Zaravand
| Tipus | gavar  | ||
|---|---|---|---|
| Lloc | |||
| Entitat territorial administrativa | Persarmenia (Regne d'Armènia) | ||
Zaravand era un districte de la regió del llac Urmia. Limitava al nord amb el Djuash; a l'est amb el Bakan o Bakian; a l'oest amb l'Alandrot i l'Anzakhi Tzor. El riu Alandrot era la frontera amb Her. Segons la Geografia d'Ananies de Xirak, era un gavar (cantó) de la província de Persarmènia, a Armènia.[1] Avui la zona forma part de l'Iran.[2]
Toponímia
Zarevanda, de vegades conegut com Zareavan, és un topònim compost per Zaré (Զարեհ, Zareh), l'ortografia armènia de Zariadres, i -avã (ավան, -awan), ‘poble’. En aquest sentit, el seu nom significa «proble de Zariadres».[3]
Història
Les inscripcions urartianes esmenten una regió anomenada Zaranda, que incloïa Zaravanda, Maranda i Her.[4] Una de les primeres mencions de Zarevanda es fa a la Vida de Sant Gregori, on apareix registrada com a Zauraband (grec: Ζαυραβανδων; romanitzat: Zaurabandōn).[5]
Colonitzada per àrabs al segle viii, fou seu d'un petit emirat rodejat de territori de Baspracània excepte pel sud (per Her), que va existir des del segle ix fins al segle xi.
El 887 Grigor Derenik de Baspracània va iniciar una campanya contra els caps àrabs de Her (Khoi) i Zaravand. L'emir d'Her es va sotmetre. Grigor va entrar en el territori musulmà i va arribar a una ciutat que es deia Pherotak (al Zaravand), on un emir de nom Abelbers (suposadament de Zaravand) li va parar una emboscada i Grigor va morir de cops de llança.[6]
El 905 Baspracània va ocupar Amiuk i els seus habitants foren degollats. Això va provocar l'aixecament dels camperols i pobladors musulmans de zones properes que estaven sotmesos als Arzerunis. La revolta es va iniciar a Salamas o Salmas (al nord-oest del llac Urmia, regió de Zarehavan). Una incursió musulmana va arribar fins prop de Van i fou rebutjada per Thadeos Akeatsi governador de Shamiram i del districte de Djuash (al nord-est de Baspracània) a la batalla de Phaitakshtan; un altre combat va tenir lloc a Gerat. La rebel·lió es va estendre per la regió del llac Urmia (principalment per Zaravand al nord-oest) i Shahpuh Akeatsi, un germà de Thadeos, va morir en un combat lliurat a Liugik.
El 1022 va quedar fora del catepanat de Baspracània.
Després del Tractat de Turkmantxai del 1826, milers d'armenians van emigrar cap a l'Armènia Oriental, tot i que s'hi van conservar uns pobles armenis.[7]
Referències
- ↑ Hewsen, 1992, p. 63-63A, 232, 251, 299, 314.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 178-179.
- ↑ Stone i Topchyan, 2022, p. 50-51.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 179.
- ↑ Hewsen, 1992, p. 174.
- ↑ Grousset, 1973, p. 386.
- ↑ Hakobyan, Melik-Baxšyan i Barsełyan, 1988–2001, p. 277.
Bibliografia
- Grousset, René. Histoire de l'Arménie : des origines à 1071 (en francès). París: Payot, 1973, p. 644. ISBN 2-2282-7130-6.
- Hakobyan, Tadevos X.; Melik-Baxšyan, Stepan T.; Barsełyan, Hovhannes X. «Զարեհաւան [Zarehavan]». A: Hayastani ev harakitsʻ šrjanneri tełanunneri baṛaran [Հայաստանի և հարակից շրջանների տեղանունների բառարան] [Dicionari de Toponímia d'Arèênia i Territoris Adjacents]. Yerevan: Yerevan State University Publishing House, 1988–2001.
- Robert H. Hewsen. The Geography of Ananias of Shirak (Ashxarhats'oyts') (en english). Wiesbaden: Reichert, 1992. ISBN 3-88226-485-3.
- Stone, Michael E.; Topchyan, Aram. Jews in Ancient and Medieval Armenia: First Century Bce - Fourteenth Century (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2022.