 Zeta de Perseu |
|---|
 |
| Tipus | possible variable, font astrofísica de rajos X, supergegant blau, estrella doble, font propera a infrarojos, font d'emissió de rajos ultraviolats i estrella variable  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | B1Ib |
|---|
| Constel·lació | Perseu |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 400 pc |
|---|
| Magnitud absoluta | −3,91 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 2,85 (banda V) |
|---|
| Temperatura efectiva | 22.040 K |
|---|
| Paral·laxi | 3,3956 mas |
|---|
| Moviment propi | 20,6 km/s |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −14,749 mas/a |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | −8,025 mas/a |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 45 km/s |
|---|
| Velocitat radial | 20,6 km/s |
|---|
| Ascensió recta (α) | 3h 54m 7.9225s |
|---|
| Declinació (δ) | 31° 53' 1.0813'' |
|---|
| Lluminositat | 47.039 lluminositats solars |
|---|
|
|
Zeta de Perseu (ζ Persei)[1][2] és la tercera estrella amb més brillantor a la constel·lació de Perseu, per darrere de Mirfak (α Persei) i Algol (β Persei). La seva magnitud aparent és +2,85. És membre de l'Associació estel·lar Perseus OB2 o «Associació estel·lar de Zeta Persei», anomenada així per les estrelles de tipus O i B que conté. Aquesta associació es troba a una distància aproximada del sistema solar de 960 anys llum.[3]
Característiques
Zeta de Perseu és una supergegant blanc-blavós de tipus espectral B1Ib molt calent -la seva temperatura efectiva arriba als 22.040 K -[4] i enormement lluminós, sent la seva lluminositat equivalent a la de 105.000 sols. Té un diàmetre 21 vegades més gran que el de l'Sol i rota amb una velocitat de rotació projectada de 54 km/s.[5] El seu contingut metàl·lic és una mica inferior al solar, sent el seu índex de metal·licitat [Fe / H] = -0,08.[6] Una estrella d'aquestes característiques té una vida curta: s'estima la seva edat actual en uns 12,6 milions d'anys[7] i, amb una massa de 19 masses solars, no li queda gaire temps per explotar com una supernova.[3]
Dues companyes llunyanes completen el sistema estel·lar de Zeta de Perseu. La primera d'elles, anomenada Zeta de Perseu B, és un estel blanc-blavós de tipus B8 i magnitud +9,16, situat a unes 3900 ua de l'estrella principal; empra almenys 50.000 anys a completar una òrbita al voltant de l'estrella primària. L'altre possible acompanyant, Zeta de Perseu E, és un estel blanc de tipus A2 tan allunyat -la seva distància projectada és de 36.000 ua- que no se sap amb certesa si està gravitacionalment unit a Zeta de Perseu.[3]
Referències
- ↑ «Menkib» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Menkib Arxivat 2013-01-15 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- 1 2 3 «Menkib» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Zorec, J.; Cidale, L.; Arias, M. L.; Frémat, Y.; Muratore, M. F.; Torres, A. F.; Martayan, C. «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff». Astronomy and Astrophysics, 501, 1, 2009. p. 297-320.
- ↑ Huang, W.; Gies, D. R. «Stellar Rotation in Field and Cluster B Stars». The Astrophysical Journal, 683, 2, 2008. p. 1045-1051.
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. p. 190-200.
Portal d'astronomia