L'Abat Oliba fa un sínode a Toluges (Rosselló) l'any 1020 o 1022 on s'estableix per primera vegada a la cristiandat els pactes de Pau i Treva de Déu, en què es posaven límits a les accions dels senyors feudals.[1]
Inici del regnat de Yahya-al-Muzàffar a la Taifa de Saragossa després de la mort del seu pare.[2]
L'emperador romà d'Orient Basili II obté el dret a la successió al tron de l'Armènia bagràtida.[4] A la primavera nobles d'Anatòlia aliats del rei de Geòrgia es revolten contra Basili II.[5] Al setembre els romans d'Orient derroten els georgians.[6] Els normands conquereixen el Principat de Càpua a l'Imperi Romà d'Orient.[4]
A la Xina comença el regnat de l'emperador Renzong.[7] Mahmud de Ghazna continua la invasió musulmana de l'Índia contra els Chandela.[8]
Esdeveniments
Països catalans i Occitània
L'Abat Oliba fa un sínode a Toluges (Rosselló) l'any 1020 o 1022 on s'estableix per primera vegada a la cristiandat els pactes de Pau i Treva de Déu, en què es posaven límits a les accions dels senyors feudals.[1]
La torre Lajim d'Iran es construeix l'any 1021Primers seguidors del catarisme cremats per heretgia
Març: l'arquebisbe de Colònia, descendeix al llarg de la costa tirrena per sotmetre Càpua. L'abat de Mont-Cassin fuig i s'ofega al mar Adriàtic el 30 de maig. El Príncep de Càpua Pandulf IV és capturat i portat a Alemanya.[12]
Primavera: A Anatòlia es revolten els aliats del rei de Geòrgia Jordi I de Geòrgia, Nicéphore Xiphias i Nicéphore Phocas, contra Basili II de l'Imperi Romà d'Orient.[5]
1 d'agost - Sínode de Pavia que reforma les morals del clergat.
11 de setembre: les tropes georgianes del rei Jordi són batudes pels romans d'Orient a prop del riu Phasis. Jordi demana la pau i es veu obligat a lliurar molts hostatges, entre ells, el seu únic fill Bagrat IV de Geòrgia, de només 3 anys.[6]
28 de desembre: Heretgia d'Orleans. En un concili presidit per Robert II el Piadós es condemnen a mort als heretges, entre ells 12 canonges de la catedral d'Orleans. Són les primeres condemnes de Mort a la foguera a la cristiandat medieval.[13]
Anund Jacob comença el seu regnat a Suècia (que s'acaba l'any 1050).[14]
Resta del món
23 de març: Inici del regnat de l'emperador Song Renzong (que finalitza l'any 1063) després de la mort de Song Zhenzong. Durant aquest regnat segueix reorganitzant l'administració igual que els seus predecessors.[7]
Mahmud de Ghazna llença la quinzena expedició contra l'Índia, contra els Chandela en les conquestes musulmanes de l'Índia.[8]
Al Japó, Fujiwara no Michinaga porta al zenit el poder dels Fujiwara i consagra solemnement el temple de Hōjō-ji, que construeix a les seves terres.[17]
29 de juny: Nokter Labeo (o Nokter el Teutó), monjo benedictí de l'abadia de Saint-Gall. Traductor de textos clàssics.[25]El samurai japonès Urabe no Suetake mor l'any 102215 d'agost: el noble Nicéphore Phocas Barytrachelos, que s'havia revoltat contra Basili II és assassinat pel seu còmplice Nicéfor Xiphias a Anatòlia.[26]
20 de novembre: Sant Bernard de Hildesheim, clerga, fundador de l'abadia de Saint-Michel de Hildesheim, bisbe de Hildesheim i preceptor d'Otó III el Jove.[28]
Urabe no Suetake, samurai al servei de Minamoto no Yorimitsu, kanpaku (regent) del clan Fujiwara. És el protagonista d'un conte dins el recull de llegendes folklòriques Konjaku monogatari shu.[31]
Referències
12Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 202. ISBN 978-84-17116-89-7.
123CERVERA FRAS, Mª José, El reino de Saraqusta, Zaragoza, CAI, 1999. ISBN 8488305931
123Nord, Association de prévoyance et de secours mutuels des médecins du département du. Annuaire 1976 - 1977(en francès). Librairie Droz. ISBN 978-2-600-05336-5.
12Jayapalan, N. History of India(en anglès). Atlantic Publishers & Distri,2001. ISBN 978-81-7156-928-1.
↑de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
↑Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑Richard Landes, «La vie apostolique en Aquitaine en l'an mil. Paix de Dieu, culte des reliques et communautés hérétiques», Annales Économies, Sociétés, Civilisations, vol. 46, no 3, 1991, p. 579 (DOI 10.3406/ahess.1991.278965, lire en ligne [archive])
↑Venance Grumel Traité d'études byzantines La Chronologie: Presses universitaires de France Paris 1958, «Princes Lombards de Bénévent et de Capoue» p. 418-420.
