Yanar Mohammed
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ar) ينار محمد  1960 Bagdad (Iraq) | ||
| Mort | 2 març 2026 (65/66 anys) Bagdad (Iraq) | ||
| Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc | ||
| Formació | Universitat de Bagdad - Màster en Enginyeria (–1993) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, activista pels drets de les dones, escriptora, feminista, ceramista, política, arquitecta, redactora en cap | ||
| Partit | Partit Comunista Treballador de l'Iraq Partit Comunista Treballador de l'Iran-Hekmatista Iraq Freedom Congress (en)  | ||
| Premis | |||
| |||
     | |||
Yanar Mohammed (Bagdad, 1960 - Bagdad, 2 de març de 2026) (àrab: ينار محمد, Yanār Muḥammad) fou una feminista i comunista iraquiana. Era cofundadora i directora de l'Organització per a l'Alliberament de les Dones a l'Iraq i editora del diari Al-Mousawat (lit. ‘Llibertat’).[1] Va ser una de les activistes més destacades del seu país en favor dels drets de la dona i va rebre el premi Gruber pels drets de la dona i el premi Rafto.[2]
Biografia
Durant molts anys, l'Organització per a la Llibertat de les Dones a l'Iraq (OWFI) va lluitar per protegir les dones que pateixen violència de gènere, incloent-hi el maltractament domèstic, el tràfic i els anomenats «assassinats per honor». L'OWFI va establir una xarxa de cases refugi a ciutats iraquianes, protegint i donant suport a centenars de dones.[3] El seu treball també es va estendre a altres persones marginades del país, com les famílies afroiraquianes, turcomanes i yazidis desplaçades durant la guerra, així com les persones LGBTI.[3]
En els darrers anys, Yanar Mohammed va encapçalar la campanya contra una nova legislació que pretenia consagrar la jurisprudència religiosa al dret familiar., la llei atorgava als homes la custòdia automàtica dels fills i el dret unilateral al divorci sense consentiment de la dona. En una entrevista el 2024, Mohammed va denunciar que el govern intentava impulsar aquestes lleis «arcaiques» com una distracció de les seves pròpies falles, incloent-hi «una corrupció enorme».
Oposada a les ideologies reaccionàries i fonamentalistes que vulneren els drets de les dones, Mohamed criticà també l'ocupació estatunidenca de l'Iraq, afirmant que: «la invasió liderada pels Estats Units ha solidat les estructures patriarcals existents i creat les condicions per a un augment de la violència contra les dones».[4] El seu posicionament contra l'imperialisme fou la causa de la seva negativa el 2017 a participar en el premi Dones Coratge del Departament d'Estat dels EUA, afirmant que «L'OWFI continua mantenint la seva posició antiimperialista, rebutjant tant l'ocupació americana com els seus aliats reaccionaris a l'Iraq, que defensen tots els canvis inhumans i misògins a l'Iraq. Va ser l'ocupació de l'Iraq la que va iniciar el genocidi dels iraquians a mans de l'arsenal militar americà i, més tard, a mans de grups islàmics sectaris que van rebre el suport de l'ocupació estatunidenca i que més tard es van convertir en les heroïnes de l'esclavitud i l'explotació de les dones per part de Daesh i altres grups extremistes».[5]
La seva defensa dels drets de les dones i la xarxa de refugis van convertir-la en objectius d'amenaces per part de les milícies polítiques islamistes,[5]
El 2 de març de 2026 fou assassinada als 66 anys d'edat a Bagdad.[6] L'Organització Comunista Alternativa a l'Iraq, de la qual Mohammed era membre del comitè central, va emetre un comunicat responsabilitzant el govern i reclamant la captura dels assassins: «La memòria de la camarada Yanar Mohammed romandrà com una flama brillant que guia la nostra lluita per l'alliberament de les dones i la lluita comunista per un món lliure de totes les formes d'injust.[7]
El primer ministre de l'Iraq, Mohammad Shia al-Sudani, va ordenar una investigació sobre l'assassinat, segons va confirmar Amnistia Internacional, que va qualificar l'atac com a «brutal» i el va descriure com «un assalt calculat per fer callar les defensores de drets humans, especialment aquelles que defensen els drets de les dones».[8] L'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans va recordar que van treballar estretament amb Mohammed i la seva organització.[9]
Referències
- ↑ «In Iraq, Activist Struggles as Women's Rights Shrink» (en anglès). [Consulta: 13 gener 2019].
- ↑ «Fighting for women's rights in Iraq - CNN.com». [Consulta: 13 gener 2019].
- 1 2 «ILGA Mundo condena el asesinato de Yanar Mohammed como una cruel intimidación contra quienes luchan por la libertad y la igualdad» (en castellà), 05-03-2026. [Consulta: 18 juny 2026].
- ↑ «Iraq 20 years on: Insider reflections on the war and its aftermath | Two decades of feminist struggle in post-invasion Iraq» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2026].
- 1 2 «The life and work of Iraqi Communist and feminist Yanar Mohammed» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2026].
- ↑ «Yanar Mohamed, destacada líder feminista iraquiana, assassinada a Bagdad». El Punt Avui, 2 març 2026. [Consulta: 2 març 2026].
- ↑ «¿Quién era Yanar Mohammed? – Rebelion» (en castellà), 07-03-2026. [Consulta: 18 juny 2026].
- ↑ «Irak: Garantizar rendición de cuentas por el homicidio de l'activista de los derechos de las mujeres Yanar Mohammed» (en castellà), 04-03-2026. [Consulta: 18 juny 2026].
- ↑ «High Commissioner Türk on International Women’s Day: Together, we must struggle for a more equal world, for the benefit of all» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2026].
