint Louis)
  • Händel - Messiah (Orquestra Filharmònica de Londres)
  • Holst - The Planets (Saint Louis Symphony Orchestra)
  • Mozart - Motet "Exsultate, jubilate "K. 165 (Elisabeth Schwarzkopf, soprano; Philharmonia Orchestra)
  • Mozart - Concert per a piano no 20, K. 466 (Artur Schnabel, piano; Orquestra Philharmonia)
  • Mozart - Concert per a piano no 24, K. 491 (Artur Schnabel; Orquestra Philharmonia)
  • Mozart - Concert per a piano no 24, K. 491 (Glenn Gould, piano; CBC Symphony Orchestra)
  • Prokofiev - Suite de ballet Chout, Op. 21a (Orquestra Simfònica de Londres)
  • Rachmaninoff - Concert per a piano núm. 3 en re menor, op. 30 (Leonard Pennario, piano; Orquestra Philharmonia)
  • Sibelius - Concert per a violí en re menor, op. 47 (Ginette Neveu, violí; Orquestra Philharmonia)
  • Smetana - Má vlast, Obertura i Danses de la núvia barata (Saint Louis Symphony Orchestra)
  • Richard Strauss - Also sprach Zarathustra (Saint Louis Symphony Orchestra)

Notes

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Bernas, Richardi Ruth B Hilton. "Susskind, Walter",Grove Music Online, Oxford University Press. Consultat el 27 de juny de 2014(cal subscripció obligatòria)
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Walter Susskind",Gramophone, abril de 1972, pàgines 1693–1694
  3. ↑ Freed, Richard (6 d'abril de 1980). "La vida a la música de Walter Susskind". El Washington Post.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.