Xenops
![]() Xenop estriat | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Xenops Illiger, 1811 Xenops |
Xenops és un gènere d'ocells de la família dels furnàrids (Furnariidae) que agrupa espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), les àrees de distribució de les quals es troben des del sud de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud, fins al nord d'Argentina.[1]
Descripció
Les espècies d'aquest gènere són petits furnàrids arborícoles, que fan entre 11,5 i 12,5 cm de longitud, trobats àmpliament en selves humides i muntanes de baixa altitud. Es caracteritzen pel bec curt, comprimit lateralment i amb la mandíbula superior corbada cap amunt, i que presenten una estria malar platejada. Diferent d'altres furnàrids, els nius són petits forats excavats en fusta tova podrida.[2]
Taxonomia i etimologia
El grup de subespècies X. minutus genibarbis és considerat com a espècie separada de X. minutus pel Manual dels Ocells del Món[3] i Birdlife International,[4] i més recentment pel Congrés Ornitològic Internacional (IOC),[5] amb base en diferències de plomatge i de vocalització, i amb suport d'estudis genètico-moleculars de Harvey & Brumfield (2015).[6]
Alguns autors, en el passat, van incloure el gènere Heliobletus en Xenops; no obstant això, les dades genètiques indiquen que els dos gèneres es troben en braços separats de Furnariidae.[7][8] Derryberry et al. (2011) van trobar que Xenops està agermanat amb els veritables Philydor.[9]
L'espècie Microxenops milleri va ser inclosa en el present gènere durant molt de temps, però els estudis genètics indiquen que és més propera als gèneres Pygarrhichas i Ochetorhynchus, i basal a tots dos,[8][9] pel que va ser retornat al seu gènere monotípic original, el que va ser reconegut en la Proposta N° 486 del Comitè de Classificació de Sud-amèrica.[10]
La classificació del Manual del Ocells del Món col·loca el present gènere juntament amb el xenop gros (Megaxenops parnaguae) en una tribu pròpia Xenopini (Bonaparte, 1854)[11] que, segons alguns estudis recents, pertany a la subfamília Dendrocolaptinae,[12] mentre que altres han trobat que formen part dels forners “tradicionals”.[8]
L'estudi més recent fet per Ohlson et al. (2013) proposa que Xenops sigui considerat en una família separada Xenopidae (Bonaparte, 1854); però això no ha estat encara adoptat per les principals classificacions.[13]
El nom genèric Xenops es compon de les paraules del grec antic «ξενος xenos» que significa “estrany”, i «ωψ ōps, ωπος ōpos» que significa “cara” (en referència al bec).[14]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 5 espècies:[5]
- xenop esmolat - (Xenops tenuirostris).
- Xenops mexicanus.
- xenop senzill - (Xenops genibarbis).
- xenop gorjablanc - (Xenops minutus).
- xenop estriat - (Xenops rutilans).
Referències
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 24 febrer 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 300-301, làmines 10(13-14). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Decker, Sara; Boesman, Peter F. D. «Amazonian Plain-Xenops (Xenops genibarbis), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2024. DOI: 10.2173/bow.plaxen3.01species_shared.bow.project_name. ISSN: 2771-3105.
- ↑ «Plain Xenops Xenops Genibarbis Species» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 24 febrer 2025].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17 agost 2024. [Consulta: 24 febrer 2025].
- ↑ Harvey, Michael G.; Brumfield, Robb T. «Genomic variation in a widespread Neotropical bird (Xenops minutus) reveals divergence, population expansion, and gene flow» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 83, 2-2015, p. 305–316. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.10.023.
- ↑ Irestedt, Martin; Fjeldså, Jon; Ericson, Per G. P. «Evolution of the ovenbird‐woodcreeper assemblage (Aves: Furnariidae) ‐ major shifts in nest architecture and adaptive radiation» (en anglès). Journal of Avian Biology, 37, 3, 5-2006, p. 260–272. DOI: 10.1111/j.2006.0908-8857.03612.x. ISSN: 0908-8857.
- 1 2 3 Moyle, Robert G.; Chesser, R. Terry; Brumfield, Robb T.; Tello, Jose G.; Marchese, Daniel J. «Phylogeny and phylogenetic classification of the antbirds, ovenbirds, woodcreepers, and allies (Aves: Passeriformes: infraorder Furnariides)» (en anglès). Cladistics, 25, 4, 8-2009, p. 386-405. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00259.x. ISSN: 0748-3007.
- 1 2 Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «LINEAGE DIVERSIFICATION AND MORPHOLOGICAL EVOLUTION IN A LARGE-SCALE CONTINENTAL RADIATION: THE NEOTROPICAL OVENBIRDS AND WOODCREEPERS (AVES: FURNARIIDAE): DIVERSIFICATION OF A CONTINENTAL RADIATION» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
- ↑ «Proposal (486): Restore the genus Microxenops for Xenops milleri». South American Classification Committee, 01-06-2011. [Consulta: 24 febrer 2025].
- ↑ «Family Furnariidae (Ovenbirds)». Handbook of the Birds of the World – Alive. [Consulta: 24 febrer 2025].
- ↑ Fjeldså, Jon; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P. «Molecular data reveal some major adaptational shifts in the early evolution of the most diverse avian family, the Furnariidae» (en anglès). Journal of Ornithology, 146, 1, 1-2005, p. 1-13. DOI: 10.1007/s10336-004-0054-5. ISSN: 2193-7192.
- ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 410. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 24 febrer 2025].
