Widad Qamari

Plantilla:Infotaula personaWidad Qamari
Biografia
Naixement1939 Modifica el valor a Wikidata
Jerusalem (Mandat Britànic de Palestina) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 2022 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Amman (Jordània) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista política Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment dels Nacionalistes Àrabs
Front Popular per a l'Alliberament de Palestina Modifica el valor a Wikidata
Membre de

IMDB: nm16780422 TMDB (persona): 3046816 FilmAffinity (persona): 627308700 Modifica el valor a Wikidata

Widad Qamari (àrab: وداد قمري, Widād Qamarī) (Jerusalem, Mandat Britànic de Palestina, 1939 - Amman, 30 de juny de 2022) va ser una activista política palestina, militant del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) i la Unió General de Dones Palestines (UGDP). La seva trajectòria, marcada per l'exili, la lluita clandestina i el feminisme, la va convertir en una figura inspiradora per a moltes generacions d'activistes.[1]

Trajectòria

Nascuda en una família palestina nativa de la ciutat de Jerusalem,[1][2] va començar a treballar en escoles de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA).[1][2] Va ser una de les primeres dones activistes del Moviment dels Nacionalistes Àrabs (MNA) i cofundadora de la Unió General de Dones Palestines (UGDP), promovent moviments polítics entre dones i estudiants a les escoles on treballava.[2]

Pel seu activisme va ser perseguida i arrestada el 1966.[1][2] Després de la Guerra dels Sis Dies, les autoritats israelianes la van vincular amb els militants palestins als qui havia subministrat armes, i van emetre una ordre de deportació en contra seva. En resposta, va fugir a la frontera amb Jordània i, més tard, se la va considerar una de les fundadores del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP).[1][2] El seu treball a l'organització va incloure moltes de les missions de Wadi Haddad, així com la fugida de presó del secretari general George Habash.[1]

L'SHMS News Agency va assenyalar que era coneguda «per tots els combatents de totes les faccions com a posseïdora d'una puresa revolucionària i una gran capacitat per a l'acció encoberta i la preparació per a la lluita armada dins dels territoris ocupats, des del començament mateix de la seva resistència».[2] El Portal de Refugiats Palestins va qualificar la seva «lluita [...] una inspiració per a moltes dones palestines de la seva generació i de les generacions posteriors en el Front Popular».[3] La seva autobiografia també va inspirar la novel·la de Ghassan Kanafani, Barquq Naysan (1972).[1][2]

El 1982, les autoritats saudites la van arrestar per les seves connexions amb el FPAP.[3] El 1986, després de sortir de la presó i mudar-se a Damasc, va esdevenir una de les primeres integrants de la Unió de Comitès de Dones Palestines.[3] Posteriorment, va tornar a Palestina, on va treballar com a bibliotecària al Centre de Recerca de Palestina.[2] Tanmateix, el 1990 va tornar a Jordània.[2] Malgrat la seva reticència inicial a parlar sobre la seva experiència en el moviment, fins i tot amb els mitjans de comunicació, el 2007 va acceptar aparèixer a la pel·lícula documental Tell Your Tale, Little Bird.[1] L'obra, dirigida per la directora Arab Loutfi, narra les experiències de set combatents àrabs, com ara Leila Khaled, Amina Dahbour o Theresa Halsa. A nivell d'amistats va ser pròxima a l'esposa de George Habash, Hilda.[2]

Va morir el 30 de juny de 2022 a Amman, a l'edat de 83 anys, per causes naturals.[2]

Referències