Westerlund 1

Infotaula objecte astronòmicWesterlund 1
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)O... Modifica el valor a Wikidata
Descobert perBengt Westerlund Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1961 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAltar Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Moviment propi (declinació)−10,01 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−4,5 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 47m 4.0001s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-46° 8' 55.1004'' Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
ESO 277-12 (European Southern Observatory Catalog)
C 1644-457 (Catàleg Caldwell) Modifica el valor a Wikidata

Westerlund 1 (conegut també com a Wd1 o Cúmul de l'Altar) és el supercúmul estel·lar compacte més massiu del Grup Local. Està situat a uns 5 kiloparsecs (16 300 anys llum) de la Terra en direcció a la constel·lació austral de l'Altar. La seva edat s'estima entre 3,5 i 5 milions d'anys.

Descobert el 1961 per Bengt Westerlund, la veritable naturalesa de Westerlund 1 no va poder ser desvetllada fins a 2001 en estar amagat darrere d'un gran núvol de gas i pols. Els únics estels identificats dins d'ell són els més brillants, incloent 6 hipergigants grocs, 3 supergegants vermells, 13 o més estels de Wolf-Rayet, variables lluminoses blaves i 25 o més supergegants OB. Alguns d'aquests joves estels tenen una massa entorn de 40 masses solars i una lluminositat un milió de vegades major que la lluminositat solar. S'estima que la massa de Westerlund 1 és d'almenys 100 000 masses solars, estant tots els seus estels localitzats en una regió de menys de 6 anys llum de diàmetre. Si el Sol estiguera situat al centre d'aquest cúmul, el nostre cel nocturn estaria esquitxat de centenars d'estels tan brillants com la lluna plena.

A més d'albergar alguns dels estels més massius i menys compreses de la Via Làctia, Westerlund 1 és un anàleg als supercúmuls estel·lars (SSC) extragaláctics. El seu estudi pot ajudar els astrònoms a determinar el que ocorre en aquestes grans regions de formació estel·lar, ja que està unes mil vegades més a prop que qualsevol altre supercúmul estel·lar conegut.

Referències

Altres referències

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.