Yelo
| Tipus | municipi d'Espanya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Castella i Lleó | ||||
| Província | província de Sòria | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 40 (2025) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 25 km² | ||||
| Altitud | 1.122 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 42230 | ||||
| Codi INE | 42219 | ||||
Yelo és un municipi i localitat dins la província de Sòria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Està ubicat dins la comarca d'Arcos de Jalón. Té una població de 40 habitants.
Geografia
Dista aproximadament 13 km de Medinaceli, 32 km d'Almazán, 28 km de Sigüenza y 70 km de Sòria, la capital de la província. Té Ajuntament propi. El riu Bordecorex que passa per Yelo, neix en els avencs entre Miño de Medinaceli i Conquezuela i aboca al Duero desenes de kilòmetres més endavant.
La imatge més característica de Yelo són els cinc colomars de pedra que treuen el cap per al penya-segat que saluda al camí que ve de Miño de Medinaceli.
Història
A mitjans del segle xix, el lloc contava amb una població censada de 408 habitants.[1] La localitat apareix descrita en el setzè volum del Diccionario geográfico-estadístico-històrico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz de la manera següent:
| « | YELO: l. con ayunt. en la prov. de Soria (12 leg.), part. jud. de Medinaceli (1), aud. terr. y c. g. de Burgos (33), dióc. de Sigüenza (4). sit. en la vessant d'un turó amb bona ventilació i clima fred, però sa. Té 100 cases; la consistorial; escola d'instrucció primària freqüentada per 34 alumnes, a càrrec d'un mestre dotat amb 30 fan. de blat i 280 rs.; una font d'aigües bones; una esgl. parr. (la Puríssima Concepció) servida per un capellà i un sagristà. Confina el terme amb els de Veltejar, Miño, Conquezuela, Alcubilla de las Peñas, Mezquetillas i Romanillos; dins d'ell es troben diverses fonts d'aigües bones i una ermita (Sant Roc). El terreny, regat pels manantials que brollen en el terme, és de qualitat mitjana. caminos: els locals. correu: es rep i s'expedeix a Medinaceli. prod.: cereals, llegums, llenyes de combustible i bons pasturatges, amb els quals es manté bestiar lanar, cabrum, vaccum, mular, asnal i de porcs. ind.: l'agricultura i alguns dels oficis i arts més indispensables. comerç: exportació del sobrant de fruits, i importació dels articles que falten. pobl.: 100 veïns, 408 ànimes. cap. prod.: 213,313 rs. 22 mrs. imp.: 90,954 rs. 16 maravedís. | » |
| — (Madoz 1850, p. 432) | ||
Demografia
| Any | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1980 | 1990 | 2000 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 436 | 486 | 463 | 437 | 412 | 374 | 291 | 163 | 112 | 102 | 63 |
Patrimoni
L'església del poble és romànica, amb planta en forma de creu i torre de campanar als peus. Compta amb un senzill retaule barroc. L'església obeeix a la diòcesi de El Burgo de Osma.
Imatges
Torre de l'església de Yelo
Vista general de l'església
Façana sud de l'església
Portada de l'església
Antigues cases de Yelo- Colomers
Colomar de Yelo
Les antigues escoles
Les escoles del règim de Franco (1936-1978)
Pont López Pando (1955)
Llavador antic de Yelo
Antiga bomba d'aigua encara en servei
Vista de Yelo
Paisatge de Yelo
Referències
- ↑ Madoz, 1850, p. 432.
