William Woolsey Johnson
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 juny 1841 Owego (Nova York) | ||
| Mort | 14 maig 1927 Baltimore (Maryland) | ||
| Sepultura | Cementiri de Woodlawn 39° 19′ 32″ N, 76° 43′ 35″ O / 39.32542°N,76.72642°O | ||
| Formació | Universitat Yale (1858–1862) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques i càlcul diferencial | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat Johns Hopkins (1921–) Acadèmia Naval dels Estats Units (1881–1921) St. John's College, Annapolis (1872–1881) Kenyon College (1870–1872) Acadèmia Naval dels Estats Units (1864–1870) US Nautical Almanac Office (1862–1864) | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Grau militar | comodor | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Susannah Leverett Batcheller | ||
| Pares | Charles Frederick Johnson | ||
| Germans | Charles Frederick Johnson | ||
| Parents | Theodore Dwight Woolsey, oncle | ||
William Woolsey Johnson (Owego, 23 de juny de 1841 - Baltimore, 14 de maig de 1927) o, simplement, William Johnson, va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i obra
Johnson, fill d'un granger del comtat de Tioga (Nova York), va estudiar a la Universitat Yale en la qual es va graduar el 1862. Després de dos anys treballant a l'oficina del Almanac Nàutic a Cambridge (Massachusetts), va començar la seva carrera acadèmica com a professor ajudant a l'Acadèmia Naval a Newport (Rhode Island), transferida aviat a Annapolis (Maryland), des del 1864 fins al 1869. El 1870 va ser nomenat professor de matemàtiques del Kenyon College (Ohio)[1] i des del 1872 ho va ser del Saint John's College d'Annapolis.[2] El 1881 va retornar a l'Acadèmia Naval com a professor titular, en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1921. Després de jubilar-se encara va donar algunes classes a la universitat Johns Hopkins.
Va ser un dels cinc membres del Consell de l'American Mathematical Society en el període 1892-1893[3] i va ser un dels impulsors del naixement del butlletí de la Societat[4] i un dels seus primers contribuents més notables.
Johnson és recordat, sobre tot, pels seus llibres de text de càlcul diferencial basats en les diferències relatives.[5]També és conegut per haver estat el primer en demostrar les condicions de resolubilitat del joc del 15.[6]
Referències
- ↑ Dwight, 1874, p. 260.
- ↑ Dwight, 1874, p. 298.
- ↑ Austin, Barry i Berman, 2010, p. 145.
- ↑ Fiske, 2000, p. 5.
- ↑ Austin, Barry i Berman, 2010, p. 144.
- ↑ Hendrixson, 2011, p. 6.
Bibliografia
- Austin, Bill; Barry, Don; Berman, David. «The Lengthening Shadow: The Story of Related Rates». A: Caren L. Diefenderfer, Roger B. Nelsen (eds.). The Calculus Collection: A Resource for AP and Beyond (en anglès). Mathematical Association of America, 2010, p. 139-148. ISBN 978-0-88385-761-8.
- Dwight, Benjamin Woodbridge. The History of the Descendants of John Dwight of Dedham, Mass (en anglès). John F. Trow & Son, 1874, p. 198.
- Fiske, Thomas Scott «Mathematical progress in America» (en anglès). Bulletin of the AMS, Vol. 37, Num. 1, 2000, p. 3-8. DOI: 10.1090/S0273-0979-99-00799-5. ISSN: 0273-0979.
- Hendrixson, Lisa Rose «Variations of the 15 Puzzle» (en anglès). Ohio Link. Kent State University, 2011, p. 1-24.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Woolsey Johnson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Guide to the William Woolsey Johnson Papers MS 954» (en anglès). Yale University, 2008. [Consulta: 22 setembre 2017].
