Archerita
![]() Bifosfamita (marró) amb cristalls d'archerita (blanc) | |
| Fórmula química | (K,NH₄)(H₂PO₄) |
| Localitat tipus | cova Petrogale, Madura Roadhouse, Dundas Shire, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AD.15 |
| Dana | 37.1.4.2 |
| Heys | 19.1.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,451Å; c = 6,974Å; |
| Grup puntual | 4 2m - escalenohedral |
| Grup espacial | space group I-42d (en) |
| Color | blanc |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Lluïssor | subvítria, cerosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,23 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,511 a 1,513 nε = 1,468 a 1,470 |
| Birefringència | δ = 0,043 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-008 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Aht |
| Referències | [1] |
L'archerita és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre aquest nom l'any 1977 per Michael Archer (1945-), professor de biologia a la Universitat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia.
Característiques
L'archerita és un fosfat de fórmula química (K,NH₄)(H₂PO₄). Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2. És isostructural amb la bifosfamita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'archerita pertany a «08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoïta, monetita, weilita, švenekita, bifosfamita, fosfamita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), xenotima-(Y), pretulita, xenotima-(Yb), wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monacita-(Ce), monacita-(La), monacita-(Nd), rooseveltita, cheralita, monacita-(Sm), tetrarooseveltita, chursinita i clinobisvanita.
Formació i jaciments
Es troba en forma de crosta com a component a les parets i a les estalactites de les coves amb dipòsits de guano dels ratpenats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bifosfamita, aftitalita, halita, syngenita, estercorita, oxammita, weddel·lita, whitlockita, guanina, newberyita, calcita o mundrabil·laïta.. Va ser descoberta l'any 1977 a la cova Petrogale, a Madura Roadhouse (Austràlia Occidental, Austràlia). També se n'ha trobat a altres coves australianes, així com en coves de les Bahames, Namíbia i Aràbia Saudí.
