Y Sagittarii

Y Sagittarii
Tipus	variable cefeida clàssica, font d'infrarojos i font propera a infrarojos
Tipus espectral (estel)	F8II
Constel·lació	Sagitari
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	0,488 kpc
Magnitud aparent (V)	5,75 (banda V)
Temperatura efectiva	5.605 K; 5.733 K
Paral·laxi	2,64 mas
Moviment propi	−3,14 km/s
Moviment propi (declinació)	−8,034 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−3,19 mas/a
Velocitat de rotació estel·lar	18 km/s
Velocitat radial	−3,14 km/s
Gravetat superficial equatorial	45 cm/s²
Ascensió recta (α)	18h 21m 22.9864s
Declinació (δ)	-19° 8' 23.9982''
Metal·licitat	0,04; 0,11
Edat estimada	330 milions d'anys
Catàlegs astronòmics
	HD 168608 (Catàleg Henry Draper); HIP 89968 (Catàleg Hipparcos); HR 6863 (Catàleg d'Estrelles Brillants); IRAS 18184-1853 (IRAS); SAO 161376 (Catàleg SAO); 2MASS J18212299-1851360 (2MASS); GSC 06273-00200 (GSC); PLX 4210 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques); AAVSO 1815-18 (AAVSO); BD-18 4926 (Bonner Durchmusterung); GC 25038 (Catàleg General de Boss); GCRV 10820 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities); HIC 89968 (Hipparcos Input Catalogue); PPM 234421 (Catàleg d'estrelles PPM); ROT 2588 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels); TD1 22196 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1); TYC 6273-200-1 (Catàleg Tycho); Y Sgr (Catàleg General d'Estrelles Variables); YZ 108 7642 (YZ); uvby98 100168608 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ); PLX 4210.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques); uvby98 100168608 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ); WEB 15367 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue); Gaia DR2 4096107909387492992 (Gaia Data Release 2)

Y Sagittarii' (Y Sgr / HD 168608 / HR 6863) és un estel variable a la constel·lació del Sagitari.^[1] És una variable cefeida de magnitud aparent mitjana +5,77, la tercera més brillant en aquesta constel·lació després d'X Sagittarii i W Sagittarii. La mesura de la seva paral·laxi mitjançant el Telescopi Espacial Hubble situa a Y Sagittarii a 1.530 anys llum de distància del sistema solar.^[2]

La lluentor d'Y Sagittarii oscil·la entre una magnitud aparent de +5,25 a +6,24 en un període de 5,7736 dies. De tipus espectral mitjà F8II, la seva temperatura efectiva és de 5.370 K. Té un radi 50 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 16 km/s.^[1]^[3]^[4] Posseeix una massa estimada 6 vegades major que la del Sol.^[3] El seu contingut metàl·lic és similar al solar, amb un índex de metal·licitat [Fe/H] = +0,05.^[5] En d'altres metalls avaluats, mostren certa sobreabundància de coure, zinc, itri i sodi; el nivell d'aquest últim element és gairebé el doble que en el Sol ([Na/H] = +0,27).^[6]

Existeix evidència que Y Sagittarii pot constituir un estel binari espectroscòpic. S'ha suggerit un període orbital per al sistema de l'ordre de 10.000 - 12.000 dies; no obstant això, posteriors estudis que assumeixen una excentricitat zero per a l'òrbita, no han pogut trobar una solució orbital convincent.^[7]^[5]

Vegeu també

Llista d'estrelles variables

Referències

1 2 «Y Sagittarii» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 maig 2021].
↑ Benedict, G. Fritz; McArthur, Barbara E.; Feast, Michael W.; Barnes, Thomas G.; Harrison, Thomas E.; Patterson, Richard J.; Menzies, John W.; Bean, Jacob L.; Freedman, Wendy L. «Hubble Space Telescope Fine Guidance Sensor Parallaxes of Galactic Cepheid Variable Stars: Period-Luminosity Relations». The Astronomical Journal. p. 1810-1827.
1 2 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal. p. 569-587.
↑ Nardetto, N.; Mourard, D.; Kervella, P.; Mathias, Ph.; Mérand, A.; Bersier, D. «High resolution spectroscopy for Cepheids distance determination. I. Line asymmetry». Astronomy and Astrophysics. p. 309-319.
1 2 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. p. 25-35.
↑ Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.
↑ Szabados, L. «Period changes of bright southern Cepheids». Communications of the Konkoly Observatory. p. 1-85.

[SIMBAD-1] 1 2 «Y Sagittarii» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 maig 2021].

[HST-2] Benedict, G. Fritz; McArthur, Barbara E.; Feast, Michael W.; Barnes, Thomas G.; Harrison, Thomas E.; Patterson, Richard J.; Menzies, John W.; Bean, Jacob L.; Freedman, Wendy L. «Hubble Space Telescope Fine Guidance Sensor Parallaxes of Galactic Cepheid Variable Stars: Period-Luminosity Relations». The Astronomical Journal. p. 1810-1827.

[Nielson-3] 1 2 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal. p. 569-587.

[NardettoI-4] Nardetto, N.; Mourard, D.; Kervella, P.; Mathias, Ph.; Mérand, A.; Bersier, D. «High resolution spectroscopy for Cepheids distance determination. I. Line asymmetry». Astronomy and Astrophysics. p. 309-319.

[Groenewegen-5] 1 2 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. p. 25-35.

[Luck_Andrievsky-6] Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.

[Szabados-7] Szabados, L. «Period changes of bright southern Cepheids». Communications of the Konkoly Observatory. p. 1-85.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]