Yankee Doodle Dandy

Infotaula de pel·lículaYankee Doodle Dandy

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMichael Curtiz Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHal B. Wallis i Jack Warner Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCarl Jules Weyl Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Buckner, Julius J. Epstein i Philip G. Epstein Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRay Heindorf Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJames Wong Howe Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGeorge Amy Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1942 Modifica el valor a Wikidata
Durada126 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic, cinema musical, cinema bèl·lic i drama Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióWashington DC Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0035575 TMDB: 3087 FilmAffinity: 538797 Rottentomatoes: m/yankee_doodle_dandy Allmovie: v55692 AFI: 27569 Modifica el valor a Wikidata

Yankee Doodle Dandy és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Michael Curtiz el 1942. És la biografia de George M. Cohan. El títol original prové del cant patriòtic Yankee Doodle.

Antecedents i producció

James Cagney

La cançó The Yankee Doodle Boy (també "Yanqui Doodle Dandi") va ser una peça registrada per Cohan, una cançó patriòtica a mig camí entre la cançó lírica i la melodia de la guerra de la revolució, Yanqui Doodle. Altres tonades de Cohan a la pel·lícula són "Give My Regards to Broadway", "Harrigan ", "Forty-five Minutes from Broadway", "You're a Grand Old Flag" i "Over There".

Cagney va ser l'artista triat per interpretar el personatge, com a estatunidenc d'origen irlandès que era i per la seva facilitat en la cançó i la dansa que vol aquest paper. El seu estil únic, que mig canta, mig recita les cançons, reflecteix l'estil que Cohan mateix utilitzava. El seu estil natural de dansa i el seu físic s'adeien amb el de Cohan. Els diaris de l'època informaven que Cagney pretenia imitar conscientment l'estil cançó-i-dansa de Cohan, però interpreta la part normal de la pel·lícula en el seu propi estil. Encara que el director Curtiz era famós per ser dur, també donava una mica de llibertat als seus actors. Cagney i uns altres actors improvisaven una mica. Encara que la pel·lícula omet el fet que Cohan es va divorciar i tornar a casar, per exemple, i s'agafa algunes llibertats amb la cronologia de la vida de Cohan, el conjunt és prou acurat, així com el vestuari, i els passos de dansa que són de l'època original. A aquest esforç va contribuir significativament un antic soci de Cohan, Jack Boyle, que coneixia bé les produccions originals. Boyle també va surtir a la pel·lícula en alguns dels grups que ballaven.

Repartiment

  • James Cagney: George M. Cohan
  • Joan Leslie: Mary
  • Walter Huston: Jerry Cohan
  • Richard Whorf: Sam Harris
  • Irene Manning: Fay Templeton
  • George Tobias: Dietz
  • Rosemary DeCamp: Nellie Cohan
  • Jeanne Cagney: Josie Cohan
  • Frances Langford: La cantant
  • George Barbier: Erlanger
  • S.Z. Sakall: Schwab

Premis i nominacions

Premis

Nominacions