Wolfgang Fischer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 desembre 1888 Siedlisko (Polònia) (en) |
| Mort | 1r febrer 1943 Línia Mareth |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial |
| Activitat | 1910 |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Exèrcit Imperial Alemany |
| Branca militar | Heer |
| Grau militar | General der Panzertruppe |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
Wolfgang Fischer (11 de desembre de 1888 - 1 de febrer de 1943) va ser un oficial militar de carrera alemany que va servir a l'exèrcit alemany des de 1910 fins a la seva mort. Com a Generalleutnant de la Wehrmacht de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, va morir l'1 de febrer de 1943 a l'oest de Kairouan, a Tunísia, quan el seu cotxe d'estat major va entrar en un petit camp de mines italià[1] marcat per filferro espinós i va xocar contra una mina terrestre. Va perdre el braç esquerre i les dues cames a l'explosió. Va morir dessagnat mentre escrivia una carta de comiat a la seva dona.[2]
Biografia
Primers anys i Primera Guerra Mundial
Fischer va néixer el 1888 a Carolath, a Silèsia (avui, Siedlisko, a Polònia). Va començar la seva carrera militar a l'Exèrcit Reial Prussià unint-se al 154è Regiment d'Infanteria (5è de la Baixa Silèsia) amb el rang de Fahnenjunker el 18 de març de 1910. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, va ser transferit al 7è Regiment d'Infanteria de Landwehr com a cap de secció. Més tard va ser nomenat ajudant de la 3a Divisió de Landwehr a finals de 1915. Va ocupar el mateix càrrec a la 22a Brigada d'Infanteria de Landwehr a la tardor de 1917, servint al front occidental. Va romandre en aquest càrrec fins al final de la guerra, assolint el rang de Hauptmann.[3]
Període d'entreguerres
Fischer es va unir a un batalló de voluntaris del Freikorps durant la Revolució Alemanya de 1918-1919. Va ser acceptat al Reichswehr de la postguerra el 1919 i va ser assignat al 3r Regiment d'Infanteria (Prussià) a Deutsch Eylau (actualment Iława, Polònia) del 1920 al 1929. Entre el 1929 i el 1934, va ser comandant de companyia al 6è Regiment d'Infanteria a Lübeck. Va ascendir a comandant de batalló al 46è Regiment d'Infanteria des de l'octubre de 1934 fins al setembre de 1937, quan va ser adscrit a l'estat major del 69è Regiment d'Infanteria.[3] Com a Oberst, Fischer va ser nomenat comandant del regiment el 4 de febrer de 1938 durant l'afer Blomberg-Fritsch.[4]
Segona Guerra Mundial
Fischer va comandar el 69è Regiment d'Infanteria fins a l'octubre de 1939, durant la invasió de Polònia. Nomenat comandant de la 10a Brigada de Fusellers de la 10a Divisió Panzer des de l'octubre de 1939 fins a l'agost de 1941. Participant de la campanya de França, es va distingir en les batalles prop de Sedan i durant l'ofensiva al Canal de la Mànega. Per l'actuació de la seva brigada durant la campanya, Fischer va ser guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 3 de juny de 1940. Després del final de les hostilitats a França, la seva brigada va romandre com a força d'ocupació. Amb l'inici de la campanya Oriental, la brigada de Fischer, com a part de la 10a Divisió Panzer amb el Grup d'Exèrcits Centre, va avançar via Dęblin, el Buh, Slonim i Iélnia, on inicialment va haver de ser reposada després de patir pèrdues. Aquí, va ser ascendit a Generalmajor l'1 d'agost de 1941 i, el 2 d'agost, Fischer va ser nomenat comandant de la divisió. Sota el comandament de Fischer, la divisió va participar en les posteriors batalles bessones de Viazma i Briansk, així com en l'avanç sobre Moscou. Després del fracàs de l'ofensiva, la divisió es va retirar a la zona metropolitana de Gjatsk. L'1 de novembre de 1942 va se promogut a Generalleutnant.[3]
El maig de 1942, la divisió de Fischer va ser transferida a França. Participant en l'ocupació del sud de França. Després del descans i el reabasteïment, la divisió de Fischer va ser transferida a Tunísia el desembre de 1942.[5] El 9 de desembre de 1942, Fischer va ser guardonat amb les Fulles de Roure de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro pel seu comandament de la divisió. Al front africà, la divisió de Fischer va participar en l'avanç de Rommel i les posteriors batalles defensives com a part del 5è Exèrcit Panzer. Durant una missió de reconeixement prop de la Línia Mareth l'1 de febrer de 1943, el seu vehicle va explotar en un camp de mines italià mal senyalitzat. Fischer, que va perdre el braç esquerre i les dues cames, i el conductor van morir. Va ser ascendit pòstumament al rang de General der Panzertruppe.[6]
A la cultura popular
A la pel·lícula Valkyrie del 2008 , Fischer és interpretat per Bernard Hill. La pel•lícula el mostra mort en un bombardeig de la Royal Air Force en lloc de ser morir per l'explosió d'una mina terrestre.
Dates de promoció
Fahnenjunker - 18 de març de 1910
Fähnrich - 20 de desembre de 1910
Leutnant - 18 d'agost de 1911
Oberleutnant – 18 d'agost de 1914
Hauptman - 20 de setembre de 1918
Major – 1 de febrer de 1932
Oberstleutnant – 1 d'octubre de 1934
Oberst - 1 d'agost de 1937
Generalmajor – 1 d'agost de 1941
Generalleutnant – 1 de novembre de 1942
General der Panzertruppen – 1 d'abril de 1943; pòstumament
Condecoracions
Creu de Ferro 1914 de 1a Classe [7]
Creu de Ferro 1914 de 2a Classe
Creu Hanseàtica d'Hamburg [7]
Creu de Frederic-August de 1a i 2a classes [7]
Creu Austro-Hongaresa de 3a Classe del Mèrit Militar amb insígnia de guerra[7]
Creu d'Honor dels Combatents del Front[3]
Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe
Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (17 de setembre de 1939)[8]
Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (4 de setembre de 1939)
Insígnia de Combat de Tancs [3]
Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 [3]
Insígnia de Ferits 1939 en Or [3]
Creu Alemanya en Or (22 d'abril de 1942) com Generalmajor i comandant de la 10 Divisió Panzer[9]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure:
Creu de Cavaller: (3 de juny de 1940) com Oberst i comandant de la 10 Brigada de Fusellers[10]
Fulles de Roure: (9 de desembre de 1942) com Generalleutnant i comandant de la 10a Divisió Panzer[10]
Referències
- ↑ D'Adamo, Cristiano. Abschnitt Benigni - A biography of the Bersagliere General Arturo Benigni. 1st. Napa, California: IS Advisory Group, 2025, p. 191. ISBN 979-8-218-71378-2.
- ↑ Mitcham, Samuel W. The Panzer Legions: A Guide to the German Army Tank Divisions of World War II and Their Commanders. Stackpole Books, 2006, p. 105. ISBN 0-8117-3353-X.
- 1 2 3 4 5 6 7 Webb, 2024, p. 232.
- ↑ Rowman & Littlefield. Hitler's Commanders, 2012, p. 172-173. ISBN 978-1-4422-1152-0.
- ↑ Janusz Piekalkwicz: Der Zweite Weltkrieg. Weltbild Verlag, 1993, ISBN 3-89350-544-X, S. 836
- ↑ Mitcham, Samuel W. The Panzer Legions: A Guide to the German Army Tank Divisions of World War II and Their Commanders. Stackpole Books, 2006, p. 105. ISBN 0-8117-3353-X.
- 1 2 3 4 Reichswehrministerium (Ed.): Rangliste des Deutschen Reichsheeres. E.S. Mittler & Sohn, Berlin: 1928, p. 139.
- ↑ Thomas, 1997, p. 167.
- ↑ Patzwall i Scherzer, 2001, p. 116.
- 1 2 Scherzer, 2007, p. 310.
Bibliografia
- Patzwall, Klaus D.; Scherzer, Veit. Das Deutsche Kreuz 1941 – 1945 Geschichte und Inhaber Band II (en alemany). Norderstedt, Germany: Verlag Klaus D. Patzwall, 2001. ISBN 978-3-931533-45-8.
- Scherzer, Veit. Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en alemany). Jena, Germany: Scherzers Militaer-Verlag, 2007. ISBN 978-3-938845-17-2.
- Thomas, Franz. Die Eichenlaubträger 1939–1945 Band 1: A–K (en alemany). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag, 1997. ISBN 978-3-7648-2299-6.
- Webb, James Jack. Generals and Admirals of the Third Reich: For Country or Fuehrer. 2: H–O. Havertown, PA: Casemate Publishers, 2024. ISBN 978-1-952-71517-4.
Enllaços externs
- Fischer, Wolfgang a Lexikon der Wehrmacht. (alemany)
