Xoixons orientals
![]() Cap Washakie | |
| Tipus | ètnia i tribu reconeguda federalment |
|---|---|
| Llengua | Xoixon,[1] Anglès |
| Religió | Native American Church, religió tradicional tribal, Mormonisme, Sun Dance[2] |
| Part de | Xoixon |
| Grups relacionats | altres xoixons. |
| Geografia | |
| Estat | Estats Units |
| Regions amb poblacions significatives | |
| EUA ( | |
| Lloc web | easternshoshone.org |
Els xoixons orientals són una fracció dels xoixons, una de les tribus de la Gran Conca que principalment vivien a Wyoming i al límit nord-oest de Utah. Vivien a les muntanyes Rocoses quan foren visitats el 1805 per l'expedició de Lewis i Clark i adoptaren el cavall i la Cultura de les grans planúries americanes.[3]
Els xoixons orientals actualment es troben principalment assentats a la reserva índia Wind River a Wyoming, després que el seu cap Washakie signés el tractat de Fort Bridger en 1868.[4]
Idioma
Els xoixons orientals parlen el xoixon, una llengua numic central de la família lingüística uto-asteca. És parlat a la reserva índia Wind River.[1]
Bandes
Les bandes dels xoixons rebien el seu nom o bé per la seva llar geogràfica o per la seva font primària d'alimentació.
Comunitats i tribus contemporànies
- Banda nord-oest de la Nació Xoixon de Utah (Washakie)
- Tribu Xoixon de la reserva índia Wind River, Wyoming
- Fort Washakie[4]
- Wind River, Wyoming[4]
- Crowheart[4]
Notables xoixons orientals
- Washakie (c. 1798–1900), cabdill i diplomàtic
Referències
Bibliografia
- Shimkin, Demitri B. "Eastern Shoshone." Warren L. d'Azevedo, volume editor. Handbook of North American Indians: Great Basin, Volume 11. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1986: 308–335. ISBN 978-0-16-004581-3
